L'Audiència Nacional ha rebutjat que l'Estat indemnitzi amb 13.427,43 euros l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) per les destrosses materials que va provocar la intervenció de la Guàrdia Civil al pavelló esportiu durant l'1-O. El jutjat central contenciós número 7 desestima el recurs presentat pel consistori i conclou que el cos policial "no va actuar antijurídicament" perquè els agents de l'institut armat estaven "emparats per una resolució judicial que ordenava retirar tot el material relacionat amb el referèndum convocat il·legalment". El jutge responsabilitza l'ajuntament dels desperfectes per haver posat les instal·lacions a disposició "d'un procés electoral il·legal". Allà era on estava previst que votés el president Carles Puigdemont.

El recurs interposat per l'Ajuntament contra el Ministeri de Justícia per les destrosses que va fer la Guàrdia Civil al pavelló municipal durant l'1-O va arribar a judici el 2 de desembre passat. Era el segon contenciós presentat Sant Julià de Ramis. En un primer moment, el gener del 2018, l'Ajuntament va presentar una reclamació patrimonial davant el Ministeri de Justícia, demanant-li els 13.427 euros que va costar arreglar els desperfectes.

Segueix en directe i l'actualitat sobre el coronavirus (Covid-19).

Periple judicial

Després de mig any de no rebre resposta, el consistori va presentar un primer contenciós. Aquest, però, va decaure, perquè s'articulava al voltant del silenci administratiu. I just després d'interposar-lo, el Ministeri va respondre dient que rebutjava la reclamació. Per això, Sant Julià de Ramis va tornar a recórrer al contenciós. Aquest cop, reclamant formalment els més de 13.000 euros. Ara, el jutjat central contenciós administratiu 7, amb seu a l'Audiència Nacional, desestima el recurs interposat per l'ajuntament.

La sentència argumenta que la responsabilitat patrimonial de l'administració obliga l'Estat a indemnitzar "tota lesió que pateixin els particulars a qualsevol dels seus béns o drets" sempre que sigui "a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics". "No tot dany que produeixi l'administració és indemnitzable, només aquell que mereixi la consideració de lesió perquè el perjudicat no tingui el deure jurídic de suportar-lo per no existir causes de justificació que el legitimin", afegeix la sentència.

Emparats per una ordre judicial

Així el jutjat argumenta que la Guàrdia Civil "no va actuar antijurídicament" perquè els agents de l'institut armat es trobaven "emparats per una resolució judicial que ordenava retirar de les instal·lacions posades a disposició del referèndum convocat il·legalment tot el material relacionat amb el procés electoral".

A més, el jutjat també responsabilitza "la conducta del mateix ajuntament perjudicat" dels desperfectes per haver posat el pavelló "a disposició d'un procés electoral il·legal" i existint "resolucions judicials que obligaven la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial, a retirar tot el material electoral". "El dany no s'hauria produït sense la posada a disposició de les instal·lacions de titularitat municipal al servei d'una activitat il·legal", conclou el jutjat.

L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, ha criticat la sentència a través de Twitter: "Una nova injustícia de la 'justícia' espanyola avala les destrosses al pavelló per part de la Guàrdia Civil".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat