"Crec que va ser una actuació proporcionada, ateses les circumstàncies d'aquell dia", ha dit l'exministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, només començar l'interrogatori sense deixar temps que li preguntessin pràcticament res. L'exministre no ha tret pit. Al contrari, estava més aviat prudent o amb por pel que pogués dir i no entrar en contradicció. Declaració poc ferma i amb moltes nebuloses que ha sembrat el dubte sobre l'actuació de la policia espanyola i les decisions del ministeri.

Zoido ha obert el torn de tarda dels testimonis. Havia de contrastar les actuacions policials i la tesi de la violència que defensa la fiscalia, però tot ha quedat una mica descafeïnat per un interrogatori dur, novament, de Xavier Melero, l'advocat de Joaquim Forn.

Però la tesi de la proporcionalitat de Zoido l'ha desmuntada l'advocada de Meritxell Borràs, Judit Gené, exposant que l'ordre judicial era garantir la convivència per damunt de tot.

El dia 1 d'octubre s'havia de cridar a la tranquil·litat en lloc d'animar a votar

Hi havia tres reunions convocades de coordinació l'1-O. Però, a la primera, quan arriba Ferran López, representant dels Mossos, s'hi troba sol i després li comuniquen que s'han suspès sense cap més explicació.

"Com a conseqüència dels 40 escorcolls i els detinguts i les mobilitzacions, s'interposa una querella i nosaltres comencem a concretar el tema i el dia 22 envio al conseller la notificació, ateses les circumstàncies", diu Zoido, que ho justifica i ho qualifica de "missió d'auxili per complir com a policia judicial tots els requeriments del TSJC o qualsevol organisme judicial".

Però les contradiccions de Zoido han sorgit a preguntes de la fiscalia, quan ha arribat a admetre que es van plantejar el desplegament després del 6 i 7 de setembre quan el Parlament va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. "Vaig demanar que comencessin a analitzar, també amb els Mossos, perquè hi havia una relació fluida".

Ni vaig decidir l'operatiu ni res

L'exministre ha dit que eren contingents de reforç, a preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que l'ha deixat sense respostes en diversos moments i ha responsabilitzat el cap del dispositiu Diego Pérez de los Cobos: "Ni el vaig decidir ni res". Però Manuel Marchena l'ha obligat a respondre si va recollir informació sobre l'operatiu.

Zoido ha quantificat en 6.000 els agents que es van enviar a Catalunya de la Guàrdia Civil i el CNP.

També ha admès que tot i que van venir per fer tasques d'auxili, l'1-O canvia "perquè hi ha una instrucció del secretari d'Estat, de 29 de setembre, en la que diu que es desplacen les unitats en suport als Mossos i en el supòsit que siguin insuficient podran actuar amb independència". I Zoido explica que va canviar la instrucció i que el secretari d'estat dicta el canvi quan la magistrada del TSJC dicta una interlocutòria on posa al mateix pla tots els cossos de seguretat.

I Melero li ha ensenyat la interlocutòria on diu que s'havia de preservar la convivència social i la policia havia d'actuar amb proporcionalitat.

judici procés document 2 Zoido

Melero li ha preguntat a Zoido que si era conscient que la instrucció de la fiscalia quedava sense efecte davant la nova instrucció del TSJC, perquè parla de deixadesa de funcions dels Mossos i apel·la a l'ordre del ministeri públic. I l'exministre de l'Interior no ha sabut ben bé què respondre pel que li han hagut de mostrar les instruccions judicials.

L'advocat de Forn ha deixat al descobert Zoido, que no ha sabut explicar per què van fer més cas a una ordre de la fiscalia que quedava anul·lada per l'ordre d'una magistrada del TSJC, que prenia el control de la situació.

Paralitzar el referèndum era la nostra tasca des d'un primer moment

L'1-O

"Jo no vaig donar l'ordre del que havien de fer", s'ha escudat Zoido al llarg de l'interrogatori en què n'ha responsabilitzat "els comandaments operatius", quan l'advocat de Joaquim Forn l'ha collat.

"Els orgànics que estaven allà coordinats, Pérez de los Cobos, el cap superior de la Policia, el cap de la Guàrdia Civil i el responsable dels Mossos", aquest era el gabinet de coordinació de l'1-O segons l'exministre. Un gabinet que no es va arribar a reunir en cap moment el dia del referèndum.

"A primera hora del matí del dia 1, quan no s'havia tancat pràcticament cap col·legi i hi havia grans quantitats d'aglomeracions i no es podia complir el mandat del TSJC que s'havia fet de manera expressa i reiterada, doncs sembla que van començar a prendre mesures, i com que ho podien fer amb independència en base a l'autorització del secretari d'Estat. Van prendre amb caràcter exclusiu les decisions". Així ha explicat Juan Ignacio Zoido per què la Guàrdia Civil i el CNP van anar a la seva carregant sense esperar ordres dels Mossos i sense actuar de manera coordinada.

Davant d'un referèndum il·legal, el dispositiu dels Mossos era insuficient

"Què hagués passat si no s'hagués animat a anar a votar en un referèndum il·legal. I què hagués passat si el dispositiu que s'hagués desplegat no hagués estat de 6.000 sinó de 12.000 com en altres convocatòries electorals?", ha deixat anar Zoido justificant el desplegament de la policia espanyola i les càrregues.

"Són unitats de reserva desplegades en diferents llocs d'Espanya i no era fàcil", ha dit Zoido sobre el desplaçament dels 6.000 policies espanyols. L'exministre d'Interior ha dit també que no sabia que Ferran López, que va prendre el control dels Mossos amb el 155, era el mateix comissari a qui el major Trapero va designar com a representant del cos en les reunions de coordinació de l'1-O.

Zoido s'ha fet l'orni i ha insistit que no va parlar amb Pérez de los Cobos, sinó que va parlar amb el secretari d'Estat: "Em van dir que els Mossos no van complir durant l'1-O".

"A por ellos"

"Jo no aprovava aquelles expressions i es va fer la recomanació que dins la zona de les casernes que es guardés el màxim respecte", ha dit Zoido quan Benet Salellas li ha preguntat si sap que els policies traslladats van ser acomiadats amb l'"a por ellos".

Tampoc ha pogut concretar si es van obrir expedients sobre aquests comportaments.

Resistència organitzada

Zoido ha respirat una mica i ha tret pit quan li ha tocat el torn a la fiscalia. Ha dit que no es va detenir ningú perquè les ordres judicials no ho deien. Que només havien d'impedir el referèndum i requisar el material i que es van trobar amb una "resistència organitzada".

I ha aprofitat per carregar contra el major Josep Lluís Trapero: "No era molt col·laborador. Ni li agradava el fet d'estar coordinat per Diego Pérez de los Cobos". Però, ha dit, que confiaven que "els Mossos obeïssin".

El que no ha explicat Zoido és que la Guàrdia Civil i el CNP van plantar el Govern de la Generalitat durant la Junta de Seguretat del 28 de setembre, on Carles Puigdemont va comunicar la voluntat de no aturar el referèndum i on es va exposar que si hi havia milers de persones al carrer, els Mossos no actuarien a la força.

Armes de guerra

El nou argument que avui el ministre s'ha tret de la màniga són les armes de guerra.

Avui Juan Ignacio Zoido ha dit que quan va arribar al Ministeri d'Interior va trobar una petició dels Mossos d'Esquadra per comprar "armes de guerra i molta munició" com a relat per avalar l'alçament armat que preveu la rebel·lió i la utilització del cos policial de Catalunya com un exèrcit. Tot i que no ha detallat quines armes eren, ha descartat els llançagranades quan l'hi ha preguntat la fiscalia.

"No estava justificat ni el número, ni el tipus, ni la munició que era molta", ha dit Zoido justificant que no es donessin els permisos per comprar el que demanaven els Mossos. 

Les armes que s'havien demanat són les que habitualment fan servir els cossos especials dels Mossos: armes per al GEI (Grup Especial d'Intervenció) i les granades de gas i de fum per a la BRIMO.

El 20-O

"No em consta". Així s'ha tret les puces de sobre l'exministre quan Melero li ha preguntat si sabia que dins els vehicles de la Guàrdia Civil hi havia armes llargues mentre es feien els escorcolls a la Conselleria d'Economia.

Ni Juan Ignacio Zoido té coneixement que hi ha set cotxes danyats, com argumenta la fiscalia des del primer dia de judici. Avui ha dit que només sap que hi va haver dos vehicles amb danys.

Benet Salellas ha tornat a deixar en fora de joc Zoido quan li ha preguntat com definia les mobilitzacions del 20-S. Però l'exministre ha dit que no recordava haver fet servir el verb "importunar", que li ha hagut de recordar l'advocat de Jordi Cuixart.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat