Vuit anys després del referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017, Junts per Catalunya ha volgut reivindicar la seva "vigència" i ha refermat el seu "compromís en implementar el seu mandat". Els de Carles Puigdemont han commemorat l'aniversari del referèndum que va donar pas a la declaració unilateral d'independència com a punt àlgid del procés i, en una nota publicada ad hoc, fan repàs de les qüestions polítiques pendents a resoldre i dels reptes que presenta el moviment independentista català. "No hi ha hagut cap normalització, com alguns pretenen fer veure", asseveren els juntaires, disparant un dard al president Salvador Illa i el seu projecte polític.
Els de Carles Puigdemont sostenen que el referèndum de l'1-O "continua sent l'expressió més alta de la voluntat de ser dels catalans". Així, recorden que aquell diumenge del 2017, uns 2,3 milions de ciutadans van participar-hi amb el seu vot "desafiant la violència policial i judicial de l'Estat espanyol" en un sufragi que valoren com a "escrupolosament democràtic i vinculant". El resultat que els juntaires donen per vàlid, de "més d'un 90% de suport a la independència", els vincula, sostenen, a mantenir-se "fidels a allò que va ser majoritàriament votat".
Dard a Illa: "No hi ha hagut cap normalització"
Més enllà de la commemoració de la fita política independentista, Junts critica que la resposta de l'Estat "continua sent la mateixa: repressió, criminalització i negació dels drets democràtics". La formació postconvergent sosté que "no hi ha hagut cap normalització, com alguns pretenen fer veure", en el que s'intueix com un dard al president Salvador Illa i al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que han presentat el seu projecte socialista com deixar enrere el procés per centrar-se en la gestió i millora dels serveis públics i fer créixer Catalunya amb el que anomenen "prosperitat compartida".
En aquest sentit, els juntaires recorden que tot i la llei d'amnistia que van acordar amb el PSOE i els socis d'investidura de Sánchez al Congrés, avui dia la majoria de dirigents independentistes que van organitzar el referèndum de l'1-O continuen sense poder fer política amb normalitat, perquè estan inhabilitats o a l'exili i requerits pels tribunals. Així, esmenten el líder de la formació, Carles Puigdemont, o els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. "La llei d'amnistia, que havia de resoldre aquest conflicte polític, continua encallada per la resistència d'una part del poder judicial espanyol a aplicar una llei aprovada democràticament pels representants de la sobirania popular", denuncien en la nota, per afegir que això és "un cop d'estat togat".
"Refer la unitat" i "recuperar" les institucions i els carrers
Així, vuit anys després de l'1-O, Junts ha reafirmat la "vigència del mandat del referèndum" i el seu "compromís" de fer-lo efectiu i, per a això, s'encomanen en la nota a "refer la unitat" de l'independentisme. Moviment immers en una desfeta a les institucions, donat que ha perdut la majoria al Parlament, ha perdut escons al Congrés, tot i el paper clau per la minoria parlamentària de Sánchez, i no governa la Generalitat ni l'Ajuntament de Barcelona. També als carrers, on la mobilització es manté per les dates assenyalades com la Diada però amb manifestacions cada vegada més descafeïnades. I enmig d'una pugna entre els qui aposten per la unilateralitat i la desobediència i els qui aposten pel pactisme amb el govern espanyol. Alhora que els darrers anys s'ha acarnissat la disputa entre Junts i Esquerra Republicana per l'hegemonia del moviment que va arribar a concórrer en una mateixa llista sota el nom de Junts pel Sí. Així, davant d'aquesta situació, els de Carles Puigdemont asseguren en el seu comunicat que treballen per "recuperar la majoria a les institucions i al carrer".