La causa penal contra l’exportaveu de Sumar Íñigo Errejón es manté oberta, malgrat que Elisa Mouliaá va comunicar que renunciava a continuar exercint l’acusació per agressió sexual contra ell. Per què? Perquè l’escrit de renúncia presentat per l’actriu —que inicialment li demanava tres anys de presó— té un error (falta la firma de l'advocat i el procurador) i cal esmenar-lo per validar la renúncia, segons li ha requerit el jutge de Madrid que instrueix el cas. A més, en la causa hi ha una acusació popular, que exerceix ADIVE (Associació en Defensa Integral de Víctimes Especialitzada), que, de moment, no hi ha renunciat. La Fiscalia ja va anunciar que no acusaria Errejón per considerar "insuficients" els indicis contra l'exlíder de Sumar.
Per tot això, el magistrat ha citat dimarts vinent Errejón per comunicar-li el seu processament, pas previ al judici. Errejón va deixar l'acta de diputat al Congrés i la política l'octubre del 2024, arran d'aquesta denúncia d'abusos sexuals, que van subscriure altres dones, però no van denunciar al jutjat. Paral·lelament, l'Audiència de Madrid ha de resoldre el recurs de la defensa d'Errejón contra el seu processament per la suposada agressió sexual a l'actriu en una festa privada el 2021, que va denunciar anys després.
El paper de l'acusació popular
En els casos d'abusos i d'agressions sexuals, la Fiscalia i les acusacions populars solen mantenir una estratègia respectuosa amb la persona denunciant o la víctima. I si no és el cas d'un menor que no es pugui defensar o una persona vulnerable, es respecta que no vulgui denunciar o seguir el procés penal, com ha passat amb el cas de Mouliaá.
Paral·lelament, el paper de les acusacions populars ha estat força qüestionat per juristes, i fa temps que el Tribunal Suprem reclama que els partits polítics no puguin exercir d'acusació popular —és a dir, que no tenen una afectació directa— per no judicialitzar més la política.
Això no obstant, ha estat el Suprem qui va crear dues doctrines contradictòries. Inicialment, el Suprem va resoldre que no es podia obrir judici oral contra una persona si només hi havia acusació popular, fet que va salvar el banquer Emilio Botín de ser jutjat el 2007 perquè no només es va retirar la Fiscalia sinó també l'acusació particular; cas conegut com a doctrina Botín; després usat per salvar la infanta Cristina del judici del cas Nóos.
Per contra, l'any següent, el 2008, en el cas del llavors president del Parlament basc Juan María Atutxa, el Suprem va permetre que se'l jutgés per no haver dissolt el partit Batasuna només amb l'acusació popular de Manos Límpias en assegurar que es pot permetre quan no hi ha un perjudicat clar o són difusos, i en aquest cas no hi havia acusació particular; creant la doctrina Atutxa. El Tribunal Superior de Justícia del País Basc el va absoldre, però el Suprem el va condemnar a un any d'inhabilitació. Finalment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el 2017 va condemnar Espanya perquè el Suprem va condemnar Atutxa i els altres dos membres de la Mesa en segona instància sense escoltar-los.
Per la seva part, Adive sosté que el judici contra Errejón se celebrarà, malgrat que tant Mouliaá com la Fiscalia hagin retirat les seves acusacions. L'associació busca salvaguardar -segons va assegurar- "els drets de la víctima, que ha sofert un enorme desgast i exposició en solitari".