Un dia abans de sotmetre's a una nova votació clau, Pedro Sánchez s'encamina a una nova patacada parlamentària. Junts per Catalunya, que fa uns mesos va decidir trencar les seves relacions amb el PSOE i deixar de donar suport a les seves iniciatives, ha emès aquest dilluns un comunicat en el qual assenyala que no donarà suport al decret llei òmnibus que el govern espanyol sotmetrà a votació al Congrés dels Diputats. El paquet inclou, entre altres mesures, l’actualització de les pensions per al 2026. La formació de Míriam Nogueras, imprescindible per articular la majoria de la investidura de Pedro Sánchez, ha registrat en paral·lel una proposició de llei pròpia per garantir la revalorització de les pensions, amb l’argument que l’executiu de PSOE i Sumar “barreja” aquesta mesura amb altres qüestions que no hi tenen relació directa. El PP, de la mateixa manera, ha anunciat el seu vot en contra per tractar-se d'un paquet que inclou altres mesures.
Junts rebutja aquest plantejament i acusa el PSOE de condicionar l’actualització de les pensions amb "xantatges". La portaveu del grup al Congrés, Míriam Nogueras, ha denunciat la “pràctica habitual” dels socialistes de lligar la pujada de les pensions a la pròrroga de les limitacions als desnonaments, una mesura que, segons el seu partit, “castiga els petits propietaris, molts d’ells jubilats, que necessiten el lloguer d’un pis per complementar una pensió sovint insuficient”. En aquest sentit, Junts ha instat l’executiu a presentar decrets separats i ha advertit que “hi ha majoria per garantir les pensions, però el PSOE la posa en risc per introduir mesures sense consens”.
Junts i PP remarquen que hi ha majoria per augmentar les pensions per separat
En el comunicat, Junts reivindica que hi ha majoria per garantir les pensions. De la mateixa manera s'ha expressat aquest dilluns al matí Alberto Núñez Feijóo. En una entrevista a la cadena COPE, el líder del PP ha assegurat que el seu partit no dubtaria a votar a favor de la mesura si no estigués inclosa en un decret òmnibus. De fet, això ja va passar l'any passat: aquestes dues formacions van tombar un calaix de sastre similar i, més tard, sí que van tirar endavant un decret que es limitava a augmentar les pensions. Aquest dilluns, en una roda de premsa des de la seu de Génova 13, el vicesecretari d'Hisenda del PP, Juan Bravo, ha confirmat el vot en contra dels populars: "Votarem que 'no'; les pensions no poden ser el joc que utilitzi el govern per aconseguir majories que d’altra manera no aconsegueix; els pensionistes no són ostatges del govern".
El decret del govern espanyol
El decret llei preveu una revalorització general de les pensions del 2,7% el 2026, en línia amb l’evolució de l’índex de preus al consum, però incorpora també la pròrroga fins al 31 de desembre del 2026 de la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, així com la compensació als propietaris afectats. El text inclou igualment la pròrroga dels descomptes extraordinaris del bo social elèctric, la garantia de subministrament d’aigua i energia a consumidors vulnerables i la continuïtat del salari mínim interprofessional del 2025 fins que s’aprovi el corresponent al 2026.
A més, el decret amplia fins a finals del 2026 diverses mesures de caràcter econòmic i fiscal, com la prohibició que les empreses que rebin ajudes públiques acomiadin al·legant un augment dels costos energètics o si s’han acollit a ERTO vinculats a la guerra d’Ucraïna, la pròrroga del règim de mòduls per a petits autònoms, dels règims simplificat i agrari de l’IVA, així com incentius fiscals per a vehicles elèctrics i punts de recàrrega. També recull ajudes per als afectats pels incendis forestals del 2025 i per la DANA, l’actualització de les bestretes a comunitats autònomes i entitats locals en un context de pressupostos prorrogats, el règim excepcional d’endeutament autonòmic per al 2026 i l’eliminació de l’obligació de declarar l’IRPF per als perceptors de prestacions d’atur.
La proposició de llei de Junts per Catalunya
En paral·lel, Junts ha registrat una proposició de llei específica per garantir el poder adquisitiu dels pensionistes en un context de pròrroga pressupostària. La iniciativa estableix una revalorització general del 2,7% de les pensions contributives i no contributives el 2026, amb efectes retroactius des de l’1 de gener, i fixa el límit màxim de les pensions públiques en 3.359,60 euros mensuals. El text també preveu l’actualització de complements vinculats a la reducció de la bretxa de gènere, de les pensions mínimes i de diverses prestacions socials associades al sistema de la Seguretat Social i al règim de classes passives de l’Estat.
Un dels elements centrals de la proposta dels independentistes és la incorporació d’un mecanisme d’adequació de les pensions al cost de la vida de cada comunitat autònoma. Segons el grup, l’objectiu és garantir un poder adquisitiu equivalent arreu de l’Estat, atenent les diferències objectives en el nivell de preus entre territoris. “No es pot parlar d’igualtat quan viure a Catalunya és molt més car que en altres territoris i les pensions són exactament les mateixes”, sosté Nogueras.