Una setmana després que el Tribunal Suprem emetés la sentència que obliga el Museu Nacional d'Art de Catalunya a retornar les obres murals de la sala capitular del monestir de Sixena a l'Aragó, tot i que els informes tècnics asseguren que és impossible fer-ho sense malmetre-les i fer-los malbé, aquesta ha entrat al Parlament. Els partits ja van preguntar al president, Salvador Illa, i la consellera de Cultura, Sónia Hernández, sobre aquesta problemàtica durant la sessió de control al Govern i aquest dijous, tant Junts com Esquerra Republicana han interpel·lat directament a la titular del Departament perquè expliqui com aquest farà front a la sentència. Després que ahir avancés una reunió del patronat del MNAC per decidir quines han de ser les següents passes a seguir, ara ha demanat als partits evitar la "precipitació així com els missatges grandiloqüents i les proclames". Tal com ha fet el Govern des que es va publicar la sentència, Hernández ha reiterat que l'Executiu aborda la nova situació amb "responsabilitat i màxima prudència", davant l"enorme complexitat" dels fets.
En nom de Junts ha intervingut el diputat Jordi Bertran i en el d'ERC, la vicepresidenta de la Mesa del Parlament, Raquel Sans. Tots dos han expressat, tal com han anat fent els seus partits des de la setmana passada, la seva disconformitat amb la sentència i han recordat que l'únic trasllat d'obres al seu entorn original que s'ha reclamat és el dels murals de Sixena a l'Aragó des de Catalunya, mentre que en altres casos (com el Guernica o la Dama d'Elx, tots dos a Madrid) la situació és del tot diferent i el govern espanyol els ha blindat per criteris tècnics. “Si el risc, la fragilitat i les condicions òptimes de conservació són arguments vàlids per a Madrid, ho han de ser igualment per a Catalunya. No es tracta només d’art, sinó d’equitat i coherència institucional”, ha conclòs Bertran, mentre que Sans ha fet referència a la "catalanofòbia" dels successius governs de l'Aragó: "Prefereix que es puguin destruir les obres abans que protegir-les".
"Conformisme i submissió" del Govern
En la mateixa línia, Sans ha retret al Govern la seva "actitud de conformisme i submissió", assegurant que acatar la sentència és "renunciar a defensar el patrimoni, acceptar que els tribunals decideixin sobre l'art i posar en risc la integritat d'un tresor romànic únic". La resposta de la consellera no l'ha convençuda i li ha retret que no serveix de res la voluntat si al darrera no hi ha "contundència política". Per això, li ha demanat directament que Cultura "expressi públicament el rebuig a la sentència i que es comprometi a esgotar totes les vies legals per evitar-ne l'aplicació. No podem deixar cap escletxa, està en risc un patrimoni mil·lenari".
Minuts després, Jordi Bertran s'expressava de manera molt similar durant el ple del Parlament, exigint que s'exhaureixi la via jurídica i, anant més enllà, que s'obri un "incident d'execució" per protegir les pintures. Així, ha demanat a la consellera que el Govern actuï emparant-se en la legislació internacional, estatal, catalana i aragonesa en matèria de protecció i conservació del patrimoni cultural. Concretament, ha demanat al Govern que demani a l'Executiu de Pedro Sánchez, com a membre del Patronat del MNAC; que empri els mateixos criteris científics i tècnics aplicats fins ara per protegir les pintures catalogades com a bé d'interès cultural.