Contratemps per a Miguel Ángel Gallardo. Fa dues setmanes, la jutgessa Beatriz Biedma va enviar a judici el líder del PSOE extremeny i David Sánchez (el germà del president espanyol) per prevaricació i tràfic d’influències. Tanmateix, en els dies previs, Gallardo va maquinar per entorpir la causa judicial i, després de fer renunciar a cinc diputats del PSOE, va recollir la seva acta de parlamentari a l’Assemblea d’Extremadura per convertir-se en aforat. Va ser poques hores abans que la jutgessa l’enviés a judici. L’objectiu era posar bastons a les rodes i endarrerir la causa, ja que hauria de ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (la seva defensa va demanar que també ho dossin la resta d’implicats). Ara, en una interlocutòria a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la magistrada Beatriz Biedma creu que aquesta “maniobra” és un “frau de llei”. La instructora considera que és contrària a l’article 11.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que els jutges “rebutjaran fundadament les peticions, incidents i excepcions que es formulin amb manifest abús de dret o comportin frau de llei o processal”. “Les prerrogatives inherents al càrrec públic, com l’aforament, van ser concebudes per protegir les funcions d’aquest càrrec públic, no la persona que l’ostenta, i no és admissible que en un estat democràtic s’utilitzin les institucions públiques i els privilegis que se’n deriven per a finalitats pròpiament personals”, afegeix. Així mateix, la jutgessa eleva una exposició de motius al TSJ d’Extremadura amb les diligències d’investigació i li demana que decideixi si assumeix la causa.
“L’aforament sobtat no només atempta contra el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, sinó que causarà perjudicis a la mateixa tramitació de la causa, que se serà inevitablement objecte de dilacions després de la peregrinació de la mateixa a òrgans superiors per decidir sobre la competència per conèixer de la mateixa i sobre els recursos que puguin interposar-se, afectant la resta de parts intervinents en el procediment”, lamenta la jutgessa. I és que la interlocutòria, de 102 pàgines, és molt dura contra Miguel Ángel Gallardo: “Accedir a l’Assemblea d’Extremadura, després de la dimissió i renúncia coetània de cinc persones i amb la finalitat d’aconseguir l’aforament, és una altra mostra més del patró de comportament investigat en el present procediment, que és aconseguir una finalitat il·legítima mitjançant l’ús de mecanismes formalment legals, utilitzant les institucions públiques en benefici propi o de pròxims”, esgrimeix la jutgessa.
Beatriz Biedma fins i tot fa una reflexió genèrica i abstracta sobre la política. “Sembla que en el moment històric actual s’ha oblidat, però qualsevol persona que ocupi un lloc públic ha de servir a l’interès general i anteposar aquest sobre qualsevol interès personal, i això és el que el legitima a l’exercici de les seves funcions”, afirma. “Ara, més que mai, i atesa la realitat social que ens envolta, haurien de recordar-se les descripcions de la filosofia clàssica sobre el bon governant, el comportament del qual ha de ser exemplar i anteposar sempre l’interès públic al seu propi”, postil·la. I recorda que la Constitució estipula que l’administració pública “serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació”.
“El rellevant no és el moment de l’aforament, sinó la manera i la finalitat”
En la seva argumentació, Beatriz Biedma argüeix que el “rellevant” en la causa de Gallardo “no és el moment en el qual s’ha adquirit la condició d’aforat, sinó la manera que ha tingut lloc i la finalitat buscada”. En aquest sentit, recorda que les últimes eleccions autonòmiques van ser el maig del 2023, “un any abans de la iniciació de la causa”, i que no ha estat fins ara, “quan ja s’ha donat per conclosa la instrucció, després de la interlocutòria de procediment abreujat, que és el que determina l’existència d’indicis racionals de criminalitat contra els investigats”, quan Miguel Ángel Gallardo ha decidit “adquirir la condició de diputat”. “No a causa de la dimissió o renúncia de la persona que el precedia a la llista de candidats, sinó d’algunes, cinc en total, totes elles de manera exprés i conjunta i sembla que amb la finalitat única que Miguel Ángel Gallardo passés a ostentar la condició de diputat i, per tant, aforat”, conclou.
Les presses del PSOE d’Extremadura
“És molt significatiu la informació que es deriva de la documentació remesa per la Junta Electoral quant a la manera d’esdevenir-se els fets”, reconeix la jutgessa, que considera que els socialistes extremenys van ordir un “pla prèviament concebut i organitzat” per actuar amb “celeritat”. I relata la cronologia que va portar a l’aforament de Miguel Ángel Gallardo:
- El 19 de maig, un notari es va constituir a la seu del PSOE d’Extremadura a Mèrida amb “l’única finalitat” que els candidats “renunciessin expressament” a ser proclamats diputats. “Això comporta que els quatre candidats referits, tres dels quals no tenen el seu domicili a Mèrida, van ser convocats expressament amb tal finalitat i amb l’antelació necessària”, subratlla la magistrada. Les renúncies es van formalitzar per al “supòsit que es produeixi la pèrdua de la condició de diputat” de qualssevol dels que integren el grup parlamentari.
- El 20 de maig, María de la Cruz Rodríguez va renunciar a la seva acta de diputada.
- El 21 de maig, la presidenta de la Junta Electoral d’Extremadura va expedir la credencial de diputat de Miguel Ángel Gallardo.
- El 22 de maig al matí, es va dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral.
- El 22 de maig a la tarda, la defensa de Miguel Ángel Gallardo va presentar un escrit al·legant que “ostenta la condició de diputat”.
“Una absoluta excepció en l’àmbit del dret comparat”
La jutgessa aprofita la interlocutòria per qüestionar els aforaments. “En els estats europeus, la regla general és el seu no aforament. [...] És destacable l’observació que només a Espanya i en dos altres països europeus [Grècia i Romania] es preveu un aforament parlamentari tan ampli, la qual cosa suposa una absoluta excepció en l’àmbit del dret comparat”, argumenta. Així mateix, recorda que el Consell d’Europa ha recomanat a Espanya en diverses ocasions que “elimini els aforaments relatius a polítics sospitosos d’haver comès delictes relacionats amb la corrupció”, que Cantàbria, Múrcia, les Canàries, les Balears, La Rioja i l’Aragó “han eliminat dels seus Estatuts d’Autonomia els aforaments per als seus diputats” i que el govern de Pedro Sánchez va elaborar un avantprojecte de llei el 2018 amb la mateixa finalitat “entenent que l’abast dels aforaments s’hauria de limitar als delictes comesos durant l’exercici del càrrec”.