A Ciutadans, més específicament a Albert Rivera, li ha tocat el rebre. La tupinada en les primàries del partit a Castella-Lleó per afavorir al seu fitxatge estrella, una exalt càrrec del PP, li passa factura a les portades de la dreta mediàtica peperaLa Razón, cap sorpresa, i també l’ABC—, que ensenyen avui més que la poteta sobre les seves preferències entre les formacions del trident andalús. Es coneix que a Rivera no n’hi perdonaran ni una. La resta de la premsa es fa ressò de la cosa, també els que tenen més tirada a protegir Cs: La Vanguardia, El País i, encara que menys, El Mundo. Els tres se les empesquen amb traça per no fer mal.

ABC

LR

La Vanguardia torna a mostrar la seva animadversió al president Puigdemont i al seu entorn forçant les declaracions dels comandaments dels Mossos que van desfilar ahir pel túnel del tren de la bruixa del Suprem. S’han tret aquest titular acusatori del barret, perquè tot sembla més senzill. Aviam, si Puigdemont havia desobeït mitja dotzena d’avisos del Tribunal Constitucional, so far, qui pot sorprendre’s que fes el mateix amb els comandaments dels Mossos?

El dels Godó és l’únic diari que s'ho agafa tan a la valenta. Tot plegat, a més, acaba per reforçar el que destaquen l’Ara i El Punt Avui: la independència de criteri dels Mossos, la seva autonomia respecte a qualsevol directriu política, que contradiu un dels relats fabricats per l’instructor Llarena que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat proven de demostrar —sense gaire èxit fins ara.

LV

AVUI

ARA

Els diaris de Madrid i El Periódico ni paren esment a la sessió d’ahir del judici al procés perquè, tal com han fet fins ara, cal sostenir el relat que els Mossos són una policia rebel i sediciosa, etcètera, i les declaracions d’ahir no ho afavorien gens. Ni tan sols han fet l’esforç de valorar que del mandat de la jutgessa De Armas —impedir el referèndum tot mantenint la convivència ciutadana— la policia catalana va donar preferència a la segona part (la de mantenir), mentre els cossos de seguretat espanyols van triar la primera (la d’impedir).

El País s’estima més cobrir Cs amb la capa de la crisi algeriana, que —tothom ho sap de sempre— és molt més decisiva, clau i determinant per Espanya que les martingales de Cs. A més a més, un “diari global” no dubta quan ha de triar entre Buteflika i Rivera. Tupinada per tupinada, sempre millor l’algeriana, on se’n va a parar. En període preelectoral a Espanya, Algèria és un tema que importa a la gente, ben per sobre del mal pas de Castella-Lleó. En fi. Es fa molt estrany tot plegat.

La portada que costa més de desxifrar és la d’El Mundo, que ve amb una simpàtica fotografia del Zidane coronat —tot el món l’admira. La interpretació que sembla més versemblant és que li donen una puntada a Sánchez en el cul de Junqueras mentre assenyalen Puigdemont, com aquelles escenes de pel·lícula còmica dels anys 1920. La idea seria passar el missatge que votar PSOE equival, en el fons, a votar ERC, quin horror. És només una hipòtesi, malgrat que encaixi amb un dels tòpics que encara manega la dreta mediàtica madrilenya de cara al 28-A.

EP

EM

EPC