Junters i cupaires argumenten que l'article 126, el de la ponència redactora, sempre s'ha interpretat de manera "àmplia"; per això, presenten un llistat amb 41 ponències de llei obertes des de la cinquena legislatura en les quals, segons el seu parer, queda demostrat que el Parlament ha tingut aquest criteri ampli a l'hora de permetre que s'utilitzés aquesta tècnica legislativa. També sostenen que el consens es pot produir més endavant. A més, subratllen que una ponència redactora "busca el màxim consens i participació en l'elaboració d'un text", i no serà fins que no comenci el debat a la totalitat "quan es posi de manifest si s'han aconseguit els suports suficients per a la seva tramitació, i no abans".
En el text de 12 pàgines, les formacions independentistes argumenten també que "la praxi parlamentària mostra diversos precedents de constitució de ponències conjuntes respecte d'iniciatives alienes a les matèries pròpies del desenvolupament bàsic de l'Estatut. I aquesta praxi justifica la presentació de les sol·licituds de creació de les ponències que són objecte d'aquest informe". Precisament, aquest havia estat un dels arguments en contra utilitzats per l'oposició per intentar frenar aquesta fórmula, en considerar que només era viable per qüestions que tenien un ampli consens.
Cal tenir en compte que tots els grups no independentistes ja han expressat per activa i per passiva i des del primer minut que no pensen participar-hi. En aquest sentit, JxSí i la CUP consideren que "el no exercici d'un dret, com és la participació d'un grup en una ponència conjunta vàlidament formalitzada, no pot portar a la paralització de la mateixa ni esdevenir condició necessària", ja que si no això "significaria el dret de veto d'un sol grup respecte a aquest procediment legislatiu".