Junts per Catalunya ha aconseguit que la seva petició per incrementar els controls sobre els permisos de paternitat dels temporers tiri endavant al Congrés dels Diputats. Era una proposició no de llei (sense caràcter vinculant i que no té conseqüències jurídiques) per instar el govern espanyol a reforçar els mecanismes de control i validació documental en la concessió dels permisos de paternitat per a treballadors migrants temporers introduint-hi “més garanties de transparència i verificació”. La iniciativa s’ha aprovat al ple del Congrés amb els vots a favor del PP, Vox i UPN i la negativa del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, el PNB i Podemos. 176 vots a favor i 171 en contra. L’objectiu de la proposta és “evitar fraus” en la percepció d’aquesta prestació, que pot arribar als 7.000 euros per sol·licitud.
📝 Junts demana al govern espanyol que actuï per evitar el frau en els permisos de paternitat dels temporers
Ahir, durant el debat, el diputat Isidre Gavín va justificar la seva petició: “Vostès creuen que té sentit que un treballador pràcticament no treballi durant tot l’any perquè empalmi un permís amb un altre perquè el seu país és polígam? I se li doni un permís de paternitat que no exerceix perquè no va al seu país a ajudar a la mare i al fill?”, es va preguntar. Va afirmar que l’administració concedeix els permisos amb una “sol·licitud feta a mà, a vegades amb lletra il·legible i amb un segell de goma” i va sostenir que “no pot ser que no hi hagi diners per les ajudes de l’ELA o de la dependència, per places de residències o per tenir més metges i més infermers i que es donin ajudes que no tenen el sentit pel qual estan creades”. “El que realment promou el vot de la indignació dels ciutadans és que n’hi ha uns que ho tenen tot molt difícil i que es dediquen a treballar i pagar impostos i que tinguin la sensació que altres ho tinguin tot molt fàcil”, va postil·lar.
L’exposició de motius del text aposta per “garantir la correcta aplicació d’aquest dret i evitar usos fraudulents que comprometin la sostenibilitat del sistema de protecció social, generin disfuncions productives i agreugin el conjunt de treballadors que exerceixen els seus drets amb responsabilitat”. “Algunes d’aquestes sol·licituds han generatpreocupació per possibles fraus, atès que s’han presentat casos en els quals s’ha sol·licitat el permís en múltiples ocasions en un curt període de temps, al·legant el naixement de fills en països d’origen sense aportar documentació plenament verificable”, al·lega el text.
ERC carrega contra una de les iniciatives “més xenòfobes, més racistes i més vergonyoses”
En canvi, el discurs d’Esquerra Republicana va ser molt dur contra Junts. El diputat Jordi Salvador va catalogar la iniciativa de Junts com una de les “més xenòfobes, més racistes i més vergonyoses” que ha sentit a l’hemicicle del Congrés: “És una mentida des de la primera línia fins a l’última [que] neix de les queixes d’un grup d’empresaris agrícoles de Lleida”, va lamentar. “És una manera de criminalitzar els treballadors migrants i és un atac frontal a qualsevol legislació democràtica, als drets humans i a la cohesió social del nostre país”. I va atribuir la iniciativa a la necessitat de Junts de “competir amb Aliança Catalana” i a la “por a les estadístiques”.
Així mateix, el republicà va al·legar que la “discriminació per nacionalitat és il·legal i profundament racista”, va negar que hi hagi un “problema massiu” i va esgrimir que el 2025 només hi va haver 22 casos sancionats, dels quals nou eren espanyols i tretze eren estrangers. “El control ja existeix”, va assegurar. I va relatar que “quan un fill neix fora de l’Estat, la seguretat social, que no acostuma a regalar els diners, verifica la documentació segons si hi ha conveni bilateral, segons el reglament europeu o amb la legislació consolar”. “La proposta de Junts és innecessària i només serveix per posar obstacles als estrangers. Jurídicament és mesquina”, va insistir. “No permetrem que es discrimini cap treballador pel seu origen. No tolerarem que la xenofòbia es converteixi en la política per cap nació. La paternitat és un dret humà fonamental i cap càlcul electoral pot estar per damunt de la dignitat humana”, va reblar.
El PP i Vox se sumen a la demanda de Junts
Posteriorment, va ser el torn del PP i Vox. El popular Agustín Parra va compartir la “preocupació per l’ús indegut de les prestacions socials” i va agafar la bandera de “defensar la sostenibilitat del sistema, garantir la legalitat i protegir els qui exerceixen els seus drets amb responsabilitat”. “El fons d’aquesta iniciativa apunta a una qüestió real que mereix l’atenció de tots nosaltres: un frau que existeix, que s’ha detectat i que requereix una resposta seriosa”, va subratllar. “No estem davant d’una hipòtesi ni davant d’una sospita infundada, estem davant d’una realitat que mereix ser abordada amb rigor, no amb estigmes i amb solucions improvisades”, va reiterar. Això sí, va advertir que “vincular” l’increment de les sol·licituds de prestació per paternitat amb “treballadors migrants en sectors concrets” pot portar a “estigmatitzar col·lectius vulnerables”. “La lluita contra el frau és contra el frau, sense etiquetes ni perjudicis”, va concloure.
En nom de Vox, Juan José Aizcorbe va agrair la iniciativa de Junts. “És positiu que, encara que tard, Junts es preocupi ara d’aquest problema”, va celebrar. “Porten un text que, encara que tímid, apunta en la direcció que fa anys que Vox assenyala. Ens sembla bé que tots s’apropin a les posicions de Vox en un tema capital com la immigració. Nosaltres ho vam dir sempre i ara vostès comencen a reconèixer que teníem raó, encara que la còpia arriba tard i ho saben”, va verbalitzar. I va assegurar que no es tracta d’un “cas aïllat”, sinó d’una “mostra de com xarxes han utilitzat escletxes legals per enganyar al sistema, defraudar la seguretat social i perjudicar els espanyols que sí que compleixen”.
Quines modificacions proposa Junts?
La proposta concreta és modificar l’article 30.2 del decret que regula les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l’embaràs i risc durant l’alletament natural per “reforçar els requisits de documentació quan el naixement ha tingut lloc fora de l’Estat”. El reial decret té rang de reglament (per sota de les lleis) i que hauria de ser modificat pel Consell de Ministres (sense necessitat de passar pel Congrés). Per tant, la Cambra Baixa insta el govern espanyol a impulsar aquesta modificació.
Entre altres coses, reclama incloure-hi l’obligació de presentar certificats de naixement i d’arribada i d’estada validats pel consolat o ambaixada espanyola corresponent i incorporar terminis estrictes per tal que la persona hagi de presentar-se davant l’autoritat consular en un màxim de quinze dies després del naixement i aportar una prova de permanència abans de reincorporar-se a la feina. En cas d’incompliment dels requisits, s’establiria la revocació de la prestació i el retorn íntegre dels imports rebuts i s’obriria la porta a les empreses a prendre accions legals si es demostra un perjudici econòmic derivat d’una baixa fraudulenta.