Junts per Catalunya ha confirmat que votarà en contra del decret d'habitatge que s'ha de debatre aquest dimarts al Congrés dels Diputats. Tot i els intents d'acostament de Sumar, amb el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, assegurant que algunes de les propostes de Junts són "acceptables", els juntaires mantenen la seva negativa al decret setmanes després de trencar relacions amb la formació liderada per Yolanda Díaz, qui va acusar de "classistes" i "racistes" als de Carles Puigdemont. Fonts juntaires recorden que l'actual decret no es pot modificar. "No hem de negociar res ni estem negociant res", asseguren des de Junts, que subratllen que les declaracions de la formació liderada per Yolanda Díaz "acrediten que han entès el que defensa Junts". 

Des de Junts ja fa setmanes que apunten que votaran en contra de les mesures impulsades per Sumar en matèria d'habitatge i encara més després del trencament de relacions entre les dues formacions. Els juntaires recorden el que demanen al govern espanyol en aquesta matèria: que l'Estat pagui les polítiques socials, que es desgravin lloguers i hipoteques o que no tributi a l'IRPF la venda de l'habitatge habitual dels majors de 65 anys que estan en una residència. De fet, els juntaires també recorden els compromisos del PSOE, com ara l'eliminació de l'IVA per sota dels 85.000 euros o la rebaixa dels autònoms que es va apujar "per la porta del darrere". "La pregunta és: què farà el PSOE? Continuarà sense acceptar que no té majoria i volent aprovar les seves propostes només per la porta del darrere, com la regularització massiva o l’ofec als autònoms? Serà el responsable de bloquejar les mesures a favor dels llogaters i dels petits propietaris?", pregunten des de Junts interpel·lant a la formació socialista. 

Les propostes de Junts

Entre les seves propostes, el grup encapçalat per Míriam Nogueras planteja una deducció del 15% a l’IRPF per les despeses derivades del lloguer o de la hipoteca de l’habitatge habitual, amb un límit fixat en un màxim d’11.630 euros anuals. De fet, van registrar aquestes mesures el passat 15 d'abril com a proposició no de llei, mentre que el partit ho va presentar com un "pla de xoc" en matèria d'habitatge. La proposta de Junts parteix de la idea de “tornar als ciutadans” el que considera un “excés de recaptació” per part de l’Estat, que, segons el partit, s’estaria beneficiant de l’efecte de la inflació per incrementar ingressos mentre treballadors i autònoms veuen reduït el seu poder adquisitiu. “L’Estat ha de tornar els diners als ciutadans”, sostenen els independentistes, que defensen les rebaixes fiscals com l’única via realment efectiva per abordar la problemàtica de l’habitatge, en contraposició amb els controls de preus, que, segons argumenten, acaben provocant una reducció de l’oferta de lloguer.

Què diu el decret?

El decret d’habitatge impulsat per Yolanda Díaz i la plataforma Sumar plantejava un conjunt de mesures per intervenir el mercat del lloguer i facilitar l’accés a l’habitatge. Entre les propostes principals hi havia la reducció obligatòria dels preus del lloguer en zones tensionades, especialment per a grans tenidors, així com l’ampliació del parc públic d’habitatge mitjançant la mobilització de pisos buits i la limitació de la venda d’habitatge públic a fons d’inversió. També es proposava reforçar la regulació dels lloguers turístics i de temporada per evitar que escapessin dels controls de preus.

A més, el decret incloïa mesures de protecció social com la prohibició de desnonaments sense alternativa habitacional per a famílies vulnerables, ajudes directes al lloguer i incentius fiscals per a propietaris que abaixessin els preus. Igualment, es volia augmentar la transparència del mercat amb índexs de referència més estrictes i sancions per incompliments. En conjunt, la proposta buscava frenar l’especulació immobiliària i garantir l’habitatge com un dret, tot incrementant el paper de l’Estat en la regulació del sector.