És un problema real i complex. Davant la insistència de Junts per Catalunya (JxCat) que cal atacar les "ocupacions delinqüencials i conflictives", el Departament de Justícia ha afirmat que la proposta presentada per les anteriors conselleres de Justícia i de Drets Socials, Lourdes Ciuró i Violant Cervera, respectivament, “genera inseguretat jurídica” i per això s’ha aturat i s’analitza des de diferents àmbits per poder donar una resposta alternativa, segons han explicat fonts del departament a ElNacional.cat. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ja va confessar en la seva compareixença al Parlament, dijous passat, que la reforma plantejada “no els agradava” i que “no hi ha fórmules màgiques”, a més de reiterar que vol actuar des del “rigor”. Aquesta és una de les poques mesures aturades, ja que en la seva intervenció a la comissió de Justícia, Ubasart va mantenir gran part dels projectes engegats per Ciuró, abans que Junts deixés el govern amb ERC. Ubasart va exposar que la definició ocupacions conflictives no és prou clara i hi ha el perill d'equiparar famílies vulnerables amb casos liderats per màfies.També va indicar que el canvi podria topar amb la Llei d’Enjudiciament Civil, que és competència estatal.

Des de l’oposició, JuntxCat ha fet una fèrria campanya per combatre les “ocupacions conflictives”. Aquest dimecres, el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la diputada i alcaldessa de Girona, Marta Madrenas -que han lamentat que no sigui una "prioritat" de l'actual Govern en solitari d'ERC-, han presentat una proposició de llei per posar fi a aquest problema, que recull la modificació del Codi Civil Català i la llei catalana de l’Habitatge.  Recentment, l’exconsellera Ciuró també va participar en un acte a Mataró, ja que és un dels municipis més afectats per aquestes pràctiques delinqüencials. “Patim 40 ocupacions al mes”, denunciava el portaveu de Junts a l’Ajuntament de Mataró, Alfons Canela. Ciuró també ho va denunciar en un acte a Barcelona, amb Míriam Nogueres, portaveu de Junts al Congrés dels Diputats.

Comissió de treball amb Interior

Pel que fa a mesures ja acordades, el Departament de Justícia ha informat que ha creat una comissió de treball amb el Departament d’Interior per valorar i quantificar realment les ocupacions delinqüencials al país. No obstant això, no s’ha donat cap data per tenir un resultat o diagnosi. Recentment, el conseller Joan Ignasi Elena, demanava més eines legals al govern espanyol per actuar contra l’entrada en habitatges per part de grups organitzats i que també extorqueixen a persones vulnerables, després de reunir-se amb alcaldes de l’àrea metropolitana, que pateixen aquest problema, i que genera episodis d'inseguretat i convivència conflictiva en les comunitats de veïns.

 A grans trets, la proposta de Junts recull la modificació del Codi Civil Català perquè veïns i ajuntaments puguin instar al jutjat el desallotjament d’un immoble ocupat quan hi ha alarma social i el propietari de l’immoble sigui un gran tenidor que no hagi instat el desallotjament al jutjat en el termini d’un mes.  “Què s’estén per conflictiu?”, pregunten des de Justícia davant el perill de criminalitzar tota mena de conductes. I s’insisteix que la proposta de Junts és “inaplicable”.

Unes 130 ocupacions il·legals

Tot i la moratòria en els desnonaments per protegir famílies vulnerables, Catalunya es manté líder en nombre de llançaments, segons les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Pel que fa a les ocupacions il·legals d’habitatges propietat de persones físiques, ONG o habitatge social, el Poder Judicial informa que es van registrar 607 demandes per recuperar els pisos, el tercer trimestre de 2022, un 33% menys que l’any anterior. El nombre més gran de demandes presentades va ser a Catalunya, amb un total de 130. Aquestes dades es comptabilitzen des de fa quatre anys, quan la llei 5/2018, va modificar un article (art.250.1.4) de la llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil, que permet a propietaris que siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre o entitats públiques amb habitatge social poder impulsar judicis verbals per recuperar els habitatges ocupats il·legalment.