La d'enguany és una Diada atípica. L'existència de presos polítics i exiliats així hi obliga. Si fa un any l'11 de setembre va estar marcat per la prèvia del referèndum de l'1-O, aquest any ho està per la repressió viscuda els últims temps i per la situació de presó i exili a la qual es veuen sotmesos els líders polítics i socials que fa un any van permetre la realització del referèndum.
La Diada tornarà a marcar l'inici del curs polític i mesurarà de nou el pols de l'independentisme, que busca una altra massiva manifestació com a preàmbul d'una tardor que es preveu agitada i amb una escalada de mobilitzacions pel primer aniversari del referèndum i davant la imminència del judici als dirigents sobiranistes.
Aquest 11-S, però, també ve marcat per les tensions dins l'independentisme sobre quina ha de ser l'estratègia a seguir després de l'1-O i un cop recuperades les institucions intervingudes pel 155 per avançar cap a la República catalana. A diferència de fa un any, el full de ruta independentista no té dates en vermell marcades al calendari ―l'any passat era l'1 d'octubre―, i està a l'espera de les expectatives de diàleg obertes pel canvi a la Moncloa, amb l'entrada del socialista Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol.
Torrent i Torra, durant l'acte oficial de la Diada / Foto: Sergi Alcàzar
Aquesta situació d'incertesa ha fet que durant les últimes setmanes s'hagi posat en dubte si la d'enguany tornarà a ser una mobilització massiva com la dels últims sis anys, o si per contra l'apatia s'imposarà dins el moviment sobiranista.
Les últimes dades facilitades per l'ANC, però, semblen indicar que els catalans tornaran a fer una demostració de força als carrers de Barcelona. Aquest dilluns a la tarda tots els trams de la mobilització, que tindrà lloc a les 17.14 a l'avinguda Diagonal, ja estaven plens i comptaven amb més de 460.000 inscrits. També hi havien organitzats 1.500 autocars i s'havien venut fins a 270.000 samarretes.
Presos i exiliats demanen assistir a la manifestació
La manifestació compta amb el suport del Govern. De fet, tots els consellers han anunciat que hi participaran i, a més, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat a la ciutadania que hi participi i que sigui una manifestació "històrica". Així, partits i entitats sobiranistes han interpel·lat a la ciutadania perquè ompli l'avinguda Diagonal i que aquesta nova reivindicació serveixi per enviar un missatge a Madrid que, malgrat la repressió, una majoria de catalans segueix dempeus per aconseguir la República catalana.
El record dels presos i exiliats va centrar els actes oficials / Sergi Alcàzar
També presos i exiliats han demanat als ciutadans que omplin l'avinguda Diagonal en el seu nom, ja que ells no podran participar-hi. En una carta conjunta signada per tots ells, han fet una crida a mobilitzar-se per "llibertat, justícia, democràcia i república" i han emplaçat a la ciutadania a "omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica transversal".
A més, en un missatge a les xarxes socials, el president a l'exili, Carles Puigdemont, també ha defensat que "aquesta Diada no podem fallar i hem de ser-hi tots" per representar tots aquells que són a la presó i a l'exili.
Aquesta Diada hem d'omplir més que mai els carrers de Barcelona de llibertat, democràcia, pau i república. Som-hi! #FemLaRepublicaCatalana pic.twitter.com/xJTHB6InF0
— Carles Puigdemont (@KRLS) 10 de septiembre de 2018
L'objectiu: fer efectiva la República
Els presos i exiliats, doncs, marcaran la jornada, però també ho farà el record de l'1-O i la reivindicació de les entitats sobiranistes per fer efectiva la República. Sota el lema Fem la República Catalana, els independentistes estan cridats aquest dimarts a la tarda a omplir l'avinguda Diagonal de Barcelona, en una mobilització que des de l'ANC i Òmnium volen que serveixi per reclamar al Govern que es compleixi el mandat de l'1 d'octubre.
Tot i això, a diferència de Diades anteriors, enguany les entitats no promouen cap missatge concret, sinó que fan una crida perquè cadascú expressi lliurement la seva reivindicació. Tanmateix, tal com han anunciat, les reivindicacions seran exigir l'efectivitat de l'1-O, reclamar l'alliberament dels presos i exiliats i instar els partits polítics a continuar units.
El protagonisme d'aquest any el tindrà una onada sonora gegant que recorrerà de punta a punta la Diagonal. A les 17.14 els manifestants hauran de fer un silenci absolut i abaixar pancartes i banderes.
A continuació, un coet donarà el tret de sortida a la gran onada, que començarà al tram 37, a l'altura del carrer de Castillejos, i s'estendrà fins al Palau Reial. A mesura que avanci, els manifestants hauran d'aixecar les pancartes i cridar. Amb aquesta acció l'ANC vol simbolitzar el clam de la societat per fer efectiu el mandat de l'1-O.
Set anys de manifestacions massives
Amb la d'aquest dimarts, i a l'espera de veure les xifres finals de la manifestació d'aquest 11-S, ja seran set les reivindicacions massives que s'han celebrat a Catalunya des del 2012.
Des d'aleshores, les Diades s'han convertit en mobilitzacions pacífiques, acolorides i amb molt d'enginy, que han servit a Catalunya per donar a conèixer la reivindicació arreu del món. Entre elles, en destaca la Via Catalana de 2013, quan una cadena humana va unir Catalunya des d'Alcanar fins al Pertús; la del 2014, quan als carrers de Barcelona van dibuixar una 'V' dels colors de la bandera catalana; o la de la Diada descentralitzada de 2016, quan Barcelona va deixar de ser el punt central i va compartir protagonisme amb Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
Totes aquestes manifestacions han deixat impactants imatges aèries que han fet la volta al món, a través de les principals capçaleres de la premsa i les televisions internacionals. L'objectiu d'enguany torna a ser el mateix: que la Unió Europea i la resta de governs del món sàpiga que un significatiu nombre de catalans no s'arronsa malgrat les dificultats del moment polític i que segueix decidit a avançar cap a la República catalana.