El Tribunal Suprem ha decidit per unanimitat confirmar la sentència de l'Audiència de la Corunya que ordena a la família de Francisco Franco retornar a l'Estat del Pazo de Meirás. La Sala Primera de l’alt tribunal ha desestimat tots els recursos interposats pels nets del dictador contra la sentència, que demanaven que se li reconegués la propietat d'aquesta finca. També ha desestimat els recursos d'administracions públiques que pretenien no haver d'indemnitzar els hereus per les despeses realitzades a l'immoble.
Francisco Franco va apropiar-se del Pazo de Meirás de forma irregular durant la Guerra Civil. La sentència del Suprem relata l'adquisició per part d'uns notables de la zona de l'immoble a la viuda del fill de l'escriptora Emilia Pardo Bazán, qui a finals del segle XIX va ordenar la construcció de la finca. Aquests notables, posteriorment, van regalar l'immoble a Franco i van simular la venda directa des de la propietària al dictador, així com la falta d'entrega dels diners fixats en l'escriptura. L'alt tribunal dona la raó a les decsions judicials prèvies que anul·len tot aquest procés de regal i venda, aixi com descartar la possible propietat dels Franco per usurpació o prescripció adquisitiva. Considera que la finca no va deixar mai de ser un bé de domini públic.
Franco va convertir el Pazo de Meirás en la seva residència d'estiu durant les quatre dècades de dictadura. Des de la mort del dictador, la família Franco va utilitzar la residència fins al 2019, quan el govern espanyol de Pedro Sánchez el va reclamar per al patrimoni públic. Aquesta acció judicial va comptar amb el suport dels ajuntaments de la Corunya i Sada, la Diputació de la Corunya i la Xunta de Galícia. Per altra banda, en un altre procés judicial, l'Estat va aconseguir la propietat dels 559 elements que continuen dins l'edifici, perquè la demanda sobre la propietat de l'immoble no incloïa el seu contingut.
En la sentència feta pública aquest dijous, el Suprem admet que durant la dictadura va ser difícil distingir entre els immobles propietat de l'Estat i els de Franco, perquè a l'Estat espanyol hi havia una "autocràcia personalista". També conclou que el Pazo de Meirás va estar destinat al servei del cap de l'Estat des del 1938. Així, considera que els hereus no van poder posseir la finca en concepte de propietaris fins a la dècada dels anys 90, quan va deixar de prestar-s'hi cap tipus de servei per l'administració. És a dir, no han passat encara els trenta anys necessaris perquè poguessin reclamar aquesta finca com a propietat.