"Atura't pels drets i les llibertats i per denunciar el judici a la democràcia". És la crida que s'ha fet des de l'independentisme a secundar la vaga general que se celebra aquest dijous, convocada per la Intersindical CSC i a la que s'hi han sumat més de cinquanta organitzacions sindicals, socials i polítiques -entre les quals destaquen Òmnium i l'ANC i els partits independentistes-. També el Govern ha suspès tota l'agenda pública i s'ha declarat "sensible" als arguments de la vaga.

El motiu principal de la vaga és denunciar el judici "polític" i de la "vergonya" que està tenint lloc aquests dies Tribunal Suprem contra els líders independentistes que van fer possible l'1 d'octubre, i a qui les acusacions demanen una gran quantitat d'anys de presó. De fet, la convocatòria arriba en mig del judici, després que ja hagin quedat demostrades algunes vulneracions de drets i hagin rebatut algunes de les falses acusacions de violència de les acusacions. Aquest dijous continuaran les declaracions dels encausats, ja que encara han de passar per davant el tribunal Santi Vila, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Carme Forcadell.

En un inici, la vaga estava convocada pel 7 de febrer, ja que aquesta era la data que s'havia apuntat com a començament del judici, tot i que finalment es va canviar de data en ajornar-se el procediment judicial. Tot i això, la vaga també s'ha registrat amb arguments econòmics com: protestar contra la reforma laboral del PP, reclamar un salari mínim de 1.200€ i la recuperació de les lleis socials que es va carregar el Tribunal Constitucional. De fet, per tenir cobertura legal ha de ser així.

Crides perquè sigui una "aturada de país"

Les crides, però, van més enllà de la vaga i demanen que sigui una "aturada de país". És a dir, la intenció és que s'hi sumi també el petit comerç i que no hi hagi consum en tot el dia. També hi haurà diverses concentracions, de les que destaquen la 12 del matí convocada pels estudiants a la plaça Universitat i la de les 6 de la tarda a Jardinets de Gràcia, a més de les que es faran descentralitzades pel territori. 

De fet, l'independentisme ja ve d'una gran mobilització dissabte passat per aquest motiu, que va omplir dos quilòmetres de la Gran Via de Barcelona. 

La idea de la vaga, doncs, és semblant a la que es va fer els dies 3 d'octubre i 8 de novembre de 2017, per protestar contra la violència de la policia espanyola en el referèndum de l'1-O i l'empresonament del Govern, respectivament. De fet, l'independentisme es posa com a repte intentar reproduir al màxim possible el que es va viure aquelles dues jornades, la primera que va destacar per les grans concentracions que van tenir lloc arreu del país i la segona, més basada en talls de carreteres i vies fèrries. 

Per aquest dijous també es preveuen talls a les carreteres, orquestrats pels CDR, i piquets informatius. 

Serveis mínims i Govern sense agenda

La vaga, secundada pels partits independentistes, afecta també l'activitat del Govern i el Parlament. Per part de l'executiu, s'ha suspès l'agenda pública de tots els consellers i només el departament d'Interior i Treball estaran actius fent el seguiment de la vaga. Pel que fa a la cambra catalana, s'ha ajornat que hi havia previst i se celebrarà la setmana que ve. 

Finalment, els serveis mínims fixats per l'executiu català són semblant als d'altres convocatòries. Hi haurà un 33% del servei durant tot el dia en els transports de Rodalies i Regionals de Catalunya operats per Renfe i del 50% al metro i bus de Barcelona i a Ferrocarrils de la Generalitat durant les hores punta, concretament entre dos quarts de set del matí i dos quarts de deu del matí i des de les cinc de la tarda i vuit del vespre. Fora d'aquestes franges, els serveis mínims han quedat establerts en el 25%.  

En l'àmbit sanitari, les urgències, els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia, les operacions inajornables i les unitats especials no tindran cap afectació. Mentre que el de l'educació sí que es veurà més afectat perquè el principal sindicat secunda la vaga.

A més del sindicat Intersindical, convocant oficial, aquestes són totes les organitzacions que hi donen suport: Òmnium i l'ANC, els partits JxCat, la Crida, ERC, la CUP i Demòcrates; els sindicats Élite Taxi, USTEC, el Sindicat d'Estudiants, Universitats per la República o Unió de Pagesos i SEPC. Els comuns no li hi donen suport, però sí el corrent crític Sobiranistes encapçalats per Elisenda Alamany. Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, se n'han desentès, així com Cs, el PP i el PSC, que s'hi han declarat clarament en contra.