El primer pas de l'estratègia de l'independentisme per assolir una amnistia ja s'ha complert. JxCat, ERC i la CUP han aprovat aquest divendres al Parlament la proposta de resolució de l'amnistia en el que ha estat el darrer ple de la XII legislatura. Tot i l'aprovació, els grups independentistes no han evitat el llançament de retrets durant el debat. Els comuns, per la seva banda, s'hi han abstingut "per no fer competir les propostes antirepressives entre elles".
El següent pas serà la presentació d'una llei d'amnistia al Congrés de la mà dels tres partits i que està prevista pel pròxim 15 de març. Tanmateix, no es preveu que aquesta iniciativa tiri endavant a causa del rebuig del PSOE, a més del de PP, Vox i Cs.
L'escepticisme de JxCat
En nom de JxCat ha parlat el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, qui ha retret que es va formar un Govern a qualsevol preu per aixecar el 155 i "alguns ja vam avisar que això ens podia condemnar a governar unes institucions autonòmiques intervingudes".
🎥 @josepcosta: "Alguns vam advertir que el 155 ens havia robat a la força la democràcia i l'autonomia. Durant aquest any atípic marcat per la #Covid19 hem patit les conseqüències de no tenir sobirania ni democràcia: la falta de competències, de finançament i de marge d'acció" pic.twitter.com/By0GLmjMDS
— Junts per Catalunya Parlament (@JuntsxCatParl) December 18, 2020
Costa no s'ha aturat aquí i ha apuntat que l'independentisme va començar a perdre "la lluita" contra l'Estat "quan una majoria disposada a acatar els tribunals espanyols va substituir la majoria independentista sorgida del 21-D". El vicepresident ha posat com a exemples el fracàs de la investidura del president Puigdemont, la inhabilitació del president Torra i la impossibilitat d'investir diputats com Jordi Sànchez o Jordi Turull.
Costa també ha reconegut que des de JxCat no esperen que l'Estat faci efectiva l'amnistia i ha explicat que donen suport a la proposta per seguir "eixamplant l'esquerda" i fomentar la "confrontació intel·ligent".
ERC insta a l'empatia
El republicà Ferran Civit ha centrat la seva intervenció en carregar contra l'amnistia de la Transició Espanyola i ha recordat que el comissari Billy El Niño "va morir impunement igual que es va deixar en llibertat "violadors i torturadors".
🎥[VÍDEO] @CivitiMarti al #Parlament: "Sense l'amnistia 🎗️ i l'autodeterminació 🗳️ no resoldrem políticament el conflicte entre Catalunya i l'Estat. Els reptes polítics es resolen amb política, no ❌ amb repressió" pic.twitter.com/bQGKKIeJqQ
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) December 18, 2020
Civit també s'ha dirigit als comuns per emfatitzar que ni l'indult ni la reforma de la sedició no resolen el conflicte polític ni la situació dels gairebé 3.000 represaliats del procés. A més, ha afegit que l'indult suposa "reconèixer implícitament que hi ha hagut un procés judicial just" i que els presos polítics siguin reconeguts com a "delinqüents".
Per últim, el diputat d'ERC ha fet una crida a l'empatia de tots els grups i ha instat els comuns i el PSC "a ser valents aquí i a Madrid". "Amnistia, empatia i política. Sense empatia no hi ha humanitat ni política", ha reflexionat.
La CUP, contra les acusacions del Govern
Per la seva banda, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha reivindicat l'amnistia com a solució per fer "política independentista amb llibertat". La cupaire ha defensat que és important acabar la legislatura "exigint l'amnistia" perquè, precisament, aquesta ha estat travessada "per la repressió" amb ingerències i inhabilitacions.
"Volem una solució gran. Hi ha més de 3000 persones represaliades i l'amnistia i l'autodeterminació són l'única solució a aquest conflicte"@Nataliadipp a @parlamentcat sobre la llei #Amnistia #Amnistia2800 pic.twitter.com/1pcC6qIzFk
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 18, 2020
Sànchez també ha retret a JxCat i ERC que la Generalitat es personi contra manifestants independentistes amb demandes de penes de presó, com és el cas de l'activista Marcel Vivet, que avui ha sigut jutjat a Badalona i per qui el Govern demana quatre anys i nou mesos de presó per haver-se manifestats contra el sindicat policial ultra espanyol Jusapol. "La contradicció és de JxCat i ERC demanant una amnistia mentre ells presenten acusacions contra manifestants independentistes", ha dit.
Els comuns, de perfil
Tot i assegurar que donen suport a l'amnistia, els comuns s'han abstingut en la votació del Parlament. Segons ha explicat el diputat Lucas Ferro, aquesta abstenció ve motivada perquè no estan d'acord en fer competir les solucions "antirepressives".
El diputat dels comuns Lucas Ferro ha anunciat l'abstenció del seu grup / Foto: ACN
Ferro ha fet una crida a no renunciar a la reforma de la sedició, tant pels presos com pels que en un futur es puguin veure acusats per aquest delicte. També ha instat a tornar a fer ús de la taula de diàleg, la qual "va ser una conquesta de tots dels qui reivindicàvem el diàleg".
Ferro també ha carregat contra el simbolisme de la proposta i ha lamentat que el Parlament, al seu parer, s'hagi convertit més en un "espai de propaganda" que en un "espai legislatiu". Per últim ha demanat que el proper Govern sorgit del 14-F "pensi més en solucionar problemes que no pas en fer-se la guitza" a sí mateix.
Cs, PSC i el PP: la paret de sempre
No hi ha hagut sorpreses tampoc entre els partits unionistes. Ni Ciutadans ni PSC ni PP han mostrat cap mena d'apropament a la proposta i han carregat contra els partits independentistes pels fets de la tardor del 2017.
El diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha retret a JxCat, ERC i la CUP que no sentissin "una mica de recança" en veure els grups unionistes abandonar el ple el 6 i 7 de setembre del 2017 i ha assegurat que "la qüestió catalana no és un problema entre Catalunya i Espanya, sinó entre catalans".
Per la seva banda, el socialista Ferran Pedret ha justificat el 'No' del partit a l'amnistia perquè "ens poden demanar el perdó, però no l'oblit".
El president del PPC, Alejandro Fernández, ha carregat amb duresa contra la proposta i ha assegurat que "no té cabuda en l'ordenament jurídic espanyol" perquè ni la sedició ni la malversació són delictes polítics.