Són les 11 de la nit. Última parada abans d'encarar una nit que de ben segur serà llarga. Per tant, cal agafar forces. L'autocar s'atura a una àrea de servei prop de Lió, on hi ha alguns altres vehicles que van cap a la manifestació a Brussel·les. El groc predomina, ja sigui a través de bufandes, gorres, samarretes o anoracs.
El menjar a França no té res a veure amb el de Catalunya. El local només ofereix productes de supermercat i alguns entrepans envasats. Alguns, ben previsors, s'han portat el seu propi menjar: un bon fuet i pa amb tomàquet. Altres han hagut d'optar per conformar-se amb el que hi havia a l'establiment.
La parada no només ha servit per carregar energies alimentàries, també per carregar mòbils i tot tipus d'aparells electrònics, que ajuden a amenitzar el trajecte. I per estirar les cames, força necessari després de vuit hores de trajecte.
A la tornada a l'autocar, les converses sobre política deixen pas al silenci. Les llums individuals dels seients a poc a poc es van apagant i la son comença a arribar. Cal dormir, serà un dijous intens.
L'arribada a Brussel·les es preveu cap a les set o les vuit del matí. Allà la cinquantena de manifestants que viatgen amb l'autocar de la territorial de l'ANC a Gràcia es trobaran amb els més de 40.000 catalans que s'espera que es manifestin pel barri europeu de la capital belga per exigir la fi de la repressió i l'actuació d'Europa davant del procés.