Cap novetat. La sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional ha rebutjat les noves proves plantejades per víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils el 17-A del 2017, i pels tres acusats i condemnats Mohamed Houli Chemlal (53 anys i mig de presó), Driss Oukabir (46 anys de presó) i Said Ben Iazza (8 anys), condemnats per pertànyer a organització terrorista i tinença d'explosius, però no per les morts de les 16 persones i el centenar de ferits. El tribunal també descarta aclarir si l'imam de Ripoll, Abdelbaky Es Satty, segueix viu, tot i que afegeix: "Les eventuals proves encaminades a deixar constància de la seva supervivència poden tenir importància en la recerca de la veritat material i la completa satisfacció de les víctimes, especialment dels pares d'un menor mort, i podran produir efectes en una possible reobertura de la causa, però no es veuen afectats els fets essencials objecte d'enjudiciament". L'Associació 11-M i l'Associació Víctimes del Terrorisme també havien sol·licitat noves proves, com alguns agents dels Mossos ferits. No obstant això, el tribunal afirma que revisarà la documentació i pericials en la sentència.
La revisió sobre si l'imam de Ripoll segueix viu ha estat sol·licitada pels advocats Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, en nom de Javier Martínez, pare del Xavi, el menor de 3 anys atropellat mortalment a la Rambla de Barcelona. Emparant-se en el dret a conèixer la veritat reconegut en la Resolució 2005/66 de l'Alt Comissariat per als Drets Humans i la Resolució 9/11 del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, sol·licitaven, com a prova a practicar en segona instància, la ratificació en judici de la pericial realitzada per les biòlogues marroquines que van elaborar l'informe del 2018, sobre les mostres biològiques preses a familiars d'Aldelbaky Es Satty. I també de les dades genètiques suposadament enviades via Interpol.
El tribunal sí que accepta analitzar en sentència el dictamen pericial biològic emès pels professors Ángel Carracero Álvarez i Carles Pla Zanuy, el qual tenia per objecte determinar si l'existència d'un vincle biològic entre l'ADN dels familiars de l'imam i un perfil de l'ADN a partir d'una empremta revelada al lloc dels fets, "compleix els estàndards mínims requerits o requisits legals exigits per la normativa espanyola per poder corroborar les seves conclusions i determinar si la identificació de l'ADN s'ha fet de manera correcta".
Arguments
El tribunal indica que, amb independència que la sentència d'instància analitzi amb deteniment aquestes qüestions i altres, adverteix que la causa se segueix "contra els tres processats i no contra els suposats integrants de l'organització morts i menys encara es jutja la mort d'Es Satty". Afegeix que la falta de ratificació dels informes pels pèrits marroquins perquè no van poder comparèixer personalment davant del tribunal d'instància per la situació de pandèmia i la impossibilitat de fer-ho per videoconferència en no contemplar-ho el conveni entre Espanya i el Marroc relatiu a l'assistència judicial, és la base dels recurrents per sol·licitar la pràctica d'aquesta prova en segona instància. Però assegura que "no és possible qüestionar un document públic estranger obtingut conforme a la seva legislació, tret que es vulneri la normativa internacional, i no és el cas", ni tampoc considera que suposa una vulneració de l'ordre públic processal o de drets fonamentals i "menys encara el de proscripció de la indefensió".
L'acusació també sol·licitava la prova pels raonables dubtes sobre el nombre de persones que es trobaven a la casa d'Alcanar, quatre o cinc, davant del manifestat per alguns testimonis que afirmen haver vist Abdelbaky Es Satty sortir al voltant de les 18:30 hores abans de l'explosió de la casa d'Alcanar.
La Fiscalia s'ha oposat a revisar el cas d'Es Satty en assegurar que el perfil genètic coincident, codificat com a TE-17-1321-5-CME-GI, va ser objecte de consulta a través d'Interpol, i després de l'obtenció mitjançant comissió rogatòria internacional a les autoritats judicials del Marroc de les mostres de l'ADN de la mare i filla d'Es Satty, es va concloure pels seus laboratoris oficials l'existència d'un vincle biològic entre aquestes persones i el mort Abdelbaki Es Satty. El seu certificat de defunció consta a la causa. Afegeix que del lloc de troballa de la furgoneta, en la qual es van trobar el seu telèfon i passaport, no pot deduir-se la seva supervivència, com tampoc del fet de la utilització d'una "bústia morta", atesa la possibilitat que fos usada per tercers. El govern espanyol no ha volgut aclarir si Es Satty era un col·laborador del CNI quan van tenir lloc els atemptats.