El govern espanyol s'ha quedat sense prou suports al decret d'habitatge que es debat aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Si aquest dilluns Junts va confirmar el "no" malgrat els intents de seducció de Sumar, ara el PNV ha anunciat l'abstenció en la votació d'aquesta tarda. El president dels nacionalistes bascos, Aitor Esteban, i la portaveu de la formació a la cambra baixa, Maribel Vaquero, han argumentat que la decisió es deu a la "manca de seguretat jurídica" del decret, malgrat reconèixer el fons "benintencionat" de la norma.
En una entrevista a Euskadi Irratia, el líder dels jeltzales ha destacat que ni tan sols el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, estava "molt convençut" d'aquest decret llei, i que el va aprovar per "continuar" amb el seu executiu. Així és. Es va aprovar fa un mes en una reunió extraordinària del Consell de Ministres per impulsar mesures per pal·liar els efectes de la guerra a l'Iran. Quan havia d'arrencar la reunió, els ministres de Sumar no hi van entrar en protesta per les iniciatives proposades pel PSOE. El soci minoritari de l'executiu es va plantar exigint mesures sobre habitatge i sobre marges empresarials. Sánchez va acabar cedint i, segons confirmen diverses fonts del Govern a ElNacional.cat, els socialistes no han confiat mai en la pròrroga dels lloguers aprovada aleshores. De fet, ha estat Sumar qui s'ha encarregat de contactar amb els grups parlamentaris. No ha estat en cap cas una negociació pilotada pel PSOE.
El PNV reclama al PSOE poder negociar els decrets amb anterioritat
Esteban considera "molt arbitrari" el termini de dos anys de pròrroga dels contractes de lloguer que vencen abans del 31 de desembre de 2027 i limitar al 2% les actualitzacions anuals de renda. "Fa sis o set anys que tenim mesures excepcionals en matèria d'habitatge, i així no podem continuar", ha manifestat, reclamant "seguretat tant per als propietaris de pisos com per als que volen un lloguer". "Això requereix una normativa que es mantingui en el temps", ha insistit. En la mateixa línia, Vaquero ha exigit al govern espanyol que, més enllà de fórmules "benintencionades" per combatre la crisi de l'habitatge, posi sobre la taula mesures "integrals" i afronti aquest debat sense plantejaments "ideologitzats".
Com tantes vegades feia Junts per Catalunya abans de trencar relacions amb el PSOE, la portaveu del PNV s'ha queixat que el govern espanyol no va negociar amb el seu grup abans d'aprovar el decret llei. Així, li ha retret que torni a recórrer a aquest instrument per legislar sobre un assumpte que requereix mesures "a llarg termini". Cal recordar que aquest tipus de normes s'han de convalidar o no tal com arriben al Congrés, sense poder fer modificacions en el text.
El "no" de Junts
Tot i els intents d'acostament de Sumar, amb el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, assegurant que algunes de les propostes de Junts són "acceptables", els juntaires mantenen la seva negativa al decret setmanes després de trencar relacions amb la formació liderada per Yolanda Díaz, qui va acusar de "classistes" i "racistes" als de Carles Puigdemont. Fonts de la formació recorden que l'actual decret no es pot modificar. "No hem de negociar res ni estem negociant res", asseguraven des de Junts aquest dilluns, que subratllaven que les declaracions de la formació liderada per Yolanda Díaz "acrediten que han entès què defensa Junts".
Junts reclama que l'Estat pagui les polítiques socials, que es desgravin lloguers i hipoteques o que no tributi a l'IRPF la venda de l'habitatge habitual dels majors de 65 anys que estan en una residència. De fet, també recorden els compromisos del PSOE, com ara l'eliminació de l'IVA per sota dels 85.000 euros o la rebaixa dels autònoms que es va apujar "per la porta del darrere". El grup encapçalat per Míriam Nogueras planteja una deducció del 15% a l’IRPF per les despeses derivades del lloguer o de la hipoteca de l’habitatge habitual, amb un límit fixat en un màxim d’11.630 euros anuals. De fet, van registrar aquestes mesures el passat 15 d'abril com a proposició no de llei, mentre que el partit ho va presentar com un "pla de xoc" en matèria d'habitatge.
La proposta de Junts parteix de la idea de “tornar als ciutadans” el que considera un “excés de recaptació” per part de l’Estat, que, segons el partit, s’estaria beneficiant de l’efecte de la inflació per incrementar ingressos mentre treballadors i autònoms veuen reduït el seu poder adquisitiu. “L’Estat ha de tornar els diners als ciutadans”, sostenen els independentistes, que defensen les rebaixes fiscals com l’única via realment efectiva per abordar la problemàtica de l’habitatge, en contraposició amb els controls de preus, que, segons argumenten, acaben provocant una reducció de l’oferta de lloguer.