El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat concedir les mesures cautelaríssimes sol·licitades per la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF), que demanaven paralitzar de manera immediata el procediment administratiu que el Ministeri de Cultura està tramitant per sol·licitar judicialment la seva extinció. Els magistrats han rebutjat aquesta petició perquè, diuen, no concórrer raons d'urgència. La fundació havia recorregut contra una resolució de la Sotssecretaria de Cultura del 16 de febrer del 2026 que no admetia un recurs d'alçada presentat prèviament per l'entitat.
A la seva sol·licitud, la fundació demanava que el tribunal adoptés una mesura cautelar urgent sense escoltar prèviament l'altra part —el que es coneix com a mesura cautelaríssima— per suspendre els efectes de la resolució administrativa. Tot i això, el tribunal considera que no concorren circumstàncies d'especial urgència que justifiquin adoptar una mesura d'aquest tipus sense sentir abans l'advocat de l'Estat, que representa el Ministeri de Cultura. Així, en la interlocutòria, els magistrats recorden que les mesures cautelars d'aquest tipus només es poden acordar quan hi ha un risc immediat que la durada del procés causi perjudicis irreparables.
En aquest cas, la Sala entén que no hi ha aquest risc, entre altres raons perquè el recurs es dirigeix contra una resolució de caràcter interlocutori i les qüestions plantejades es poden resoldre durant la tramitació normal del procediment. Per això, el tribunal ha decidit denegar les mesures cautelaríssimes sol·licitades per la fundació, tot i que la interlocutòria acorda obrir una peça separada de mesures cautelars per estudiar la sol·licitud pel procediment ordinari.
Un procés que va començar el 2024
El Ministeri de Cultura va començar a prendre accions legals per instar judicialment l'extinció de la FNFF el juny del 2024, a l'empara de la llei de memòria democràtica i la llei de Fundacions. La Fundació Franco ha al·legat la caducitat del procediment administratiu, la inexistència de pressupost legal habilitant per a l'extinció i la vulneració del dret de defensa. En el seu recurs, segons indica Europa Press, la fundació assegura que no fa servir cap expressió humiliant o vexatòria per a les víctimes del franquisme, sinó que interpreta el problema des d'una perspectiva diferent. A més, nega fer apologia del franquisme que exalci el cop d'estat o la dictadura ni els seus dirigents, ni que hi hagi menyspreu o incitació a l'odi o la violència. Per això, la fundació reclama la suspensió del procediment i al·lega danys irreversibles com la seva extinció, un dany reputacional institucional i l'alteració irreversible de la situació jurídica de l'entitat.