L'actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha anunciat aquesta tarda que renuncia a tornar a ser candidata per liderar el consistori gironí. "Cal renovar lideratges en terminis relativament curts", ha declarat Madrenas a ElNacional.cat. El partit de Madrenas, Junts, ha obert avui el procés per les primàries internes que decidiran l'alcaldable de la llista per les eleccions de l'any vinent, el 2023. L'alcaldessa va aconseguir l'alcaldia el 18 de març de 2016 com a relleu d'Albert Ballesta, que va renunciar en veure que no comptava amb prou suport després de substituir un Carles Puigdemont que havia marxat en ser anomenat president de la Generalitat. A les darreres eleccions, la llista de Madrenas va guanyar, però no va assolir la majoria absoluta, només va obtenir 9 regidors. A l'inici de la seva legislatura va optar per un govern en minoria i posteriorment va arribar a un pacte amb Esquerra Republicana, liderat per Quim Ayats.

 

L'advocada i batllessa de Girona ha anunciat avui la seva renúncia per seguir al capdavant de l'alcaldia, així tancant el 2023 una etapa que va començar el 2016. Madrenas ha fet saber als mitjans que no es presentarà a les primàries de Junts per a les eleccions municipals de la ciutat gironina. En aquest sentit, i justificant la seva passa al costat, ha assegurat que el termini més "òptim" és "no anar més enllà de dos mandats". Tot i això, ha volgut remarcar que està "forta" i que la no reelecció respon a una voluntat "honesta" amb el seu mandat.

Una distinció que ha caracteritzat el mandat de Madrenas ha estat la seva resistència a la monarquia. Ha aconseguit que la Casa Reial tirés definitivament la tovallola i que la ciutat no acollís més l'entrega dels Premis Princesa de Girona per la pressió que ha exercit des de l'Ajuntament. La Zarzuela va donar la batalla per perduda i va assegurar que no podien comptar amb Girona per fer els premis. El consistori de Madrenas va vetar en multitud d'ocasions la presència de la família reial des que el rei Felip VI va pronunciar el discurs del 3 d'octubre contra l'independentisme. Tot va començar l'octubre del 2017, quan el consistori gironí va declarar Felip VI persona non grata perquè havia perdut la neutralitat democràtica després del discurs del 3-O. Per tant, des del 2017 la Casa Reial no ha pogut trepitjar la ciutat gironina i tot apunta que Madrenas acabarà els seus dos mandats aconseguint que la família reial no hagi pogut celebrar cap acte a la ciutat.

Un altra de les victòries de Madrenas ha estat acollir la tradicional Fira de la Terra que sempre s'havia celebrat a Barcelona. Els organitzadors van plantejar al consistori d'Ada Colau reubicar la fira i recuperar el seu lloc habitual, la zona del Passeig Lluís Companys del Parc de la Ciutadella, sota l'Arc de Triomf, per celebrar els vint-i-cinc anys de l'esdeveniment, just abans que esclatés la pandèmia. Malgrat això, Colau va creure que aquesta fira "no era d'un interès general" i va oferir que es fes al parc Central de Nou Barris, un parc molt allunyat del centre de la ciutat comtal. Aquesta proposta va indignar els organitzadors de la fira que van carregar amb duresa: "És una decisió arbitrària, practicada per persones que demostren un tarannà autoritari". Madrenas va oferir la Devesa de Girona i la Fira va acabar desplaçant-se fins al nord de Catalunya.