La trama urbana de Barcelona no es pot explicar sense tenir en compte el sotrac que va suposar la caiguda de la ciutat l’any 1714 davant l’embat borbònic dels exèrcits combinats espanyol i francès. Fruit d’aquella desfeta, al cap de pocs anys una part de la ciutat històrica, la que encara tres segles després manté el nom de la Ribera —malgrat l’etiqueta turística de Born— va ser enderrocada manu militari per obra i gràcia de Felip V, predecessor numeral de l’actual rei espanyol, per construir la Ciutadella i l’esplanada que l’envoltava. Un càstig als barcelonins que encara avui recorden que aquella immensa caserna no era per protegir la ciutat d’atacs exteriors, sinó per mantenir-la captiva d’un poder castellà que va eliminar les llibertats i constitucions catalanes.
D’aquella Barcelona del 1714 se’n preserva una important part al jaciment del mercat del Born, que va poder ser salvaguardat després que, uns anys abans, un jaciment igual d’important desaparegués sota les excavadores que van construir l’aparcament soterrani de la plaça Comercial, just davant de l’antic mercat. En aquest context, era del tot previsible que en el marc d’unes obres al carrer Antic de Sant Joan —per renovació del clavegueram—, apareguessin restes d’aquella Barcelona desapareguda, i així ha estat: una desena de cases i la trama de l’antic carrer de Caldes ha aflorat, per mostrar, encara que sigui només per uns dies, antics paviments, pous i murs.
“Una fotografia del 1718”
“És com una fotografia del 1718”, explica Anna Bordes, de l’empresa d’arqueologia Atics SL i directora arqueològica de l’obra, per referir-se a l’any en què, amb tota probabilitat, es van iniciar els enderrocs d’aquesta part de la Ribera. De fet, per uns dies, des del carrer es pot veure una gran rasa en què es poden identificar els paviments dels interiors de les cases així com el del carrer Caldes, amb un recorregut diferent de l'actual Antic de Sant Joan. Aquest jaciment té els dies comptats, ja que més enllà de la documentació i retirada dels béns mobles —bales de canó de l’artilleria francoespanyola, monedes, pipes i altres estris com ara coberts i botons—, part dels murs seran desmuntats per permetre la instal·lació del col·lector i els paviments tornaran a quedar sepultats, potser per tres segles més.
Amb tot, la part més significativa d’aquest jaciment és la recuperació d’una petita part del traçat original del barri de la Ribera, amb l’obertura d’una franja de 163 m² que ha deixat al descobert una vintena de metres de l’antic carrer Caldes, així com una desena d’edificis dels segles XVI–XVIII. També s’han localitzat impactes d’artilleria del setge de 1714. Tot plegat, com el jaciment veí del mercat del Born, però sense projecte de conservació in situ, aportant, això sí, informació sobre la transformació històrica d’una zona que fins a principis del segle XVIII era un barri mariner, ja que cal recordar que la construcció de la Barceloneta és posterior i que la línia de la costa ha reculat amb els segles.
En concret, s’han pogut establir diferències entre els edificis localitzats, amb habitatges els situats en l’entorn del carrer Bonaire —que manté el seu traçat històric— i una zona d’hostals i tavernes a la banda de l’avinguda del Marquès de l’Argentera, d’obertura molt més recent. Segons la documentació històrica, aquesta zona estava configurada des d’època medieval per 14 illes amb carrers estrets i habitatges de dimensions reduïdes, especialment si es comparen amb els documentats a la part nord del carrer, més a prop del passeig del Born. Les restes localitzades corresponen, en l’estat actual de la recerca, a les darreres cases del segle XVIII afectades per la construcció de la Ciutadella, concretament per l’esplanada que Felip V va ordenar construir entre 1714 i 1718 al voltant de la fortificació militar.
Recuperació de bales de canó in situ
En aquest context s’ha pogut documentar un tram d’uns 20 metres de longitud de l’antic carrer Caldes, amb una amplada aproximada de 4,5 metres, notable per l’època. Aquest carrer no coincideix exactament amb el traçat actual del carrer Antic de Sant Joan, sinó que presenta una orientació desviada en sentit nord-oest-sud-est. Conserva un paviment d’enllosat de pedres amb una canal central, on desguassen les canalitzacions procedents de les diferents estances dels habitatges. A banda i banda d’aquest carrer s’han identificat restes d’entre vuit i nou habitatges de dimensions diverses. En els situats a la zona més al sud de l’àrea excavada s’han detectat afectacions produïdes pel bombardeig del setge de 1714, amb la recuperació de diverses bales de canó in situ.
En alguns habitatges situats a la part nord de la intervenció s’han localitzat restes de grans tenalles de ceràmica, possiblement relacionades amb les activitats comercials que es desenvolupaven al barri. La documentació històrica indica que en aquesta zona hi havia botigues de peix fresc, de pesca salada i establiments dedicats al bacallà, que compartien l’espai amb tavernes i hostals, probablement situats més a prop de l’àrea portuària. Alguns dels murs que configuren aquests habitatges podrien tenir una cronologia anterior, amb fases constructives que es remuntarien fins al segle XVI.
La intervenció es va iniciar el 19 de gener de 2026 en el marc del Projecte executiu de les actuacions d’obra nova de clavegueram del Pla Endreça al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, al districte de Ciutat Vella. La direcció arqueològica és a càrrec d’ATICS S.L. i compta amb la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya. L’ens promotor de les obres és BIM/SA. Els treballs arqueològics encara no han finalitzat. En alguns punts concrets la cota d’afectació de les obres és més profunda i l’excavació continuarà en les pròximes setmanes. Aquesta circumstància podria permetre documentar nivells encara més antics, com ara una possible zona de platja fossilitzada, on altres intervencions arqueològiques properes han localitzat restes islàmiques i tardoromanes.