Desesperació, impaciència i... futurologia? La Razón té pressa perquè hi hagi un Govern ja a Catalunya i torna a felicitar una altra vegada l'executiu de Mariano Rajoy per haver aplicat l'article 155 de la Constitució espanyola, gràcies al qual, sostenen, "s'han agilitat assumptes d'importància que Puigdemont havia desatès, en serveis socials, pagament de proveïdors i ajuntaments", mentre presumeixen que "fins i tot ha desbloquejat acords entre les conselleries i els ministeris homònims".

Encara que també tornen a carregar lleument contra el govern del PP per no haver aplicat la norma suprema amb més força i persistència, els de Francisco Marhuenda subratllen que ja fa dos mesos del "frustrat ple d'investidura del 30 de març passat". Un ple que, d'una banda, no va arribar a celebrar-se perquè el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, va decidir ajornar amb l'objectiu de celebrar un debat "efectiu i amb garanties" i, per l'altra, no es va celebrar el 30 de març —encara queden 11 dies per arribar a aquesta data—, sinó el 30 de gener.

Un avançament en el temps que podria demostrar les ànsies d'aquest diari perquè el Tribunal Constitucional (TC) dissolgui el Parlament el 30 de març, com ahir apuntava El Confidencial, i convoqui eleccions a Catalunya a finals de maig. Però perquè això sigui així, es dissolgui la Cambra catalana i es convoquin eleccions per a d'aquí poc més de dos mesos, l'Alt Tribunal haurà d'interpretar a la seva mesura l'article 67.3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que només preveu que "si una vegada transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat o candidata és elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria".

Però en cap cas estableix un modus operandi en el cas que ha tingut lloc a Catalunya, on no es va arribar a celebrar el ple d'investidura i, per tant, no hi va haver cap votació. Una cosa que sempre es pot justificar sota l'argument que hi ha un buit legal en aquesta qüestió, així com sota la idea que el 155 dona carta blanca per gestionar lliurement les institucions catalanes.

Això sí, la possibilitat que, finalment, JxCat, ERC i la CUP arribin a un acord espanta els de Marhuenda perquè consideren que "tot indica que persisteixen en el delicte i que el govern [espanyol] ha d'actuar en conseqüència". I precisament per això insten el govern del PP a deixar de banda el seu 155 "de mínims" i a, segons es deixa entreveure, "modular-ne l'aplicació si hi haguessin canvis en la situació fins a la formació d'un govern a Catalunya", cosa que l'executiu estatal podria arribar a fer si els partits sobiranistes no arriben a un acord en els propers dies aplicant la llei segons la seva conveniència.