El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, rebutja la sortida de la presó de Jordi Turull i Josep Rull per a la presa de possessió. Al·lega "un risc de reiteració delictiva potenciat" i destaca que aquest perill s'incrementa amb la voluntat expressada pel nou president d'"impulsar la República independent il·legalment declarada".

L'advocat de Turull i Rull va enviar el mateix dissabte, hores després que el president Quim Torra signés el decret de nomenament del nou Govern, el recurs perquè els dos consellers tancats a la presó d'Estremera poguessin sortir per assistir a la seva presa de possessió i quedar en llibertat provisional per desenvolupar els seus càrrecs a les conselleries de Presidència i Territori i Sostenibilitat. En el mateix recurs, l'advocat Jordi Pina remarcava la necessitat de tenir una resposta abans del 23 de maig, de demà, que és el dia previst per a la presa de possessió dels nous consellers.

I Llarena ha respost el dia abans. I ho ha fet per dir, novament, que no.

El jutge indica que fa només cinc dies, el 17 de maig, la Sala d'apel·lació del Suprem va rebutjar la llibertat de tots dos consellers, i afegeix que en aquest breu lapse de temps no hi ha hagut una modificació dels paràmetres bàsics d'avaluació del risc de reiteració delictiva.

Pel magistrat, la determinació dels partíceps en els fets que s'investiguen era continuar l'execució del pla il·legal per aconseguir la independència tan aviat com recuperessin el control de les institucions de Catalunya, cosa que mostra que "un eventual retorn de els processats al Consell de Govern d'aquesta Comunitat, no només no s'esvaeix o mitiga el risc de reiteració delictiva que tracta de conjurar, sinó que el potencia, més encara quan el president que pretén designar-los ha exterioritzat la voluntat i determinació d'impulsar la República independent il·legalment declarada".

El jutge també rebutja l'al·legació dels dos processats que suggeriexen a Llarena que sempre pot tornar a dictar la presó provisional si un cop nomenats consellers i exercint el seu càrrec es demostra que estan reiterant el delicte. "El suggeriment no només s'enfronta als rellevants i irreparables perjudicis col·lectius que poden derivar-se de la inobservança i de la violació de l'ordre constitucional que s'avançava en els designis reflectits al llibre blanc per a la independència de Catalunya, sinó que amaga la naturalesa argumentativa de l'al·legat, ja que la potencial reversió de la mesura que suggereixen els recurrents, resultaria fàcilment inabastable si es considera el risc de fuga existent i les dificultats d'execució que —en aquesta conjuntura revocatòria— podrien sorgir", indica l'instructor.

Sobre el risc de fuga, el jutge reprodueix l'argument de la Sala d'apel·lacions en la seva interlocutòria del 17 de maig: "No pot deixar de valorar l'estructura organitzativa que els dona suport, ni la seva consistència econòmica, ni els contactes internacionals del grup, elements que han permès als que ja s'han fugat mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya i de la residència que fins llavors era el seu domicili habitual".

Llarena indica en la seva interlocutòria que en aquesta ocasió Rull i Turull no han plantejat, davant el que ha passat amb anterioritat, cap petició alternativa a la de llibertat provisional indefinida, i no fan en el seu escrit cap referència als fets pels quals han estat processats.

L'instructor sí que considera oportú recordar aquests fets, "que han consistit en el fet que determinats partits polítics secessionistes van desplegar la seva capacitat política per, des de la seva majoria d'escons al Parlament, designar un president del Govern de la Generalitat de Catalunya que executés les iniciatives legislatives de fragmentació territorial impulsades des del Parlament, per més que aquestes haguessin estat declarades contràries a la nostra Norma Suprema i hagin estat anul·lades pel Tribunal Constitucional, així com perquè el Govern autonòmic conduís la seva activitat amb aquesta mateixa orientació".

"Tot això —afegeix—, impulsant i afavorint —amb menyscapte de les normes imperatives penals— que amplis sectors socials que comparteixen aquest ideari, s'enfrontin públicament i col·lectiva a l'actuació que les institucions del país han desplegat per preservar l'ordre constitucional, buscant amb això forçar l'Estat a acceptar la situació de fet il·legalment creada".

La interlocutòria ressalta que la petició de llibertat tampoc descriu quin ha estat el paper que, en aquesta estratègia, han exercit els processats Jordi Turull i Josep Rull. El jutge explica sobre això que l'ordre de processament detalla que "la seva intervenció hauria consistit a organitzar i impulsar l'execució del pla d'independència, aprofitant per a això les funcions executives que, com a consellers, tenien en l'anterior Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya, fins que van ser destituïts en ocasió de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola".