Ni les cartes constaven a la causa de l'1-O, ni el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza —mort el novembre del 2017— les havia incloses a la querella que va presentar el 30 d'octubre davant l'Audiència Nacional contra el president a l'exili, Carles Puigdemont, i el seu Govern, quan va considerar que havien comès delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. 

El Ministeri d'Hisenda va enviar quatre cartes entre el 14 de setembre i el 4 d'octubre a Maza per mostrar-li les seves sospites que el Govern havia comès algun delicte relacionat amb la malversació de les finances de la Generalitat, però en cap moment s'han inclòs aquestes cartes en cap dels sumaris oberts per l'1-O. Però el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en un intent de demostrar com fos que el govern de Puigdemont sí que havia comès tots els delictes que ell sosté, va enviar milers i milers de pàgines de documentació al tribunal d'Slesvig–Holstein i, entre aquestes, les cartes del departament de Montoro.

Així ho publica ElDiario.es, que recorda que la querella de Maza es limitava a indicar que el Govern va tenir observadors internacionals l'1-O fruit dels contactes del Diplocat, així com que el mateix Cristóbal Montoro va negar que l'1-O hi hagués malversació. De fet, també ho va negar l'expresident espanyol Mariano Rajoy.

Puigdemont s'ha lamentat que "han violat l’estat de dret orquestrant la causa contra l’1-O" i ha assegurat que "hauran de respondre davant la justícia europea per unes vulneracions impròpies d’un país membre de la UE".

El president a l'exili ha posat damunt la taula que "algú va dir que l’Estat estava disposat a pagar el preu que fos per aturar l’independentisme".