La crisi interna a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) deriva en trencament. Una vintena de secretaris nacionals crítics amb la direcció de Lluís Llach, encapçalats per l'advocat i exvicepresident del Parlament Josep Costa, han dimitit en bloc —i alguns es desvinculen totalment de l'ANC— i ho han anunciat aquest dijous en un manifest conjunt al qual ha tingut accés El Nacional, en el qual carreguen contra la "dinàmica d'inacció" de l'entitat independentista, a la qual acusen d'haver quedat "absorbida per l'establishment polític que fa només un any ens proposàvem combatre".
Els crítics sostenen que per remuntar la situació de "crisi" en la qual estava immers l'independentisme català després de la pèrdua de la majoria al Parlament per primera vegada des de l'inici del procés i per la llei d'amnistia, calia revertir la situació centrant-se "en la defensa de la via unilateral i la denúncia dels pactes polítics amb el govern espanyol" amb "resistència" i "desobediència civil", alhora que apostaven per renovar lideratges i regenerar el moviment. Amb tot, consideren que no només això no s'ha complert, sinó que la direcció "ha imposat uns objectius diferents" i ha portat a un "bloqueig" per l'"incompliment" de propostes o pel "fracàs" de la seva execució.
Així mateix, els crítics que encapçala Josep Costa sostenen que s'ha incomplert la voluntat majoritària declarada a l'inici del mandat de Llach amb el que consideren una actual "complicitat amb els partits i actors institucionals que ens han portat fins on som avui". Sostenen que s'ha passat d'una ANC "forta a la qual el president de la Generalitat intentava sense èxit boicotejar les manifestacions", a una entitat "que no sols no incomoda els mateixos partits i lideratges fracassats, sinó que aprofita qualsevol ocasió per exhibir les seves bones relacions amb ells".
"Rumb equivocat" i "dinàmica tòxica" de Llach
Costa i els seus també disparen contra Llach quan asseveren en el comunicat que no se'ls ha escoltat ni se'ls ha tingut en compte quan han alçat la veu contra el "rumb erràtic i equivocat que continua allunyant l'entitat dels seus objectius", en referència a la reforma dels estatuts que va impulsar el president i que va ser aprovada amb un suport del 72,7% dels socis que van votar . "Hem assistit amb sorpresa a una dinàmica tòxica, encapçalada per qui esperàvem que fos el president de tots, que en comptes d'intentar superar debats interns que ens dividien, els ha fomentat i explotat", han disparat contra Llach, a qui també retreuen que "s'ha celebrat o incentivat de manera incomprensible les dimissions de persones valuoses".
Els quatre punts dels estatuts que va impulsar la direcció de Llach eren la impossibilitat de participar i impulsar llistes electorals, que no sigui necessari els dos terços per escollir els càrrecs de l'entitat, una fiscalització més gran de les finances de les assemblees territorials i la possibilitat de repetir com a secretari nacional en més de dues ocasions. Aquests canvis van provocar una crisi interna, amb l'oposició de les expresidentes Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, de Josep Costa o de l'exvicepresident David Fernàndez.
Un independentisme "combatiu", "independent" dels partits i compromès amb l'1-O
Acusant la cúpula de l'Assemblea de no fer res per revertir "la dinàmica de divisió i desmobilització", els crítics de Costa condemnen la "renúncia" al caràcter unitari i aglutinador de l'entitat, que l'aboquen a ser "un actor secundari d'un moviment històricament barallat i dividit fins a límits malaltissos". Així, els signants de la nota sostenen que l'ANC ja no és un instrument útil per treballar per la independència de Catalunya i es desvinculen de l'entitat erigint-se en defensors d'un independentisme "combatiu", "independent" dels partits polítics i compromès amb l'1-O, que creuen que ha estat substituït majoritàriament a l'Assemblea per una "base social passiva".
Els signants que dimiteixen són Josep Costa, Neus Alsina Obiols, Roser Campi i Casañas, Chus Castillo Gutiérrez, Roger Civera Gimeno, Àngels Digón Huerta, Anton Dunyó i Esteve, Joan Freixanet Solervicens, Jaume Gimenez Palau, Jaume Jaume Amorós, Daniel Lucas Coll, Núria Macià Goñi, Albert Llorenç Mariño Lleixà, David Miñana i Galbis, Joan Mollà Bernadas, Mariana Muchnik, Marta Ortolà Orozco, Josep Punga Tandu, Francesc Sabater i Margalef i Pep Tomàs Guerrero.