Les eleccions al secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), previstes entre el 14 i el 18 d’abril, arriben marcades per una absència significativa: la desaparició del sector crític. El procés electoral, que ha de renovar els 77 membres de la direcció de l’entitat, es desenvolupa en un context de continuïtat i amb menys tensió interna que en mandats anteriors, després d’anys de fortes disputes estratègiques. El president actual, Lluís Llach, ha confirmat que es presenta de nou al secretariat nacional, amb la voluntat de donar continuïtat a la línia política impulsada durant el seu mandat. Com la resta de candidats, però, no pot explicitar si optarà a la presidència, ja que el sistema electoral de l’ANC estableix que primer s’escullen els membres del secretariat i, posteriorment, aquests elegeixen el president. La proclamació es farà el 23 d’abril, fent-ho coincidir amb Sant Jordi. Dos dies més tard, es constituirà el nou secretariat nacional, que haurà de designar els nous càrrecs: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.

Entre els noms destacats que també aspiren a formar part del nou òrgan hi ha figures com Pere Pugès, un dels fundadors de l’entitat, així com altres perfils com Joan Matamala o Antoni Soy. També tornen a presentar-se Jordi Manyà, Enric de Vilalta, Xavier Codó i Daniel Carull, que ja van formar part dels primers secretariats nacionals. La reforma recent dels estatuts ha facilitat el retorn d’antics dirigents, cosa que reforça la idea d’un secretariat de continuïtat i amb pes de la “vella guàrdia”. D’entre els membres del secretariat que en algun moment havien expressat suport al sector crític, només Ariadna Heinz ha decidit tornar a presentar-se. En el seu dia, va subscriure un manifest en què denunciava que no s’havia aconseguit “generar un clima de treball cohesionat” dins l’òrgan i assenyalava directament Lluís Llach per no haver-lo facilitat ni promogut.

Amb tot, en l’actual candidatura, Heinz evita qualsevol menció a aquestes tensions internes i posa l’accent en la feina feta durant els darrers dos anys, especialment en l’àmbit de la incidència internacional. El procés electoral s’iniciarà amb la campanya, que s’allargarà fins al 13 d’abril, i culminarà amb unes votacions que es podran fer tant de manera telemàtica com presencial. Un cop proclamats els resultats, els nous secretaris elegiran el president en una segona fase interna, un mecanisme que sovint converteix el càrrec en objecte de negociació entre corrents. 

L'absència del sector crític

Malgrat aquest funcionament establert, el que realment marca aquestes eleccions és l’absència del sector crític, que havia protagonitzat bona part del debat intern en els últims anys. Aquest grup, partidari d’impulsar una llista cívica independentista al marge dels partits, ha optat majoritàriament per no presentar-se. La seva retirada dibuixa unes eleccions “descafeïnades” i amb un resultat més previsible. El debat sobre la llista cívica va ser, de fet, l’eix central de la crisi interna de l’ANC durant les eleccions anteriors. La proposta pretenia crear una candidatura electoral pròpia que actués com a quart espai independentista, però va generar una forta divisió entre els socis i no va prosperar. Els crítics defensaven que aquesta via permetria superar la dependència dels partits, mentre que el sector majoritari considerava que podia fragmentar encara més l’independentisme i que incomplia els objectius fundacionals de l'ANC.

Aquestes discrepàncies es van traduir en tensions constants dins del secretariat i en diversos episodis de confrontació pública. Durant el mandat de Llach, s’han produït acusacions de “gestió despòtica” per part d’alguns membres, com l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, que va denunciar decisions unilaterals en el funcionament intern. També hi ha hagut dimissions i abandonaments de reunions com a mostra de desacord amb la direcció. A aquestes tensions internes s’hi han afegit polèmiques polítiques externes. Llach ha mantingut una línia dura respecte als partits independentistes, advertint que l’ANC no seria “una muleta” de les seves estratègies i apostant per vies més confrontatives, com la desobediència civil. Aquest posicionament ha generat friccions amb formacions com ERC o Junts.