El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena té ara en el punt de mira les manifestacions del 20 de setembre que van originar la denúncia per sedició que va acabar processant Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Llarena ha demanat testimonis i proves que es van obtenir en els escorcolls.

S'obre així una nova línia per reforçar el delicte de rebel·lió que està investigant el Suprem i que també està oberta a l'Audiència Nacional en la causa contra Josep Lluís Trapero i la cúpula de la Conselleria d'Interior.

Llarena ha ordenat la pràctica de diverses diligències dirigides a aclarir el setge que va patir el 20 de setembre la seu de la Conselleria d'Economia de Catalunya durant l'escorcoll ordenat pel jutge del 13. Entre aquestes la citació de la secretària judicial present en les actuacions, que va haver de sortir de l'edifici per la teulada a primera hora de la matinada i camuflada entre el públic d'un teatre proper, i que van enregistrar les càmeres de seguretat.

En una providència amb data de dilluns passat se cita aquesta funcionària, Monserrat del Toro, en qualitat de testimoni per al pròxim 16 de maig.

Per a l'endemà el magistrat cita tres testimonis més sol·licitats per la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart —processat per rebel·lió i en presó preventiva—, i sol·licita una còpia de la gravació de la càmera de seguretat del vestíbul de la conselleria entre les 7.30 hores del 20 de setembre i la 1 h de la matinada del dia 21.

Informació sobre els Mossos

A més Llarena sol·licita identificació dels agents dels Mossos d'Esquadra que van acudir a Economia i als voltants per atendre les peticions fetes per la Guàrdia Civil, que acompanyava a la comissió judicial, així com certificació de les diligències d'entrada i escorcoll practicades aquell dia per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en diversos immobles de Barcelona.

Entre les diligències acordades pel jutge també s'inclou la petició a Telefónica d'informació sobre el client d'un número de router (IP estàtica) concret entre gener i maig de 2017 a l'entitat DCmon sobre les accions fetes per determinats usuaris dels dominis pacteperelreferendum.cat, referendum.catalunya.cat i catalanreferendum.eu durant el mateix període.