1. Sindicats i CSQP: pensions segures

Els discurs de la por no acaba de fer el pes a Catalunya Sí que Es Pot o als sindicats majoritaris com CC.OO. i UGT, que tampoc no han posat el crit al cel davant algunes afirmacions com ara l'amenaça de corralito o el manifest de la patronal de la banca contra la independència. En una roda de premsa conjunta celebrada el 22 de setembre, tant el cap de files i el número 4 de CSQP, Lluís Rabell i Joan Coscubiela, com els secretaris generals de Comissions i UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, han assegurat que les "pensions no dependen del marc polític sinó de l'ocupació". Si bé han apuntat que les pensions estan garantides si es manté el nivell d'ocupació sí que han posat en dubte que pugin un 10% com calcula el programa de Junts pel Sí.

2. Roda de premsa, 22 de setembre

–Pregunta: Conseller Mas-Colell, pot assegurar que en un procés d'independència amb l'hostilitat de l'Estat el Govern pot garantir la seva viabilitat financera, els serveis públics i les pensions?

–Resposta: Absolutament!

3. Quants catalans volen ser Guàrdia Civils?

En plena campanya electoral, la Guàrdia Civil ha començat oposicions. Unes proves a les que s'hi han presentat un total de 614 catalans. Segons fonts del cos policial consultades per El Nacional, 383 dels aspirants proven de les comarques barcelonines; 93 de la demarcació de Girona; 88 de Tarragona i 50 les terres de Ponent. Tots han fet les proves a Calatayud, (Saragossa). A les proves s'hi han presentat 32.000 aspirants.

4. Euskadi en la memòria

Si una cosa coincideixen els sociòlegs és que la participació augmentarà, en més o menys mesura, el 27-S. El dubte, però, és cap a quin cantó oscil·laran els votants que incrementaran la participació. Una dada històrica distorsiona el mantra que els "nous votants" s'apunten al front del "no": les eleccions a Euskadi del 2001. En aquells comicis, PP i PSOE van fer front comú. Una estratègia que se'ls hi va girar en contra perquè el vot que van despertar va ser el vot nacionalista. La participació va arribar al 79%, i el PNB, amb EA, van obtenir 33 escons i un 42% dels vots emesos.

5. Ni el nom del candidat

Lluís Rabell va celebrar amb Pablo Iglesias el míting central de campanya a Sabadell el 20 de setembre. Rabell va patir la cruesa de no ser un candidat massa conegut fins al punt que els mateixos pamflets que anunciaven la seva participació li havien canviat el nom de Rabell per Robell. Almenys el van posar amb be alta.

rabell

6. TVE no es rasca la butxaca

Televisión Española ha descartat fer una enquesta a peu d'urna el 27-S, tot i el seguiment que està fent de la campanya de les eleccions catalanes. La FORTA, que agrupa les televisions autonòmiques, sí que n'ha encarregat una.

7. Unió utilitza Romeva contra Demòcrates

8. Que Millo no es quedi sol

El PP està esmerçant esforços per tal de repetir el resultat del 2012. En aquelles eleccions van augmentar fins a dos escons. Enric Millo i Sergio Santamaría van obtenir l'acta de diputat gràcies a la focalització de recursos a les comarques gironines.  Els estrategues del PP malden per mantenir aquest segon escó, que amorosiria una previsible patacada electoral. "Que Millo no es quedi sol", ironitzen els spins doctors de la formació.

9. Cardús para l'orella a la CUP

El sociòleg de capçalera del procés i membre del CATN, Salvador Cardús, es va acostar al míting que la CUP va celebrar a Terrassa, la seva ciutat, el 21 de setembre. Cardús, que va participar en el míting final de campanya de CiU el 2012 amb el seu famós "salpem!", va admetre que, fins i tot, va "aplaudir" l'esquerra independentista.

10. Jihadisme el 27-S?

Déu n'hi do l'ensurt que dimecres 16 d setembre al vespre es van endur els alcaldes d'Osona. En una reunió de la Junta de Seguretat, el conseller d'Interior, Jordi Jané, va demanar als alcaldes osonencs d'estar al cas de "moviments estranys" als seus pobles per un hipotètic atemptat jihadista el 27-S. Jané però no va voler esvalotar el galliner, recordant que res no ha canviat perquè els darrers informes d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra mantenen l'alerta 4 en una escala de 5.

11. Ara t'escolto

Les paraules del president dels EUA, Barack Obama, sobre la unitat d'Espanya eren de manual. Més encara després de l'acord signat entre els dos estats per establir un contingent permanent de marines a la Base Aèria de Morón (Cadis) per a afrontar l'estratègia de defensa del nord d'Àfrica i Àfrica Occidental. Paral·lelament, s'ha signat un acord bilateral per tal que quatre bucs de la US Navy s'estableixin a la base de Rota (Cadis). Un dispositiu clau en l'escut de míssils balístics de l'OTAN. Res és de franc, certament.