Junts ha posat en marxa aquest dilluns a Barcelona el seu nou Consell Assessor, amb una primera reunió que ha servit per formalitzar la constitució d’aquest òrgan de caràcter consultiu. Creat amb la voluntat d’aportar reflexió estratègica i coneixement especialitzat al projecte polític de la formació, el Consell ha comptat en aquesta trobada inicial amb la participació telemàtica del president del partit, Junts posa en marxa el Consell Assessor per aportar reflexió i coneixement al partit, així com amb la presència del secretari general, Jordi Turull, i de la secretària d’Organització, Judith Toronjo. L’espai està coordinat per Josep Lluís Cleries i incorpora una setzena de perfils provinents tant de l’àmbit polític com del teixit cívic. El seu objectiu principal serà analitzar el context polític i social i orientar la direcció del partit en la definició de les seves línies estratègiques.
Entre els membres que formen part del Consell Assessor hi ha figures com Núria de Gispert, Joan Vallvé, Ramon Farré, Joan Granados, Enric Colet, Paco Sancho, Toni Morral, Enric Castellnou, Pere Baltà, Carme Esplugas, Marina Geli, Montserrat Ribera, M. Teresa Casanovas, Mia Corominas, Montserrat Roura i Joan Sabanza. Aquestes incorporacions busquen dotar l’òrgan de pluralitat d’experiència i capacitat analítica per reforçar el projecte polític de la formació i contribuir a la seva orientació estratègica.
La creació del Consell Assessor s’emmarca en uns mesos de reestructuració interna a Junts per Catalunya. El novembre passat, la cúpula del partit va avalar la proposta de Puigdemont de nomenar Albert Batet com a nova mà dreta del president a l’exili, en una reunió del secretariat permanent celebrada a Waterloo. Aquell moviment va comportar també un relleu a la direcció parlamentària, ja que Mònica Sales va assumir el lideratge del grup de Junts al Parlament, mentre que Salvador Vergés va passar a ser el nou portaveu a la cambra catalana. Puigdemont va reforçar el pes de Batet dins la formació assignant-li el càrrec d’adjunt a la presidència en matèria de Coordinació Institucional i Estratègia, així com la direcció de la campanya electoral davant dels escenaris oberts a les Corts Generals espanyoles i al Parlament, en previsió d’un “plausible retorn” del president si l’advocat general de la Unió Europea avalava la llei d’amnistia.
L’estratègia de Junts per aquest 2026 passa per tornar a presentar-se com l’alternativa de referència al govern del socialista Salvador Illa i convertir aquest any en el del retorn efectiu de Puigdemont. El partit manté totes les energies centrades en aquesta possibilitat, tot i que el retorn del president a l’exili continua condicionat a l’aplicació de la llei d’amnistia, que la justícia espanyola encara no ha fet efectiva en el seu cas. Aquest bloqueig manté la formació en un escenari d’incertesa sobre el seu lideratge en territori català. Si finalment Puigdemont torna, ho farà en un país amb els socialistes al capdavant de les principals institucions i amb un independentisme fragmentat, sacsejat també per l’ascens de l’extrema dreta, un fenomen que encaixa amb la tendència de creixement del conservadorisme més dur a escala internacional.