Quatre juristes de diferent pensament han coincidit a afirmar que la llei d’amnistia que impulsa el govern del PSOE per resoldre el conflicte polític català és ajustable en termes legals, però han discrepat i força sobre la seva tramitació. També han exigit que la llei compleixi els convenis en defensa dels drets humans, malgrat que ni s'ha parlat que organismes internacionals exigeixen a l'Estat espanyol que derogui la llei d'amnistia de 1977 perquè es puguin investigar crims del franquisme. L’acte s’ha fet aquest dimecres a la tarda al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab), el president del qual, Jesús M. Sánchez, ha assegurat que “el col·legi és la casa de la llibertat i que no té complexes en promoure debats jurídics”, com ja es va fer amb el cas dels indults als líders catalans. La presidenta del Consell de l’Advocacia Espanyola, Victoria Ortega, també ha presentat l’acte.
“Per tot el que s’escolta fora de Catalunya, la llei d’amnistia és necessària, però no d’aquesta forma", ha confessat en la conclusió del debat Gonzalo Quintero Olivares, reconegut catedràtic de Dret Penal, i de qui tot el món jurídic llegeix els seus articles per la seva lucidesa i també per la seva crítica oberta al govern socialista de Pedro Sánchez davant la seva resposta als líders del procés. Quintero ha assegurat que l’amnistia no està prohibida a la Constitució (tot i que hi ha coses no prohibides que mai faríem, ha precisat) i que és una llei que s’autoregula, que està definida i les amnisties es coneixen en la història i en la cultura popular, tot i que ha afegit: “de les franquistes, res a aprendre d’elles.” Quintero ha qüestionat que es vulgui aprovar en 2 mesos i ha fet mofa del govern espanyol: “Diuen que a Moncloa li volen dir llei d’alleujament penal, que té un punt escatològic, però no poden enganyar”, i ha exigit que la tramitació ha de ser la d’una llei orgànica i sense saltar-se passos.
Joan Ridao, professor agregat de Dret Constitucional de la UB, exlletrat del Parlament i exdiputat d’ERC, ha rebatut Quintero en recordar-li que quan era al Congrés els partits majoritaris, el PP i PSOE, van impulsar una reforma exprés de la Constitució per complir amb el dèficit fiscal exigit per Europa. “És un debat jurídic, però eminentment polític; no només és un tema tècnic, sinó jurídic”, ha afirmat Ridao en el debat. Quan un advocat li ha preguntat per què no es va promoure la llei d'amnistia quan es van donar els indults, Ridao ha estat clar: “Ara hi ha la majoria política per fer-ho: L’amnistia és plenament constitucional”, fent referència que Sánchez necessita ERC i Junts per ser investit.
Amnistia restaurativa i drets
Per la seva part, la síndica de Greuges, Esther Giménez Salinas, ha fet una intervención més humanista. “L’amnistia forma part de la vida. I mentre l’indult és el perdó, l’amnistia significa l’oblit”, ha declarat la jurista. Ha citat Mario Benedetti “l’oblit és ple de memòria” per manifestar que en aquests casos la història queda i l’oblit és el legal. Giménez Salinas ha demanat “sentit comú” al legislador i que està a favor d’una llei d’amnistia si “els beneficis són superiors als perjudicis”, a més d’exposar que “cal el màxim consens possible”. Ha recordat el recent cas de Portugal que ha amnistiat d’entrar a presó joves condemnats, i ha conclòs: “Al nom Amnistia li posaria el cognom restaurativa.”
La professora titular de Dret Constitucional de la UB, Mar Aguilera Vaqués, també ha compartit que “el marc legal actual permet una llei d’amnistia”, que s’impulsa per “necessitat i oportunitat política”. Ha posat èmfasi que aquesta norma “ha de garantir els drets fonamentals i el respecte a les víctimes”, així com el dret de tutela judicial efectiva i de defensa. Aguilera ha descartat, a més, que aquesta llei respecta la separació de poders, ja que ha recordat que l’amnistia s’ha d’aprovar per una llei orgànica, la qual requereix una majoria àmplia del Parlament.
Els beneficiats
Els juristes també han estat d’acord que és el legislador qui ha de deixar clar si impulsa l’amnistia per a un temps concret o per uns fets, però que aquest no pot ser a mida d’unes persones. En aquest sentit, Quintero ha fet riure els seus afins quan ha dit: “He llegit que volen amnistiar la família Pujol i la senyora Borràs.”. De forma il·lustrativa, ha indicat que “no es pot congelar dos mesos el Codi Penal i només per a unes persones concretes”. I ha recordat que qualsevol resolució haurà de ser supervisada per un jutge.
Per Ridao l'amnistia és “una justícia transicional que busca la pau social”.