Reclam urgent. El Departament de Justícia, que encapçala Lourdes Ciuró (Junts), ha enviat una carta al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en la qual li demana que resolgui els “incidents” que “de forma reiterada” protagonitza el titular del jutjat d’instrucció 12 de Barcelona, Sergio Escalona Lebiere, perquè no respecta el dret d’opció lingüística dels ciutadans, tal com recull l’Estatut en dirigir-se a l’Administració de Justícia, segons ha pogut saber aquest dimarts ElNacional.cat.  El darrer incident conegut és que fa un parell de setmanes el jutge Escalona va forçar a declarar en castellà dos ciutadans investigats precisament per piular a favor de la immersió lingüística i de crítica a la família de Canet de Mar que va obtenir del TSJC que l’escola Turó del Drac fes el 25% de les classes en castellà. Davant aquest incident, un altre investigat va demanar declarar amb traductor de català, admès pel jutge.

El secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós, és qui signa la carta dirigida al president del TSJC, en la qual admet que la sala de govern del TSJC és “sensible” en fer respectar la llengua pròpia en els jutjats de Catalunya, però que ha d'actuar davant el comportament del jutge Escalona que “al·lega desconeixement del dret a l’opció lingüística dels ciutadans”, que es dirigeixen a l’Administració de Justícia. “El català és llengua oficial a Catalunya, com el castellà”, afegeix en la carta i exigeix al TSJC que garanteixi “el dret dels ciutadans a no patir indefensió” i que puguin presentar els escrits en català sense que se li exigeixi la traducció, com també a declarar en la seva llengua en els judicis. Campdepadrós també li reitera que "el jutge ha de complir amb les seves funcions de garant dels drets dels ciutadans".

És un jutge reincident contra el català

El Departament de Justícia també ha dirigit una carta al jutge Sergio Escalona, en què li indica que s’ha fet ressò de les queixes recollides pels mitjans de comunicació perquè no es pot usar el català en el seu jutjat i li detalla tots “els recursos i eines” que té el Departament de Justícia (i inclou tots els enllaços del seu web) perquè “faci ús de les seves funcions” i garanteixi el dret lingüístic dels ciutadans que es dirigeixen als jutjats. Se li recorda que, l’Estatut fixa, que magistrats, jutges, fiscals i personal de l’Administració de Justícia han de mostrar un “coneixements adequats i suficients” en aquest “servei públic” on treballen per tal de garantir els drets lingüístics dels usuaris. I si té dificultats, se li recorda que el Departament de Justícia té un servei lingüístic al servei de la judicatura, que poden assessorar i ajudar a traduir documents. També li exposen que “hi ha una àmplia oferta de cursos” de català per a tots els funcionaris de Justícia.  

El jutge Escalona és un reincident per no respectar la llengua pròpia de Catalunya dels ciutadans als jutjats. El novembre de 2019, Plataforma per la Llengua va denunciar el jutge Escalona per haver “vexat i discriminat els ciutadans que volen declarar en català en el seu jutjat”. En aquest cas, el jutge Escalona no va permetre declarar en català en un judici lleu de faltes a un ciutadà i el judici es va suspendre. La sala de govern del TSJC va analitzar la queixa presentada per un advocat i va concloure que Escalona era autor “d’una infracció disciplinària  per desconsideració i desatenció a un ciutadà”. No obstant això, el TSJC considerava que era una falta lleu i el sancionava amb una advertència   en afirmar que “hi ha una llacuna legal sobre l’habilitació d’intèrprets en el cas de desconeixement per un jutge o magistrat d’una llengua cooficial diferent del castellà”.  Ara, el jutge Escalona ha tornat a incomplir un dret lingüístic.

Actualment, per exercir en l’Administració de Justícia a Catalunya no es considera un requisit el coneixement del català per part dels funcionaris de cossos estatals com els jutges, que és una reivindicació històrica de Junts i ERC i entitats catalanes. I davant la preocupant reculada de l'ús del català als jutjats i en sentències, la consellera Ciuró vol exigir uns coneixements mínims de català, el nivell C1,  en els treballadors a Justícia perquè el ciutadà no sigui discriminat.