Junts per Catalunya ha recriminat aquest dijous davant del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que el fiscal del cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), pel qual es jutja la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, "ha pactat amb altres acusats rebaixes substancials" de la pena "a canvi d'incriminar" Borràs. En la Comissió de Justícia al Senat, el senador de Junts, Josep Maria Cervera, ha assenyalat que aquests suposats acords entre fiscalia i els altres dos acusats els "preocupa" i ha reclamat a García Ortiz que expliqués quin coneixement en tenia. El màxim representant del Ministeri Fiscal no ha volgut entrar a valorar en concret el cas de Borràs i s'ha limitat a defensar la figura jurídica de la conformitat, per la qual un acusat reconeix els delictes que se li imputen a canvi d'una rebaixa de la pena. 

L'inici del judici a Borràs el passat divendres al TSJC va estar marcat per un enfrontament entre les defenses dels tres acusats. Els lletrats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, que porten la defensa de la presidenta de Junts per Catalunya, van demanar la suspensió del judici per vulneració del dret de defensa en assegurar que els altres dos acusats, l'amic i informàtic de Borràs, Isaías Herrero, i l'amic d'aquest, Andreu Pujol, havien "pactat amb la Fiscalia acusar Borràs". Elbal va arribar a titllar de "coacusadores" les altres defenses i va afirmar que havien estat "compensades, bonificades i pagades" per la Fiscalia per perjudicar la presidenta de Junts. Tot i que fins ara no s'ha formalitzat cap acord d'aquest tipus, és previsible que la fiscal rebaixi la petició de pena a Isaías Herrero si aquest s'autoinculpa i responsabilitza Borràs del fraccionament de 18 contractes quan era directora de l'ILC. Actualment, la fiscalia demana la mateixa pena per Borràs i Herrero, de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i de prevaricació. Per a Pujol demana una pena de 3 anys. 

Junts ha traslladat la preocupació per aquests presumptes pactes al fiscal general de l'Estat. El senador Cervera ha afirmat que aquest tipus d'acords "poden portar qualsevol a la presó" perquè "només cal una bona oferta per trobar algú disposat a acusar-nos" del que calgui. En resposta, García Ortiz ha defensat que "la conformitat és un institut reglat i perfectament admès" i ha reivindicat que és "un instrument eficaç i ràpid" que té "controls". Tanmateix, sí que ha reconegut que "les conformitats s'han d'explicar", i a tall d'exemple ha assenyalat les víctimes de violència de gènere que pacten amb els seus agressors per evitar declarar davant d'un tribunal. 

El fiscal general defensa la seva interpretació de la malversació 

El fiscal general també ha presumit en la comissió de Justícia que el criteri fixat per a interpretar la reforma de la malversació ha estat una "bona resposta" perquè evita "espais d'impunitat". "Tots els atemptats contra els cabals públics tenen al nostre ordenament una resposta penal", ha emfatitzat García Ortiz. En ser preguntat sobre si "des del primer moment" va donar suport a la postura dels fiscals del procés d'aplicar la malversació agreujada, el cap del Ministeri Fiscal no ha aclarit si els fiscals del procés o la Fiscalia General de l'Estat es van posicionar primer i només ha reiterat que "la Fiscalia és una organització que funciona gràcies al principi d'unitat".