"El gest el vaig improvisar". Així ha respost el que va ser tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, Jose Téllez, explicant perquè va trencar la interlocutòria judicial, davant les càmeres, que prohibia obrir les oficines el 12 d'octubre del 2016.
De fet, tots els regidors s'han desmarcat de l'acció de Téllez i ell mateix ha admès que no s'havia consensuat ni estripar l'escrit judicial ni les declaracions que es farien a la premsa.
Avui ha començat el judici d'un cas que després d'haver-se arxivat, recorregut i posteriorment prorrogat, ha assegut al banc dels acusats part de l'exgovern de Badalona de Dolors Sabater. L'exalcaldessa l'ha vist des del públic perquè els dies dels fets no hi era i no va prendre cap decisió al respecte.
El cas, més enllà de portar al debat la celebració del dia de la Hispanitat en ple procés independentista en una ciutat governada per forces sobiranistes i amb l'oposició del PP de Xavier Garcia Albiol, es va fer més mediàtic encara quan el tercer tinent d'alcalde Jose Téllez va estripar la interlocutòria del jutge davant les càmeres de televisió i va obrir les portes de les oficines municipals. El gest del Téllez no es va consensuar. És més, segons Oriol Lladó, que en aquell moment era el primer tinent d'alcalde i estava d'alcalde en funcions, ni tan sols "es va comunicar". El que va ser primer tinent d'alcalde ha obert les declaracions dels acusats.
El fiscal ha burxat fins al punt de preguntar si van consensuar el que es va dir davant la premsa el mateix dia 12-O i el fet de trencar la còpia de la interlocutòria. Lladó s'ha desmarcat de les declaracions de Jose Téllez i les emmarcat en un context polític de pressió. Ha fet molts equilibris per no negar la pretesa desobediència i per no evidenciar que la reacció de Téllez del 12-O, tant les seves declaracions com el fet de trencar la interlocutòria, ni tant sols estava parlada prèviament entre els regidors. El tarannà prudent de Lladó li ha fet fer moltes giragonses durant l'interrogatori per mantenir la imatge que aquell dia es va voler donar de desobediència per atendre la ciutadania sense que això l'acabi perjudicant en la sentència.
Agnès Rotger, la número 2 en aquell moment d'ERC, també ha confirmat que en cap moment es va consensuar el que es va dir davant els mitjans de comunicació el mateix dia 12 davant les dependències municipals.
Jose Téllez, tercer tinent d'alcalde ho ha admès. "El gest el vaig improvisar" ha dit. "Trencar la interlocutòria és la meva manera d'expressar amb un gest molt contundent que estaven disconformes amb la trampa i que s'havia jugat amb els tempos i estàvem molt disgustats".
La declaració dels acusats
"El que temíem molt era que no podia transcórrer la jornada tal com l'havíem plantejat. Al final el que va acabar passant va ser una decisió política que vam consensuar com a càrrecs electes". Així ha resumit en la seva declaració Oriol Lladó el que va passar a Badalona el 12 d'octubre del 2016, quan el Govern havia decidit que era un dia laborable pels treballadors que volguessin i es va prohibir via els tribunals. Tot i que el govern de Badalona va demanar als treballadors que no hi anessin, els regidors sí que van atendre la ciutadania dins les oficines municipals, contravenint els serveis jurídics de l'Ajuntament i el jutge.
Oriol Lladó, que ha declarat el primer, ha dit que van prendre la decisió de no obrir les dependències municipals amb treballadors i comunicar-ho segons el que van entendre de la interlocutòria del jutge. Lladó que en aquell moment primer tinent d'alcalde, també ha explicat que "la lectura que es fa de la interlocutòria que no és fàcil d'analitzar perquè va generar una certa controvèrsia entre els mateixos tècnics"
Lladó ha admès que els tècnics del gabinet jurídic de l'Ajuntament de Badalona els van aconsellar obeir al jutge: "Que s'havia de donar compliment a la interlocutòria i que s'havia de comunicar als treballadors que es desconvoqués la jornada tal com l'havíem plantejat i és el que vam fer".
El fiscal ha burxat per saber perquè en un primer moment els regidors van dir que atendrien la ciutadania al carrer i l'endemà acaben entrant a l'Ajuntament. Lladó ha dit que en un primer moment hi havia pressa per respondre i per comunicar la decisió als treballadors.
Oriol Lladó en la seva declaració ha dit que "al llarg del matí els mitjans de comunicació s'anaven avançant a les comunicacions formals" referint-se a les resolucions judicials que es van notificar el dia abans i que suspenien l'ordre del govern de Badalona de poder treballar l'12-O.
"La feina d'un càrrec públic és 24h al dia, set dies a la setmana" ha dit Téllez per justificar que els regidors estiguessin atenent la ciutadania", ha dit Jose Téllez durant la seva declaració.
"Vaig valorar que la meva feina de regidora l'havia de poder seguir fent", ha dit Laia Sabater, quarta tinenta d'alcalde en aquell moment. Sabater ha concretat que tot i que els ciutadans van entrar a l'edifici es van quedar al vestíbul i ho van fer sempre acompanyats d'un càrrec electe.
L'exregidora Fàtima Taleb i Francesc Duran han repetit els arguments de la resta d'acusats. Que van complir amb les seves funcions com a electes i que estaven preocupats més pel profit polític que en pogués treure el PP que en el compliment de la interlocutòria.
El Fiscal ha destinat una part del interrogatori exactament igual per a tots els acusats. I tots ells han dit que no es van tramitar aquell dia les instàncies i que es van guardar.
Podran pagar?
El ministeri públic ha arribat fins al punt de preguntar-li què cobra i quant cobra i quant té estalviat. Una dada que que aparentment no aporta res, i que només s'explica pel fet que la fiscalia demana 4.200 euros de multa i vol conèixer la solvència de l'acusat. Tots han detallat els ingressos i els estalvis. També de què treballen.
A més de la multa de 4.200 euros, el fiscal demana 15 mesos d'inhabilitació. Una pena que només afectaria ara mateix a Oriol Lladó que és l'únic electe que exerceix de regidor a l'Ajuntament de Badalona.
El retorn de van den Eynde
Andreu van den Eynde ha tornat avui a escena després del judici del procés. És la defensa dels regidors d'ERC i amb el seu interrogatori a Oriol Lladó ha volgut deixar clar que ningú va advertir als regidors que atendre la ciutadania fos un delicte i que no es va fer cap tràmit ni es va donar curs a cap instància de les que es van omplir aquell dia.