El lletrat gran del Parlament, Antoni Bayona, ha assegurat que la decisió del Govern espanyol d'impugnar en aquest moment la candidatura de Carles Puigdemont a president de la Generalitat "no té cap recorregut", ja que es tracta d'una mesura "preventiva" contra algú que "no està inhabilitat" per exercir aquest càrrec.
Bayona ha plantejat aquesta reflexió en un seminari del Parlament Basc, en el qual ha ofert una conferència titulada La reforma dels reglaments parlamentaris i la protecció dels drets de les minories. Una vegada conclosa la seva conferència, el lletrat gran del Parlament ha respost a una pregunta sobre la decisió de l'Executiu espanyol d'impugnar davant del Tribunal Constitucional la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.
El lletrat major de la cambra ha recordat que el Consell d'Estat "no ha donat el seu suport" a la decisió del gabinet de Mariano Rajoy, encara que ha reconegut que no ha pogut llegir el dictamen d'aquest organisme consultiu.
Bayona ha assegurat que, si es confirma que la mesura per la qual opta l'Executiu central és impugnar la proposta de Puigdemont com a candidat a president del Govern català, aquesta via no tindrà "cap recorregut jurídic".
Segons ha recordat, malgrat la seva situació judicial, Puigdemont "no està inhabilitat, en principi, per al càrrec" de president de l'Executiu català.
Contra les ingerències del TC
Durant la seva intervenció al Parlament Basc, Bayona també ha afirmat que el que ha passat en els últims anys amb el procés sobiranista de Catalunya ha propiciat un "canvi d'enfocament doctrinal" del Tribunal Constitucional cap a una "ingerència" més gran del TC en l'activitat de la cambra autonòmica.
També ha reconegut que els lletrats del Parlament -que han hagut de pronunciar-se sobre la legalitat d'algunes de les principals decisions de la cambra respecte al procés sobiranista- porten més de dos anys "en una situació laboral complicada", encara que sempre proven de "fer bé la seva feina".
El lletrat major de la Cambra catalana ha reivindicat els reglaments parlamentaris com a "expressió bàsica de l'autonomia parlamentària", i ha defensat la necessitat de mantenir les "garanties d'independència de les assemblees legislatives davant els poders executiu i judicial".
En la seva conferència, també ha al·ludit al Tribunal Constitucional, que en els últims anys ha anul·lat algunes de les principals resolucions aprovades pel Parlament en el marc del procés sobiranista, inclosa la mateixa declaració d'independència del passat 27 d'octubre, i que haurà de pronunciar-se sobre la impugnació de la candidatura de Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat.
"El que ha passat a Catalunya ha suposat que el Tribunal Constitucional hagi canviat fins i tot els enfocaments doctrinals en la línia d'una ingerència més gran", ha manifestat.
El lletrat major també ha recordat que el TC s'ha pronunciat contra els procediments fets servir pel Parlament per a l'elaboració d'algunes lleis "que havien de ser el vaixell insígnia del procés polític cap a la independència".