El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat l'amonestació a l'expresident de les Illes Balears pel PP, José Ramón Bauzá, per assetjar psicològicament un dels seus assistents quan era eurodiputat per Ciutadans al Parlament Europeu. El 2024 va ser apercebut però no sancionat i el mallorquí va recórrer davant la justícia europea, que ara desestima gairebé tots els motius del recurs de l'expresident i exeurodiputat i només reconeix que els gairebé onze mesos entre que el comitè intern que examina els casos d'assetjament va remetre el seu informe acabat a la presidència del Parlament, el març del 2023, i que es va anunciar l'avís van ser "excessius". En canvi, també estableix que "el comportament objectivament abusiu del demandant va desacreditar el denunciant i va deterioració les seves condicons de treball" , així com que les procés escrites demostren que Buazá "va exercir una pressió psicològica sobre el denunciant de manera continuada en el temps. Una situació com la que es descriu s'ha de classificar com a assetjament psicològic", resol la sentència.
Per conèixer els fets cal remuntar-se a 2022, quan l'assistent de Bauzá va presentar una denúncia contra qui era el seu cap. Llavors, l'expresident de les Illes Balears va intentar treure pes d'aquest fet i va considerar que la denúncia era una qüestió d'interpretar si la càrrega de treballar a la seva oficina era excessiva, un punt de vista radicalment diferent del seu assistent i ara també de la justícia europea que parla netament d'assetjament psicològic. Fa gairebé dos anys, el febrer del 2024, Roberta Metsola, com a presidenta del Parlament Europeu, va anunciar l'amonestació, la més lleu que es podia interposar i que no suposava la suspensió d'ocupació i sou o perdre les dietes.
Vincles amb Qatar
Ara, a més, el jutge també descarta que s’hagi vulnerat el dret de defensa o a una bona administració de l’expresident balear i considera que l’Eurocambra va actuar correctament en rebutjar escoltar alguns dels testimonis proposats per Bauzà o en qüestionar la credibilitat d’alguns d’ells. El tribunal comunitari també descarta els “errors d’apreciació” que al·legava Bauzà en fets considerats provats per l’Eurocambra pel que fa a la disponibilitat exigida fora de l’horari laboral, els comentaris amenaçadors, insultants, la realització de tasques domèstiques i les instruccions contradictòries que rebia l’assistent que el va denunciar.
Recordat pels seus intents d'aniquilar el català a l'escola de les Balears, i provocant una autèntica marea de gent i manifestacions massives contra les seves polítiques lingüístiques, Bauzá va ser president de l'arxipèlag entre 2011 i 2015, quan el va rellevar al capdavant del Govern l'ara presidenta del Congrés, Francina Armengol. El 2019 va fer el salt a Ciutadans, carregant contra la política lingüística del seu expartit, i va aconseguir un escó a l'Eurocambra el 2019, que va conservar fins a les eleccions de 2024. Els seus últims anys en política van quedar afectats per aquest cas d'assetjament i també pels seus vincles amb Qatar.