La jutgessa de l’Audiència Nacional, María Tardón, ha citat a declarar com a testimonis el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, i l’ex cap de gabinet de la delegació del govern espanyol a la ciutat autònoma, Gonzalo Sanz, en la causa que investiga l’entrada massiva d’immigrants dels dies 30 i 31 de juliol. En una interlocutòria la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la magistrada cita Vivas el pròxim 30 de setembre i Sanz l’1 d’octubre, dia en què també acorda demanar declaració com a testimoni al cap de la Policia Local de Ceuta. Precisament un dels citats a declarar, Gonzalo Sanz, va deixar el seu càrrec arran de la crisi migratòria, tot i que al·legava "raons personals i familiars". Ho va fer el passat 11 de setembre, després que transcendís que el 29 de juliol, un dia abans de l’entrada d'uns 80.000 migrants, va rebre diversos missatges del CNI a través de WhatsApp i va mantenir una conversa telefònica d’uns onze minuts amb un agent del servei d’intel·ligència. Abans de la seva dimissió, Sanz va ser assenyalat pel mateix delegat del govern espanyol a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, assegurant que ell no havia estat informat d'aquella conversa.
Tardón també acorda, entre altres diligències, sol·licitar a organismes policials i militars les alertes i anàlisis de riscos que poguessin haver emès en relació amb aquests fets. Alguns dels organismes són el Centre Nacional de Coordinació de Llocs Fronterers de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres (CEFRONT) i l'Oficina de Coordinació de Ciberseguretat i al Cap de l'Estat Major de la Defensa (EMAD). A aquests els demana que aportin "quantes alertes i/o anàlisi de riscos poguessin haver emès el mitjà utilitzat per a la seva comunicació i difusió, amb expressió de la data i l'hora en què van tenir lloc". Igualment, sol·licita a l'EMAD que aporti a l'òrgan judicial totes les imatges satel·litàries que disposi de la forquilla temporal compresa entre les 00.00 hores del dia 20 de juliol i les 23.59 hores del dia 7 d'agost de 2026, de la platja de Fnideq (Marroc), confrontant amb la zona fronterera espanyola i la platja d'El Trampolín.
Investigarà també l'origen de la convocatòria a les xarxes socials
D'altra banda, la jutgessa acorda obrir una peça separada d'investigació tecnològica, que "tindrà naturalesa secreta" i en la qual demana assistència judicial a les companyies Meta, WhatsApp, Facebook, Instagram, TikTok, Telegram, Google, Apple i qualsevol altra plataforma digital identificada durant la investigació. A aquestes companyies se'ls demana que procedeixin a la conservació immediata i posterior remissió de les dades de registre dels empleats, números de telèfon associats, correus electrònics vinculats, historial de connexions i contingut de grups, canals i perfils utilitzats entre l'1 de juliol i el 15 d'agost del 2026. La finalitat de tot plegat és identificar l'origen de la convocatòria que hauria promogut l'entrada massiva de 80.000 migrants a Ceuta. En els mateixos documents desclassificats pel govern espanyol, el CNI va alertar de convocatòries a gran escala organitzades a les xarxes socials per entrar a la ciutat autònoma, tan nedant com saltant la tanca fronterera, aprofitant la celebració de la Festa del Tron del país nord-africà. Concretament, el servei d'intel·ligència espanyol va identificar dos grups diferents de Facebook amb un total de 180.000 seguidors.
En aquest sentit, la instructora indica que totes les diligències són pertinents, ja que "cada diligència persegueix acreditar un extrem concret de la investigació": l'activitat desenvolupada a les xarxes socials, la identificació de dinamitzadors i organitzadors, l'eventual existència d'estructures criminals, la determinació dels responsables de la planificació i direcció estratègica dels fets, la investigació de les morts més endavant i les anàlisis produïdes i la investigació de les morts produïdes i l'anàlisi de les morts, tal com enumera.