Jelle Klaas (Amsterdam, 1980) és advocat i director de litigis de la secció holandesa de la Comissió Internacional de Juristes (coneguda al seu país com a "Comitè Holandès de Drets Humans"). Aquesta setmana ha estat al Tribunal Suprem, a Madrid, on ha hagut de fer cua com a públic per poder fer d'observador internacional del judici al procés. Però ha aconseguit presenciar-ho i, malgrat que subratlla que és una visió preliminar, marxa "preocupat" de la sala de vistes.
Què és la Comissió Internacional de Juristes?
És una organització internacional amb seu a Ginebra i branques en molts països de tot el món. Està integrada per advocats i juristes i la seva missió és promoure els drets humans. A Holanda ens diuen el "Comitè Holandès de Drets Humans".
Per què s'ha involucrat en el judici de l'1-O?
Em van demanar de venir com a observador legal internacional, perquè soc un advocat de drets humans i la nostra organització treballa en el dret a protesta a la Holanda. Tenim experiència i expertesa sobre els drets humans de protesta i vinculats, com la llibertat d'expressió o de reunió.
Estava preocupat sobre la situació d'aquests drets a Espanya?
Havia llegit molt sobre el cas i estava molt preocupat. Quan m'ho van demanar, estava molt satisfet de poder venir a Madrid a investigar-ho.
Va veure les imatges de l'1-O?
Sí. I qualsevol que va veure aquelles imatges va quedar impactat. Fins i tot aquesta setmana l'expresident Rajoy va dir en la seva declaració que no li havien agradat.
És normal que els observadors hagin d'entrar com el públic general?
És la primera vegada que em passa. He estat observador de judicis a Holanda, i no em donen una plaça especial, però tampoc soc tractat com el públic normal. I en aquest cas, hi ha molta gent que vol seguir el judici, que ho complica encara més. Segurament hi ha pitjors coses al món, però hauria estat lògic reservar-nos uns seients.
Fins i tot si tens una opinió que és inconstitucional, o que és percebuda així, tens dret a manifestar-se
Té alguna explicació sobre aquest fet?
Pel que sé, el tribunal va dir que no era necessària la presència d'observadors internacionals perquè era televisat. No és el mateix, però el més important és poder veure què passa, quines preguntes es fan, com són tractats els acusats. No costava res reservar un espai per a observadors internacionals.
I què ha vist dins la sala?
Moltes coses. Ha estat molt, molt interessant. He vist la declaració d'alguns acusats. M'he centrat especialment en Jordi Cuixart. I també dos dies d'interrogatoris a testimonis. Ha estat molt llarg, de vegades molt tècnic, però també molt interessant. Hi ha molt a dir sobre aquest procés i sobre el xoc de drets humans, del que la gent vol i els drets constitucionals.
I a quines conclusions ha arribat?
M'he centrat exclusivament en drets humans. Encara estic escrivint el meu informe, però m'ha preocupat molt el que he vist. Fins i tot si tens una opinió que és inconstitucional, o que és percebuda així, tens dret a manifestar-se. Em va preocupar especialment el cas de la fiscalia, que pensa que, perquè el referèndum era inconstitucional segons ells, piular sobre ell, organitzar una protesta o la desobediència civil pacífica també és inconstitucional.
Com ha vist el paper de la fiscalia, doncs?
Fins ara, veig greus problemes de drets humans en l'acusació, que s'han vist reflectits en els seus interrogatoris. Crec que no comprenen plenament el dret a la protesta. I no hem d'oblidar que fa més d'un any que estan a la presó i que, per Jordi Cuixart, demanen 17 anys de presó. Això és molt, molt, molt temps per unes manifestacions.
La presó preventiva està danyant el dret a la defensa?
No necessàriament. Les defenses tenen possibilitats de contacte amb els seus clients. Però sí que crec que té un efecte molt esgarrifós sobre la gent que vol manifestar-se. Cal ser molt, molt, molt reticent a fer servir el Codi Penal i la presó i la policia quan t'enfrontes a gent amb una opinió diferent que vol manifestar-se.
Creu que la rebel·lió s'està provant durant els interrogatoris?
Pel que tinc entès, la violència és un element necessari de la rebel·lió. En aquest cas, no té ni cap ni peus i ara mateix no m'imagino com ho poden provar. He escoltat la fiscalia parlar d'agents de la policia ferits, de cotxes destruïts i d'un edifici bloquejat. Tinc seriosos dubtes que sigui la violència que reclama la rebel·lió. I també tinc seriosos dubtes que se'ls pugui atribuir a ells.
Estan tenint un judici just?
El judici per ell mateix està semblant relativament correcte. Els advocats poden fer totes les preguntes, els acusats poden explicar gairebé tot el que volen sobre els fets... Però hi ha altres qüestions serioses. Per una banda, que s'estigui celebrant a Madrid. Però també que portin tant temps en presó cautelar. Crec que tothom es qüestionarà si és un judici polític o no.
La "violència" no té ni cap ni peus i ara mateix no m'imagino com poden provar la rebel·lió.
I vostè ho creu?
Encara no ho sé. El que sí que sé és que és una qüestió política, que és la base de molt dels problemes. I insisteixo: no s'hauria d'utilitzar el Codi Penal per resoldre problemes com aquests.
Ara mateix hi ha raons per anar a Estrasburg, com ha fet Carme Forcadell aquesta setmana?
Penso que és molt lògic anar a Estrasburg. Però primer mirem què dirà el tribunal. Si els allibera a tots, llavors no serà necessari anar-hi.
Com seria resolt un conflicte com aquest a Holanda?
És una pregunta complicada, perquè al nostre país el dret a protesta també està sota pressió. Però 17 anys és moltíssim. No he vist mai a Holanda que s'hagi demanat una condemna tan extrema. Tampoc no he vist manifestacions tan grans ni problemes polítics com aquest. Sincerament, espero que sigui resolt d'una altra manera. Però no n'estic segur...
Recorda cap cas similar?
La meva experiència és sobretot a Holanda, i sóc incapaç de recordar cap cas així.