Hi ha un punt de l'ordre del dia de la Junta de Seguretat que pot fer perillar la celebració de la reunió, si no s'aconsegueix el consens de les dues parts, l'Estat i la Generalitat.
El conseller d'Interior, Miquel Buch, rebutja tractar la polèmica dels llaços grocs a la Junta de Seguretat perquè al·lega que els Mossos tenen competència exclusiva en ordre públic. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, però, ha respost avui en una altra carta que la llei orgànica de forces i cossos de seguretat atribueix la prioritat als Mossos però la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia hi poden intervenir si ho "estimen necessari".
El ministre Marlaska manté, d'aquesta manera, la seva intenció de tractar sobre la polèmica dels llaços grocs a la via pública, en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que s'hauria de dur a terme d'aquí uns dies. Aquest punt pot fer perillar la celebració de la reunió, ja que l'ordre del dia ha de ser consensuat per les parts.
En una carta d'aquest mateix dimarts, el ministre respon a la missiva que dilluns li va remetre Buch. Recordant la seva condició de jurista, el ministre cita la Constitució espanyola i tres articles de la llei orgànica del 1986 que regula les relacions entre policies autonòmiques i cossos estatals. Així, dos dels articles estableixen que els Mossos d'Esquadra seran els principals encarregats de vigilar els espais públics i mantenir l'ordre però en "col·laboració" amb les forces estatals, que podran intervenir quan els ho demani la policia catalana o "per decisió pròpia quan ho estimin necessari les autoritats estatals competents".
De fet, un altre article, que ja es va fer servir en el dispositiu policial de l'1-O, estableix que quan en un determinat servei o actuació hi hagi un dels cossos estatals i els Mossos, seran els comandaments dels primers els que assumeixin la direcció de l'operatiu.
El comissari dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, i el conseller d'Interior, Miquel Buch / Sergi Alcàzar
Per tot això, el ministre accepta la proposta d'ordre del dia del conseller però mantenint el punt proposat ja fa dies des del govern espanyol per tractar de la "convivència a l'espai públic" i "el suport de les forces de seguretat de l'Estat en circumstàncies extraordinàries".
Consens per l'ordre del dia
En la carta de dilluns, el conseller Buch diu a Grande-Marlaska que l'ordre del dia s'ha de fixar amb "consens, lleialtat institucional i respecte recíproc a les pròpies competències". Així, dels tres punts, dos fan referència exclusiva al terrorisme: anàlisi de les mesures de prevenció i protecció antiterrorista per la detecció, seguiment i avaluació del risc, com també la posada en marxa de dispositius i mecanismes de coordinació i protocols d'actuació conjunta; i un a l'anàlisi de l'estat actual de coordinació de les polítiques de seguretat i de les possibles vies de millora de la coordinació.
El ministre d'Interior Fernando Grande-Marlaska / EFE
El segon punt és el seguiment de l'estat de compliment dels acords pendents de l'anterior Junta de Seguretat, del juliol del 2017, com la integració de ple dret dels Mossos al Sistema de Coordinació d'Investigacions (SCI) del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), la creació d'un grup de treball per analitzar com l'Europol pot habilitar els Mossos en el sistema SIENA d'intercanvi d'informació policial en l'àmbit europeu, la incorporació de la policia catalana al grup de treball per fixar la posició del ministeri a la Unió Europea, la creació d'un grup de treball per estudiar la inclusió dels Mossos en el conveni d'aplicació de l'Acord Schengen perquè puguin fer persecucions "en calent" cap a França, i el finançament dels Mossos per part de l'estat, com també les necessitats de dotació d'armament adequat.