Junts per Catalunya ha tornat a posar sobre la taula una demanda històrica: modificar la normativa perquè els ajuntaments de Catalunya puguin actuar de manera efectiva en les urbanitzacions “no recepcionades”, és a dir, aquelles que no han estat regularitzades pels consistoris i pateixen greus dèficits urbanístics i de serveis bàsics. En una roda de premsa al Parlament, la secretària d’Organització de Junts, Judith Toronjo, ha alertat que, segons dades oficials, a Catalunya hi ha prop de 1.500 urbanitzacions, i gairebé la meitat no estan regularitzades pels ajuntaments.
Davant aquesta situació, l’alcaldessa de Maçanet de la Selva (la Selva), Natàlia Figueras, ha subratllat la urgència de trobar solucions estructurals i no “pegats parcials”, perquè les normatives actuals impedeixen als consistoris intervenir per pal·liar els dèficits. Figueras ha explicat que moltes de les persones que viuen en aquests nuclis no tenen una xarxa de clavegueram digna, o alguns severs problemes d’abastament d’aigua i subministrament elèctric “de manera normal o ordinària”. Aquesta manca de serveis, ha afegit, genera tensions socials i desigualtats: es tracta de barris que han nascut en sòl urbanitzable, sovint en zones més allunyades del teixit urbà, però que han quedat en una mena de limbo legal.
Amnistia normativa
La solució proposada des de Junts passa per una amnistia normativa o per donar a aquestes urbanitzacions una casuística pròpia dins de la legislació. Tal com assenyala Figueras, el que demanen és que se’ls faciliti la recepció d’aquestes zones, o que l’ajuntament pugui obtenir-ne la titularitat per poder-hi invertir. Sense això, diuen, no hi ha manera d’actuar: “No ens basta amb reformes parcials”, ha afirmat, “necessitem instruments que ens permetin regularitzar completament aquests nuclis i dotar-los d’infraestructures, per garantir que la gent tingui els mateixos drets que en qualsevol altre barri”. També reclama una aposta clara en finançament: cal que l’administració central i la catalana comprometin recursos perquè els veïns d’aquestes urbanitzacions puguin tenir serveis dignes i sense haver de suportar costos desproporcionats.
Aquest debat, però, no és nou. Segons dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, en l’actualitat l’inventari oficial registra 1.433 urbanitzacions a Catalunya, de les quals més de 730 no han estat recepcionades. Pel que fa a la distribució territorial d’aquestes zones problemàtiques, alguns estudis i mapes públics assenyalen clarament les comarques més afectades. Les comarques amb més nuclis pendents són la Selva, el Maresme, el Baix Empordà i el Vallès Oriental. Aquestes comarques costaneres i de segona corona metropolitana concentren molts dels nuclis dispersos amb dèficits.
El problema, segons Junts, rau que les actuals lleis no permeten als ajuntaments assumir totalment aquests espais com a barris amb dret complet a serveis. Això obre la porta a discriminacions estructurals: si no es regularitzen bé, aquests nuclis no poden accedir a les mateixes infraestructures que altres zones urbanes. Per això, exigeixen una reforma legal que inclogui una amnistia, i la possibilitat que l’administració local adquireixi la titularitat dels carrers, vials i sistemes bàsics, per així dur a terme inversions.