Manel Castellví, que va ser cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, havia de ressituar els fets en contraposició amb els que han relatat els responsables del CNP i la Guàrdia Civil. Però a Castellví li ha faltat precisió i els nervis han provocat que el seu testimoni no hagi estat clau per a la defensa de ningú, al contrari.

El comissari era el cap de la comissari general d'informació quan els Mossos van portar a cremar documents a la incineradora de Sant Adrià. Un cas, que finalment es va arxivar.

Castellví ha posat sobre la taula per primer cop el terme "independentisme radical" i ha exposat que temien que "s'apoderés" de la situació. Però la part més devastadora de la declaració ha arribat al final, a preguntes de l'advocada de l'Estat, quan ha dit que va advertir en una reunió amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i la cúpula dels Mossos amb el Major Josep Lluís Trapero al capdavant que hi podia haver una escalada de "violència".

Trapero, que per cert, està citat per dijous que ve i que encara no ha decidit si declararà o no perquè té la condició de processat per l'Audiència Nacional. Però a la vista del que ha passat avui, podria voler-se explicar en persona sobre les decisions que es van pendre i el perquè. La seva advocada, però, té la última paraula.

Ha estat el colofó final d'una declaració que ha anat malament, per als acusats, des del primer moment. Un comissari dels Mossos que s'ha mostrat extremadament nerviós i que ha volgut eximir de responsabilitats el cos policial alimentant les tesis de les acusacions. Després de les declaracions del matí dels responsables a Catalunya del CNP i la Guàrdia Civil, Sebastián Trapote i Angel Gozalo, que han carregat contra Forn, Trapero i els Mossos i que han parlat de la  "passivitat dels Mossos" i el llançament d'objectes de la ciutadania, el testimoni de Castellví només ha reforçat aquesta versió. 

El comissari ha arribat a dir que va sortir "frustrat" de la reunió que va mantenir amb el Govern on es va comunicar que el referèndum tiraria endavant. Només ha salvat Oriol Junqueras: "Junqueras entenia la posició dels Mossos, però la sensació era que el Govern volia que se celebrés el referèndum".

Sobre la posició de Joaquim Forn, Manel Castellví ha dit que el conseller d'Interior va dir que "l'1-O seria una jornada normal, com si se celebrés un referèndum normal". "Vam deixar clar que nosaltres acataríem la interlocutòria de la magistrada del TSJC que prohibia el referèndum", ha conclòs.

La bancada de les defenses amb Forn al darrere ha seguit amb estupefacció la declaració. Castellví encara no ha acabat de declarar. Ho farà dilluns i haurà de respondre les defenses que miraran de reconduir la situació.

defenses forn junqueras romeva tribunal suprem

"La interlocutòria també deia que la tasca de tancar col·legis també estava adreçada a la Guàrdia Civil i la policia espanyola" i ha remarcat que hi havia activats uns 11.000 agents, dels quals, 7.800 mossos estaven destinats al dispositiu de l'1-O. Els Mossos van impedir que obrissin 239 locals i en van tancar 134. Castellví ha explicat que durant tot el dia "van treballar en 2.259 centres amb 7.850 agents a l'operatiu".

Castellví ha negat la contra vigilància a la policia espanyola: "No es va fer seguiment de les actuacions i moviments de Guàrdia Civil i policia". Però després ha admès que sí que comunicaven si veien moviments. 

El comissari ha quedat atrapat en les preguntes de la fiscalia sobre l'"independentisme revolucionari" que consta en els informes i que es refereix a grups minoritaris radicals: "Durant l'1-O teníem la preocupació que s'infiltressin 'independentistes revolucionaris' als col·legis".

Els dies previs

El mes de setembre a Catalunya hi va haver unes 300 manifestacions aproximadament. 

"Ens va portar molta feina fer els informes de risc en relació a l'1-O, l'11-S i el 12 d'octubre", ha explicat Manel Castellví que en aquell moment era el cap de la Comissaria General d'Informació i ha concretat que hi havia tres objectius: els moviments radicals, els moviments independentistes i els moviments de l'extrema dreta. 

"Els CDR els detectem per xarxes socials el mes de juny del 2017. El primer CDR és del mes d'abril", ha respost Castellví a preguntes de la fiscalia. "El propòsit d'aquests grups eren accions per promoure els referèndums, des d'una xocolatada fins a una assemblea. L'organització estava més dedicada a retuitejar", ha concretat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat