Ciència, política i religió es poden creuar en viaranys sorprenents. Sense anar més lluny, aquest migdia han coincidit al monestir de Poblet on el vicepresident, Oriol Junqueras, ha pronunciat una conferència sobre la relació entre mecànica quàntica, política i ètica, al costat del procurador general de l'Orde Cistercenc, Lluis Torcal, i el científic José Ignacio Latorre.

La mecànica quàntica s'explica com la branca de la física que estudia la llum i la matèria; l'entorn eclesiàstic de la conferència s'entén pel fet que ni tan sols la religió no ha escapat a la nova imatge de l'univers que va generar la física quàntica; la vinculació amb l'ètica i la política és evident -si la física quàntica trenca amb el principi determinista de la ciència clàssica, i per tant, no podem donar per descomptat el comportament de les partícules més elementals, resulta encara més impossible preveure la complexitat de la societat-; però i el vicepresident? Quina branca de la física quàntica pot explicar la presència del vicepresident? Doncs, un interès que s'ha acabat convertint en afició. Hi ha qui es dedica a la cria de tórtores, a collir bolets o a col·leccionar segells, i hi ha qui passa part del temps lliure submergit en la física quàntica.

La conferència no ha sorprès els seus col·laboradors més directes que han viscut la curiosa experiència de matar les hores d'espera en aeroports o viatges menjant bosses de patates mentre escolten inacabables conferències sobre el fet que una sola partícula es pot comportar com a matèria i antimatèria, o l'apassionant història del gat de Schröndinger, per no parlar, evidentment, de la partícula de Higgs.

De moment, entre les sorpreses que avui ha provocat la mecànica quàntica, i que podrien incloure's en el principi d'incertesa de Heisenberg hi ha el fet que la sala de conferències estigués plena de gent. 

Un cop la mecànica quàntica ha sacsejat l'ètica i ficat el nas en la política, Junqueras ha llançat un advertiment als presents: "el sol fet d'observar canvia la realitat i per tant la física quàntica convida a la prudència". No ha concretat de quina manera això pot afectar el full de ruta del procés, però la conclusió que el vicepresident ha exposat al seu auditori ha resultat d'una lògica tan elemental en l'essència, com tristament complexa en la pràctica: "si podem fer el món una mica millor, tenim l'obligació de fer-ho".