El Constitucional aprova el dret a la 'bona mort'. Segons fonts citades per l'agència Europa Press, la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional han votat per rebutjar el recurs imposat per Vox a la llei de l'eutanàsia aprovada pel Congrés i també han desestimat el del PP 'de facto'. El mitjà indica també que només dos magistrats del ple, els conservadors Concepción Espejel i Enrique Arnaldo, s'han mostrat en contra de la sentència del progresista Ramón Sáez.

L'eutanàsia és constitucional

El Tribunal Constitucional ha rebutjat en el seu Ple d'aquest dimecres el recurs formulat per Vox contra la llei que regula eutanàsia-- la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de Regulació de l'Eutanàsia-- amb una àmplia majoria de nou vots contra dos. Els magistrats van iniciar el debat sobre la llei de l'eutanàsia en el Ple anterior, celebrat el passat 9 de març, si bé va ser un primer contacte molt breu, i no ha estat fins aquesta setmana que han analitzat a fons el recurs de Vox i la sentència proposada pel ponent, Ramón Sáez.

 

El TC rebutja els recursos del PP i Vox

La llei, que va ser aprovada fa un any en el Congrés dels Diputats amb els vots en contra de PP i Vox, estableix que l'eutanàsia es podrà dur a terme a pacients que ho sol·licitin i que es trobin en un context de "patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable, causants d'un sofriment intolerable". Els dos partits la van recórrer, si bé el recurs de Vox era pràcticament una esmena a la totalitat de la llei perquè es dirigia contra nombrosos articles, mentre que la impugnació del PP és més limitada, per la qual cosa rebutjar el primer suposa 'de facto' desestima també el segon.

El tràmit de sol·licitar l'eutanàsia

Totes les sol·licituds d'eutanàsia s'han de presentar dues vegades i han de ser aprovades per Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. Aquest òrgan estudia el cas amb la col·laboració, com a mínim, de tres metges i un jurista. Aquesta avaluació té una durada mitjana de 47 dies i un període de reflexió de la persona. La llei no està dissenyada per donar solució als "últims dies" de malalts terminals (per a això ja hi ha estratègies pal·liatives), sinó per a malalts que es troben en situacions irreversibles, però que no està previst que morin en un termini breu. Amb tot, dins les possibilitats de la persona, pot triar on posar fi a la seva vida: al domicili, a l'hospital, als centres d'atenció intermèdia o la residència.