Nou pacte entre Junts i el govern espanyol en matèria lingüística. En el marc de la Llei d’Atenció a la Clientela, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats, les dues formacions han acordat una bateria d’esmenes per introduir “canvis substancials” al text amb la voluntat de “blindar el català en l’atenció al client”, segons informen els juntaires en un comunicat. Indiquen que serà obligatori que els treballadors dels serveis d’atenció a la clientela “coneguin el català per poder atendre’ls respectant els seus drets lingüístics”. L’obligació afectarà tots els serveis bàsics d’interès general i qualsevol empresa de més de 250 treballadors o que facturi més de 50 milions anuals. “Aquestes mesures suposen un canvi de paradigma, ja que posen per davant el dret del consumidor a ser atès en català, sense que això depengui de la bona voluntat de l’empresa o de la seva ubicació territorial”, celebra la formació capitanejada a Madrid per Míriam Nogueras. A partir d’aquí, caldrà que les esmenes siguin incorporades al text i que la llei rebi llum verda (amb la majoria necessària) perquè els canvis entrin en vigor.
“L’acord permet assegurar el dret dels ciutadans a ser atesos en català per part de les empreses i evita la invasió de competències pròpies de la Generalitat”, afegeixen des de les files juntaires. A quines empreses afectarà la nova llei? Junts destaca que tindrà incidència en companyies elèctriques i de subministrament de gas o d’aigua, en companyies telefòniques, aeronàutiques, ferroviàries i de transport per bus, en serveis postals i de comunicació audiovisual de pagament (plataformes), en entitats bancàries i serveis financers, en empreses d’assegurances i en empreses que prestin serveis públics.
D’entrada, les esmenes estipulen la “formació obligatòria en català per als treballadors dels serveis d’atenció a la clientela” per tal que “puguin atendre els clients amb garanties”. Així mateix, introdueix la “substitució de l’obligació de respondre com a mínim en castellà per la de fer-ho amb la llengua oficial amb la qual s’hagi adreçat el client a l’empresa”. Finalment, les comunicacions escrites i verbals de l’empresa amb el client també “s’adaptaran a la llengua triada per aquest en iniciar el contacte”. Les esmenes, amb la signatura de Junts, es van registrar el 9 d’abril i l’acord amb Sumar (segons indiquen des de Junts) va ser el 3 de març.
Ara bé, fonts del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 són cautes. “La llei està ara mateix en tramitació parlamentària, s’han registrat 234 esmenes”, recorden des de l’entorn de Pablo Bustinduy. “És, per tant, una llei que encara està en negociació al Congrés”, subratllen. “Entre altres objectius, aquesta llei servirà per ampliar els drets dels consumidors, garantint, per exemple, que siguis atès per una persona i no una màquina. Als territoris amb llengües cooficials, s’oferirà la possibilitat de reclamar en aquestes llengües davant de grans empreses que ofereixin productes i serveis en aquests territoris”, afegeixen les mateixes veus. I no aclareixen si subscriuen el comunicat de Junts: “Estem en negociacions amb tots els grups, Junts inclòs”, es limiten a contestar.
Què diuen concretament les esmenes?
Exactament, són cinc esmenes relatives al català i una esmena sobre les competències de Catalunya. En relació amb el règim lingüístic, es modifiquen tres articles:
- A l’article 9, s’introdueix que el personal que faci atenció personalitzada a la clientela i qui dissenyi i gestioni els mitjans automatitzats que es puguin utilitzar haurà de comptar amb una “formació específica prèvia en idiomes cooficials” i que l’empresa haurà d’assegurar que els serveis d’atenció a la clientela estiguin “dotats dels mitjans humans, materials, tècnics i organitzatius adequats per garantir els drets lingüístics”.
- A l’article 13, es preveu que la resposta a les consultes, queixes, reclamacions o incidències “haurà de fer-se en la mateixa llengua” en la qual s’hagin presentat. La norma ja estipulava que es podran presentar a “qualsevol de les llengües cooficials quan el servei d’atenció a la clientela sigui dirigit a clientela situada en comunitats autònomes que disposin de llengües cooficials”.
- A l’article 29 septies, s’estableix que les notificacions relatives a les queixes o reclamacions es faran en la “mateixa llengua a la qual s’hagi presentat la queixa i reclamació per part del client”.
Finalment, s’afegeix una nova disposició addicional per estipular que la llei s’aplicarà a Catalunya en el que “no s’oposi al règim competencial” de l’Estatut i preveu que, quan hi hagi òrgans de diverses administracions competents en la seva aplicació, s’establiran “mecanismes de col·laboració amb caràcter previ a l’aplicació de la norma en l’àmbit sancionador”.
Quins seran els pròxims passos?
El pròxim pas serà l’aprovació de l’informe de la ponència. Estava previst que la reunió se celebrés aquest matí, però finalment es va desconvocar i caldrà trobar una nova data. Allà hi haurà la primera oportunitat perquè les esmenes acordades entre Junts i el PSOE puguin incloure’s en el text de la llei si reben el suport de la majoria. A continuació, la norma haurà de passar per la Comissió de Drets Socials i Consum, que n’haurà d’aprovar el dictamen i tindrà l’oportunitat d’introduir-hi altres modificacions. Finalment, el ple del Congrés aprovarà el text i el remetrà al Senat. Quan la Cambra Alta l’hagi tramitat, la norma tornarà al Congrés, que l’haurà d’enviar al Butlletí Oficial de l’Estat perquè entri en vigor.