Junts per Catalunya ja té 656 candidats per a les eleccions municipals del maig del 2027, mig any abans dels comicis i en plena precampanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre, segons ha pogut saber ElNacional.cat. El partit de Carles Puigdemont s'ha fixat l'objectiu de superar les 700 candidatures i aspira a arribar a les 740, amb la previsió de superar les 728 llistes que va presentar el 2023. La direcció considera que la preparació dels comicis locals avança millor que fa quatre anys, en bona part gràcies a la feina iniciada per l'aleshores secretari de política municipal, David Saldoni, i continuada pel seu successor, Joan Ramon Casals.
"Estem treballant ja en els llocs on no vam presentar l'altra vegada. L'objectiu continua sent guanyar més alcaldies", assenyalen fonts de Junts, que situen entre les prioritats conquerir ciutats com Berga, Manresa, Montblanc i Solsona, recuperar municipis com Vilafranca del Penedès (amb Eduard Pujol al capdavant), Reus, Puigcerdà, Tortosa o Santa Coloma de Farners i evitar perdre més alcaldies. Alhora, els juntaires volen consolidar els seus principals feus municipals, com Sant Cugat del Vallès, Igualada, Figueres, Martorell, Olot, Vic, Banyoles, Valls, Prats de Lluçanès, Mollerussa, Móra d'Ebre i Gandesa.
El calendari municipalista, però, conviu amb la campanya de les eleccions espanyoles del 29N, que obligarà Junts a repartir esforços entre la pugna política a Madrid i la construcció de les candidatures locals. La direcció ha previst celebrar el 23 de gener una convenció municipalista a Sant Cugat del Vallès, amb la vista posada a consolidar el desplegament territorial i definir els objectius de la formació de cara als comicis.
Les candidatures pendents de capitals de comarca
Junts ja té definits els principals candidats. A Barcelona, el cap de llista serà Jordi Martí Galbis, mentre que a Tarragona ho serà Jordi Sendra. En tots dos casos, els candidats han passat per processos de primàries. A Lleida, la candidata serà Violant Cervera, i a Girona, Gemma Geis, que encapçalarà una candidatura reforçada per l'acord amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). Malgrat els avenços, encara queden per resoldre algunes candidatures en capitals de comarca. És el cas del Pont de Suert, Tremp i Sort. A Tremp, un dels noms que circulen és el de Rosa Maria Melines, que va encapçalar la candidatura de Junts al Senat per Lleida a les eleccions espanyoles. A Balaguer, els juntaires ja tenen tancada la candidatura, però no n'ha transcendit el nom.
A Tortosa, l'acord amb l'exalcaldessa, Meritxell Roigé, ja està fet, tot i que encara queda pendent tancar els pactes amb les entitats municipals descentralitzades (EMD). A Deltebre, en canvi, la situació és més incerta: l'escenari més probable és que l'actual alcalde, Lluís Soler, es presenti com a independent, arran de les desavinences amb el partit, tot i que encara no hi ha una decisió definitiva. En les últimes setmanes, Junts també ha tancat algunes candidatures rellevants. A Cervera, Ramon Augé repetirà com a candidat. Actualment és el primer tinent d'alcaldia. A Tàrrega, el regidor Gabriel Lacambra substituirà l'actual alcaldessa, Rosa Maria Perelló, al capdavant de la llista.
Primàries per renovar candidatures
El partit també ha celebrat processos interns per escollir caps de llista en municipis on vol renovar les seves candidatures. A Badalona, on Junts no té representació municipal, Mercè Escudero s'ha imposat en les primàries celebrades el 24 de setembre a Òscar Neiras. Escudero substituirà David Torrents, que serà el candidat de la formació a Tiana. A Caldes de Montbui, Roser Xalabarder ha guanyat les primàries d'aquest octubre davant Pere Barrios. A Mollet del Vallès, en canvi, l'actual cap de llista, Carme Olària, ha perdut el procés intern davant Arnau Ollé.
La ruptura de Convergents amb Junts no condiciona el reagrupament de l'espai
Una de les principals apostes de Junts per al 2027 és reagrupar les diferents famílies de l'espai convergent i els partits municipalistes que van sorgir després de la desaparició de Convergència Democràtica de Catalunya i del PDeCAT. L'objectiu és evitar que diverses candidatures que comparteixen una part de l'electorat competeixin entre elles i acabin restant-se vots. En aquesta operació s'emmarquen els acords amb Impulsem Penedès, Impulsem Lleida, el PNC de Marta Pascal i altres plataformes locals. Junts també havia pactat amb Convergents, la formació de l'exconseller Germà Gordó, que havia de concórrer conjuntament amb els juntaires en una seixantena de municipis. L'entesa es va trencar, però, després que les dues formacions no arribessin a un acord per a les eleccions espanyoles del 29 de novembre.
El consell nacional de Convergents va decidir el 17 d'octubre trencar l'acord municipal amb Junts, tot i deixar la porta oberta a enteses municipis a municipis. La formació de Gordó va justificar la decisió per la falta d'entesa amb la direcció juntaire amb les eleccions espanyoles i va retreure que no hi hagués prou marge per tancar un pacte per als comicis estatals. Junts, per la seva banda, va defensar que no havia incomplert cap punt de l'acord signat entre Jordi Turull i Germà Gordó.
Malgrat la ruptura, les dues formacions busquen preservar els pactes municipals que ja estan tancats o avançats. Fonts de Junts calculen que actualment hi ha una vintena de candidatures pràcticament acordades entre els dos partits. A més, consideren força probable que es mantinguin enteses a les dues alcaldies que conserva Convergents: Sant Jaume dels Domenys i Prat de Comte. La intenció inicial era que prop del 90% de les aproximadament setanta candidatures de Convergents es presentessin sota el paraigua de Junts.
Ara, però, els acords s'hauran de negociar municipi a municipi. També queda pendent concretar una entesa supramunicipal amb Impulsem Tarragona, una formació regionalista que vol reforçar la representació del Camp de Tarragona. La negociació s'afegiria als pactes que Junts ja ha tancat amb Impulsem Penedès i Impulsem Lleida, així com amb el PNC.
Una operació per recuperar alcaldies i evitar la fragmentació
La direcció juntaire considera que la suma de formacions municipalistes és clau per millorar els resultats del 2023. Aquells comicis van evidenciar les conseqüències de la fragmentació de l'espai convergent en municipis com Sant Cugat del Vallès, on van arribar a concórrer cinc candidatures vinculades a aquest àmbit polític. També a Manresa, Vic o Puigcerdà la dispersió de candidatures va dificultar que els resultats de les diferents formacions es traduïssin en una representació més àmplia.
Per això, Junts ha impulsat acords com el de Manresa amb Avenç Nacionalista, que permetrà concórrer plegats amb Ramon Bacardit com a candidat, o el pacte a Mollerussa amb Mollerussa Primer, la plataforma vinculada a l'actual alcalde, Marc Solsona, que ja ha anunciat que no repetirà. A Puigcerdà, els juntaires també busquen reconstruir la unitat electoral amb Fets per Puigcerdà, mentre que a Lloret de Mar es reeditarà l'entesa amb Tots per Lloret. La voluntat és estendre aquesta fórmula a tot el país, amb l'objectiu de recuperar vots i alcaldies i reforçar la implantació territorial. Junts vol, especialment, créixer a l'àrea metropolitana de Barcelona i en ciutats mitjanes on considera que té marge per ampliar la representació.
Barcelona, el gran examen electoral
La capital catalana és un dels principals reptes de Junts per al 2027. Jordi Martí Galbis serà el candidat i haurà de competir en un escenari molt fragmentat, amb el PSC de Jaume Collboni al capdavant, però amb la segona posició disputada entre ERC i Junts. Una enquesta de GAPS encarregada per Junts i publicada la setmana passada per El Nacional.cat situa els juntaires en una forquilla de sis a vuit regidors, per sota dels onze que tenen actualment, mentre que ERC podria passar dels cinc als set-nou representants. Segons el sondeig, el PSC obtindria entre vuit i deu regidors, amb una estimació de vot del 17,5% al 19,5%. ERC se situaria entre el 15,5% i el 17,1%, mentre que Junts obtindria entre el 14,3% i el 16,3%. Els Comuns baixarien dels nou regidors actuals a una forquilla de cinc a set, i Aliança Catalana podria entrar al consistori amb entre tres i sis representants.
Junts, però, considera que encara té marge per créixer. L'enquesta identifica un 13,7% dels enquestats que asseguren que és probable que votin la formació, percentatge que arriba al 16,3% si s'hi inclouen els electors que puntuen entre cinc i sis sobre deu la seva probabilitat de votar-la. A més, un 44,2% dels enquestats no concreta cap candidatura o afirma que no votarà, un volum que deixa oberta la possibilitat de canvis durant la precampanya i la campanya. El sondeig també assenyala que un 37,6% dels votants de Xavier Trias el 2023 assegura que tornarà a votar Junts, mentre que un 33,8% encara està indecís. La seguretat, l'incivisme i l'habitatge són algunes de les qüestions que més pesen en la decisió electoral, al costat de la defensa dels interessos de Barcelona davant Madrid i la coherència amb la identitat catalana.