L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s’estancaria en les pròximes eleccions municipals del maig del 2027, mentre que la republicana Elisenda Alamany i el juntaire Jordi Martí Galbis es disputarien la segona posició. Així ho apunta una enquesta de GAPS encarregada per Junts per Catalunya, que dibuixa un consistori fragmentat i manté oberta la pugna entre les principals forces polítiques de la capital catalana. Segons la projecció de regidors de l’estudi, el PSC obtindria entre 8 i 10 regidors (actualment, amb 10) amb una estimació de vot d'entre el 17,5% i el 19,5%; ERC se situaria entre 7 i 9 regidors (actualment, amb 5) i una estimació de vot d'entre 15,5% i 17,1%; Junts aconseguiria entre 6 i 8 regidors (actualment, amb 11), i amb una estimació de vot d'entre 14,3% i 16,3%.
D'altra banda, els Comuns passarien dels actuals 9 a entre 5 i 7 edils, amb una estimació de vot de 12,8% i 14,8%. El PP, amb 4 regidors actualment, obtindria entre 4 i 5 edils, amb una estimació de cot d'entre el 8,6% i el 9,9%; Aliança Catalana irrompria al consistori amb una forquilla d'entre 3 i 6 regidors i una estimació de vot d'entre 8,3% i el 9,4%. Vox augmentaria els seus dos regidors a una forquilla d'entre 3 i 4 representants, amb una estimació de vot de 6,9% i un 8,2%. Finalment, la CUP lluitaria per entrar amb una estimació de vot d'entre el 3,6% i el 5,1% (el llindar per entrar és el 5%).
Per tant, la projecció apunta que PSC, ERC i Comuns sumarien entre 20 i 26 regidors, mentre que hi hauria una suma de partits independentistes d'entre 16 i 25 representants. Fins i tot, en cas que Alamany volgués ser alcaldessa, la suma d'un pacte amb Junts i Comuns (per separat) donaria entre 18 i 24 regidors. La majoria absoluta és de 22 edils.
El PSC lidera, però el govern suspèn
El sondeig dibuixa una situació incòmoda per a Collboni. La nota mitjana que els enquestats atorguen al govern municipal és de 4,5 sobre 10, una valoració que situa l’executiu local per sota de l’aprovat. A més, el 55,9% dels barcelonins puntua la gestió amb notes d’entre zero i quatre, mentre que un 41% li dona entre cinc i sis i només un 17,4% la valora amb notes d’entre set i deu. Aquestes dades corresponen a les categories de valoració recollides a l’estudi i no s’han de sumar com si fossin excloents sense tenir en compte els criteris de classificació de la gràfica.
La demanda de canvi també és majoritària: el 55,9% dels enquestats considera que Barcelona necessita un canvi de govern. La dada reforça la idea que el PSC, malgrat encapçalar la projecció electoral, no aconseguiria consolidar una valoració positiva de la seva gestió entre la ciutadania. La lectura que fa l’enquesta és que el govern municipal no ha aconseguit convertir el seu lideratge electoral en una aprovació clara de la gestió. El desgast obre espai a les forces de l’oposició, tot i que la fragmentació del consistori i la incertesa sobre la distribució final dels escons dificulten anticipar quina alternativa podria articular una majoria.
Un 44,2% dels enquestats no sap què votarà o no ho farà
Pel que fa a la intenció directa de vot, el PSC és la formació que registra més suport, amb un 9,9% de les respostes. ERC se situa en segona posició, amb un 9,1%, seguida de Junts, amb un 7,1%. Aliança Catalana obté un 6,4%, mentre que els Comuns registren un 6,1%. Per darrere hi ha el PP, amb un 5,5%; Vox, amb un 4,4%, i la CUP, amb un 2,2%. Aquestes xifres corresponen a la intenció directa declarada pels enquestats i no s’han de confondre amb una estimació de vot, que incorpora els ajustos que aplica l’empresa demoscòpica per projectar el comportament electoral.
Un dels elements destacats del sondeig és l’elevat percentatge de ciutadans que encara no concreten el seu vot. El 32,6% dels enquestats no assenyala cap candidatura, mentre que l’11,6% afirma que no votarà. En conjunt, aquestes dues categories representen el 44,2% de les respostes. Aquest volum de vot encara no definit deixa un marge important per a canvis durant la precampanya i la campanya electoral. Per tant, les forquilles de regidors s’han d’entendre com una fotografia del moment en què es va fer el treball de camp, i no com una predicció tancada del resultat de les municipals.
Junts té marge per mobilitzar votants potencials
L’estudi dedica una part específica a analitzar els votants potencials de Junts i conclou que la formació encara disposa d’un espai per créixer. El 13,7% dels enquestats asseguren que és probable que votin Junts en alguna convocatòria, mentre que el percentatge puja al 16,3% quan es considera el segment que atorga una probabilitat de vot d’entre cinc i sis sobre deu. La diferència entre aquests grups reflecteix que una part dels electors encara no té una decisió ferma. L’enquesta adverteix, però, que la franja de cinc a sis indica proximitat, no pas vots recuperats: es tracta de persones que podrien acabar votant la candidatura, però que encara no han concretat el seu suport.
Entre els factors que pesen en el vot municipal, la delinqüència i l’incivisme destaquen amb un 48,4%, seguits de l’habitatge, amb un 40,3%, i la independència de Catalunya, amb un 18,5%. En la valoració dels atributs de la ciutat, un 36,8% assenyala la defensa dels interessos de Barcelona davant Madrid com una qualitat rellevant, mentre que un 33,1% destaca la coherència amb la identitat catalana. Aquestes dades ofereixen pistes sobre els eixos que poden marcar la disputa electoral. Junts pot trobar oportunitats en la defensa dels interessos de la capital, la seguretat i la identitat catalana, però haurà de convertir aquestes prioritats en una proposta municipal capaç de convèncer els electors indecisos i els que encara dubten entre diverses candidatures.
L'enquesta, a més, fa un dibuix dels votants de Xavier Trias en les eleccions del 2023. Un 37,6% assegura que repetirà Junts; un 33,8% està indecís; un 9,6% votaria Aliança Catalana, mentre que un altre 9,6% votaria a altres. En canvi, un 9,4% no votaria. De fet, Junts no seria el partit que té més fuga cap a Aliança Catalana, sinó que seria el PP, amb un 16,1% dels seus antics votants. El resultat de Junts també està condicionat per la capacitat de mobilitzar els seus votants potencials. L’enquesta identifica un espai de creixement entre els barcelonins que encara no tenen el vot decidit i entre els electors que valoren positivament la coherència política, el projecte de ciutat i la proximitat.
L’habitatge i la seguretat, al centre de les preocupacions
L’estudi també pregunta als barcelonins per les seves principals preocupacions. L’habitatge i el cost de vida encapçalen la llista, amb un 28% de les respostes, seguits de la seguretat i el civisme, amb un 27%. Els serveis públics són la principal prioritat per a l’11,1% dels enquestats, mentre que la immigració i la integració ho són per al 8,5%. La proximitat entre l’habitatge i la seguretat confirma que la campanya municipal podria girar al voltant de dues de les qüestions que més condicionen la vida quotidiana dels barcelonins. Són àmbits en què les diferents formacions hauran de concretar propostes i en què la valoració de la gestió de Collboni pot tenir un paper determinant.
En el cas de Junts, la seguretat i l’habitatge apareixen també entre els factors que més pesen en el vot municipal dels seus potencials electors. La coincidència entre les preocupacions generals i les prioritats d’aquest segment obre una possible via per ampliar la base electoral del partit.
Pel que fa a la notorietat dels candidats, Jaume Collboni és el més conegut pels barcelonins, amb un 89% de coneixement, molt per davant de la resta d’aspirants. El segueixen Daniel Sirera, amb un 56,7%; Gerardo Pisarello, amb un 53,8%; Elisenda Alamany, amb un 50,6%, i Jordi Aragonès, amb un 50,7%. En canvi, Jordi Martí només és conegut pel 31,1% dels enquestats, mentre que Gonzalo de Oro-Pulido registra una notorietat del 24,4%. En el cas d’Aragonès, però, el resultat s’ha de llegir amb cautela: el mateix estudi apunta que hi podria haver una confusió amb el seu cosí, expresident de la Generalitat, fet que podria inflar el nivell de coneixement atribuït al candidat d’Aliança Catalana.
El 66,2% creu que Barcelona ha empitjorat
Pel que fa a l’evolució de la ciutat durant els dos darrers anys, el 66,2% considera que Barcelona ha empitjorat, un 18% creu que es manté igual i un 13,9% opina que ha millorat. Aquesta percepció negativa encaixa amb la baixa valoració de la gestió municipal i amb la demanda majoritària de canvi de govern.
La combinació d’aquestes dades dibuixa un escenari en què el PSC mantindria el lideratge electoral, però afrontaria un desgast important. ERC i Junts, amb forquilles que se solapen, competirien per ocupar el segon lloc, mentre que els Comuns podrien tenir un paper decisiu en la configuració d’una majoria alternativa.
L’enquesta, elaborada per GAPS per encàrrec de Junts per Catalunya, es va fer entre el 15 i el 25 de setembre del 2026 a partir de 800 entrevistes telefòniques assistides per ordinador a residents adults de Barcelona. L’estudi presenta una precisió teòrica de ±3,54 punts per al total de la mostra, amb un nivell de confiança del 95,5%, i adverteix que les estimacions de vot i de regidors no són una classificació definitiva.