Junts per Catalunya presentarà un total de 728 candidatures a les eleccions municipals 2023. Serà la primera convocatòria d'àmbit local en la qual els juntaires concorren com a partit i treuen pit del fet que "no hi ha hagut cap formació que la primera vegada que es van presentar a les municipals arribés a aquesta xifra". En concret, la marca de Junts estarà present a 728 municipis i a 28 entitats municipals descentralitzades. En aquests números, no hi tenen en compte l'acord de col·laboració amb Convergència Democràtica Aranesa, que concorrerà a vuit localitats, sis terçons i també tindrà una candidata al Conselh Generau d'Aran. "Estem molt satisfets, aquestes eleccions són molt importants perquè són les que permeten veure la implementació que tens al territori, un fet que és bàsic", ha destacat aquest dimarts Jordi Turull, secretari general de Junts.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
🟢 Les batalles municipals de Junts per recosir l'espai a cavall de l'efecte Trias
Encara sobre les llistes, Turull ha defensat que cap de les candidatures que presenten són "fantasma", sinó que a totes les llistes hi ha "persones dels municipis o molt vinculades als municipis". El secretari general de la formació també ha volgut destacar la "capacitat per arribar a acords amb moltes formacions polítiques territorials i municipals". En aquesta línia, ha fet èmfasi en els pactes amb Impulsem Lleida, Impulsem Penedès, a més de l'entesa a Barcelona amb el PDeCAT, Demòcrates i Moviment d'Esquerres. De fet, el partit ha aconseguit unir l'espai postconvergent a totes les capitals de comarca, amb l'excepció de Mollerussa. Jordi Turull ha afirmat que tenen "molt bones expectatives" posades en aquests comicis, tot i que no ha volgut fer pronòstics sobre els resultats que pugui obtenir el partit.
Per la seva banda, el secretari de Política Municipal, David Saldoni, ha asseverat que, amb aquesta xifra de 728 llistes, "el 98% dels catalans podran posar una papereta de Junts per Catalunya el dia 28 de maig". Per vegueries, presenten candidatura a 59 municipis de l'Alt Pirineu, 106 de Lleida, 76 del Camp de Tarragona, 42 de Terres de l'Ebre, 123 a Barcelona (exceptuant Barcelona ciutat), 163 a Girona, 92 a la Catalunya Central i 67 a la del Penedès.
Junts estudia fórmules per permetre que Eudald Calvo es mantingui com a candidat a l'alcaldia d'Argentona
Aquest dilluns, la Junta Electoral de Zona declarava inelegible el candidat de Junts a Argentona, Eudald Calvo, per estar condemnat a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobediència dels fets de l'1 d'octubre, tal com va avançar ElNacional.cat. Calvo, que havia estat alcalde a la ciutat del Maresme entre el 2015 i 2020 per la CUP, ha recorregut la sentència, un procés que ja es troba al Tribunal Suprem. Tot i que la sentència no és ferma, la Junta Electoral argüeix que, en els casos de delictes contra l'administració pública, no és necessari esperar a què es decreti la fermesa i, per tant, el candidat passa a ser inelegible. Des de Junts, ja van confirmar que presenten recurs a la Junta Provincial perquè Eudald Calvo segueixi sent l'alcaldable de la candidatura.
Durant la roda de premsa, Jordi Turull ha explicat que estan treballant "jurídicament totes les possibilitats" i ha indicat que disposen d'alguna "alternativa" que podria fer que Calvo "acabi sent alcalde d'Argentona". "Hi ha solucions i les treballarem, no puc dir més, però ens agradaria molt que algú que va ser inhabilitat per l'1 d'octubre sigui alcalde l'1 d'octubre", ha apuntat.
Respecte a l'escenari de pactes, el secretari general de Junts per Catalunya ha reiterat el que ja assenyala la ponència política del partit: la prioritat són "pactes independentistes". Amb tot, Turull ha volgut recordar que, en els municipis més petits, "les lògiques es mouen en altres paràmetres" i, per tant, que hi haurà respecte a l'autonomia local. A més, el dirigent juntaire creu que no és prudent "vendre la pell de l'os abans de caçar-la".