La jutgessa d’Andorra ja ha enviat al jutjat d’instrucció 32 de Madrid la Comissió Rogatòria Internacional (CRI) perquè comuniqui l’expresident del govern espanyol del PP, Mariano Rajoy, i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz que continuen tenint una causa penal oberta al Principat: la querella presentada contra ells pels germans Cierco, amos de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, amb l'entitat catalana Drets, per haver coaccionat els titulars d'aquest banc -tancat per aquesta ingerència política, com la seva filial Banco Madrid- i el govern andorrà entre els anys 2014 i 2015, en el marc de l’anomenada operació Catalunya. L'objectiu era saber si polítics catalans, com Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, hi tenien comptes bancaris i se’ls acusa dels delictes de falsificació documental i de coaccions d’òrgans constitucionals (castigat fins a 10 anys de presó).
La jutgessa insisteix a demanar aquest auxili judicial, després que la justícia espanyola rebutges aquesta col·laboració, el juliol del 2024, per un defecte de forma: no detallar les imputacions. Ara la jutgessa de la Secció d’Instrucció Especialitzada 2 d’Andorra, Stéphanie Garcia, detalla les imputacions, segons la resolució datada l'octubre passat i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
Precisament, el comissari jubilat José Manuel Villarejo va declarar aquest dimarts com a testimoni davant la jutgessa d’Andorra i va assegurar que l’actuació policial, on ell va participar amb agents del CNI, era conegut i ordenat per la Moncloa per controlar els polítics rivals, especialment a Catalunya. És a dir, corrobora la implicació del govern de Rajoy.
Coaccions al govern andorrà
En el relat de fets, la jutgessa exposa: “Mariano Rajoy juntament amb Cristóbal Montoro s'hauria reunit durant la visita al Principat amb el cap de Govern amb l'objectiu de coordinar l'operació BPA/Banco Madrid amb l'esperança de trobar els comptes bancaris dels polítics catalans independentistes.” I hi afegeix: “Els querellants manifesten que durant aquesta reunió, Rajoy hauria utilitzat i esgrimit la informació financera falsa enviada al FinCEN als efectes d'intimidar o influir les autoritats andorranes per tal que intervinguessin i liquidessin l'entitat BPA, ja que en cas contrari tota la plaça bancària andorrana quedaria afectada i bloquejada.” L'amenaça es va complir i el diari El Mundo va publicar el pantallazo de comptes de membres de la família Pujol.
Amb tot, la jutgessa “remarca” que l'objectiu de la present comissió rogatòria internacional “és informar a les persones interessades que les mateixes són investigades en el marc de la causa 9000043/2020, així com donar-los-hi trasllat de les querelles interposades per tal que puguin exercir el seu dret a la defensa, i avançar la instrucció de les presents diligències prèvies”. Un cop comunicada, els dona quinze dies perquè es personin amb advocat o se’ls designarà un d’ofici, com ja tenen una part dels policies espanyols imputats.
La querella de la família Pujol
A més dels polítics, la nova CRI es dirigeix a Fracisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior; i als comissaris de la policia patriòtica Ignacio Cosidó, Eugenio Pino i Bonifacio Díez Sevillano pels delictes de coaccions, amenaces, xantatge i extorsió. La resta d’investigats són els policies Celestino Barroso, que hauria reclamat informació reservada de dades bancàries a Higini Cierco, juntament amb Marcelino Martín Blas (que es feia dir “Felix”), i Díez. Per ara, només va declarar Martín Blas des d’Espanya el 2018, mentre el govern espanyol protegeix Díez en assegurar que va actuar com a diplomàtic.
Finalment, la jutgessa d’Andorra demana que es doni trasllat a Bonifacio Díez de la querella que el 28 de setembre de 2017 va ser interposada per Jordi Pujol Ferrusola i els seus germans contra ell, i que s'incorpora a la causa principal.
