"El discurs del rei Felip VI, el vespre del dia 3 d’octubre, passarà a la història com el moment en què el rei va abdicar de les seves funcions a Catalunya, i va donar via lliure a la República". Així ho afirma el diputat d'ERC i exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, en presó preventiva des de fa deu mesos per l'1-O, en el llibre que ha escrit i ha sortit publicat aquest dilluns, Esperança i Llibertat (Ara Llibres).

En la publicació, Romeva explica des d'anècdotes personals de la presó, fins a reflexions sobre el procés, tant sobre el passat com també sobre com cal seguir avançant cap a la República. A més, també detalla com té intenció d'afrontar el judici de l'1-O. En aquest sentit, l'exconseller i pres polític assegura que "si el preu de la llibertat és una pena de presó alta, l'assumirem", ja que assumeix que "la llibertat no ens la regalaran". "Els anys de presó que ens demanen no ens la doblegaran", assegura, tot i denunciar que "cada dia privats de llibertat ha estat un dia de vergonya". 

D'aquesta manera, Romeva fa al llarg del llibre una crítica sobre com s'ha dut a terme el procés judicial des de l'Estat, que qualifica de "venjança" i d'estar totalment subjecte a "la unitat d'Espanya". Per tot això, reitera que l'objectiu de la seva defensa serà encarar el judici, que començarà en unes setmanes, "des d'un vessant eminentment polític" i fa una forta denuncia a la manca de separació de poders. "No anirem a defensar-nos de res", clama, al que afegeix: "fer un referèndum no és un delicte; impedir-lo per la força, sí".

El republicà també vincula com s'ha encarat el procés judicial amb el context polític, concretament l'auge de Vox, i assegura que "no tinc cap dubte que, si la pena de mort estigués vigent, algun d’aquests actors esmentats (PP, Cs o Vox), o potser tots ells, estarien demanant la nostra execució". "Els hereus d’aquell règim ens acusen avui, sense cap mena de vergonya, de colpistes, en un intent gens dissimulat de tergiversar uns fets i una història que els va atorgar els comandaments del poder de l’Estat a base de morts i sang", afegeix en aquest punt. 

El procés, una "activitat de llarga distància"

En el llibre, Romeva també defensa que "fer una república no és una tasca fàcil, ràpida o indolora" i defineix el procés com una "activitat de llarga distància". "Tot allò que hem fet ha estat necessari però no suficient", lamenta en aquests escrits des de la presó de Lledoners, i insta a aconseguir "nous consensos" que superin "la barrera del 50%". En aquest sentit, aposta per generar "per construir noves majories" i assegura que "cal estar sempre disposats a parlar i a negociar".

Tot i això, l'exconseller d'Exteriors destituït pel 155 defensa que "no hi ha marxa enrere" i es mostra convençut que Catalunya acabarà essent "una República". En aquest sentit, afegeix que la via unilateral "provoca enormes recels a la majoria de la població i de la comunitat internacional", pel que aposta per l'escocesa, però també defensa que no es pot descartar mai "al 100%". 

Davant el conflicte, Romeva aposta per la "reconciliació" i per la recuperació de l'"un sol poble, més enllà de l'estelada" i, així, superar la situació d'"empat tècnic" a la que assegura que s'ha arribat entre els partidaris i els detractors de la independència. Per tot això, defensa que "l'única solució és la via democràtica" i aposta perquè aquesta sigui en forma d'"un referèndum efectiu i amb reconeixement per part de l’Estat espanyol i de la comunitat internacional". 

"La manera d’evitar la confrontació passa per reconèixer el dret a decidir, a votar", conclou. 

El llibre, però, també té punts no tan polítics, ja també està carregat de  vivències personals tant de l'etapa de conseller com la d'ara, a la presó. En aquest punt, es pot veure l'estreta relació entre Romeva i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i les múltiples anècdotes que d'aquest se n'han derivat. En són exemples la nit que van dormir junts a la presó de Valdemoro on explica com Junqueras va matar un escarabat amb la revista El Jueves, o d'altres vivències més emotives, com l'acomiadament amb Quim Forn quan ell va ser alliberat i l'exconseller d'Interior no, el desembre de 2017, entre moltes d'altres. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat