Avui s'ha reprès el judici per l'espionatge de correus electrònics del Cesicat de membres del Govern, òrgan que es considera el CNI català. Els seus responsables, Carles Flamerich i Xavier Panadero, estan acusats d'un delicte de descobriment de secrets per espiar correus d'un treballador que va denunciar presumptes irregularitats i deficiències tècniques que afectaven la seguretat d'aquest organisme.
El denunciant, Albert Gavàs, ja va declarar durant el mes de març, però la pandèmia de la Covid-19 va fer suspendre el judici. Avui s'ha reprès amb la declaració dels testimonis. Els primers han estat els exconsellers d'Interior Felip Puig i Ramon Espadaler. Tots dos van rebre correus de Gavàs exposant presumptes irregularitats en el funcionament del Cesicat. Van ser aquests els correus que van interceptar i pels quals es fa el judici.
Avui Puig i Espadaler han tancat files en defensa dels responsables del Cesicat i han explicat que ells mateixos reenviaven els correus que rebien. Felip Puig ha arribat a dir que els correus que rebia alertant d'irregularitats mostraven una certa actitud de "descontent i un cert ressentiment". També ha dit que quan rebia un correu, "era bastant immediata la seva manera de reaccionar": reenviar el correu. "Hi havia insistència i obsessió", ha dit Puig dels mails que rebia. L'exconseller ha intentat desacreditar durant la seva declaració els avisos de Gavàs alertant de presumptes irregularitats, com a defensa dels dos acusats per intervenir els seus correus.
Ramon Espadaler ha seguit la mateixa línia. L'exconseller d'Interior, que també va rebre alertes de les presumptes irregularitats, ha dit que "tenia plena confiança en el sistema de mails de la Generalitat" i que "tenia la certesa que es gestionava correctament". Tots dos han explicat que Carles Flamerich els va explicar que tenien problemes amb un treballador que estaven gestionant.
Els fets
Els fets que es jutgen van passar l'any 2013. Segons el fiscal, els acusats, Carles Flamerich, president del Cesicat, i Xavier Panadero, responsable de gestió de l'entitat, de comú acord i amb el propòsit de descobrir el que pogués comunicar el treballador Albert Gavàs, van decidir crear un sistema d'intercepció de tots els correus electrònics que aquest pogués enviar a qualsevol destinatari amb correu corporatiu de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, van poder llegir un correu que va enviar el treballador als consellers de la Generalitat Felip Puig i Ramon Espadaler. El fiscal demana 4 anys i 3 mesos de presó per a cada acusat.
Albert Gavàs, que ja va declarar el mes de març, va exposar que va observar "irregularitats", "corrupteles" i "tripijocs de contractes" a "l'època en la qual el procés estava arrencant". Va admetre que va enviar correus denunciant aquests fets, en els quals va adjuntar documents, a diverses persones, entre ells els exconsellers, i que va arribar a mantenir una reunió amb Puig, a qui li va fer entrega de la documentació, tot i que va precisar que aquest va sortir de la trobada sense haver-los llegit. A més de les irregularitats, va denunciar també una "gran inseguretat", ja que, va afirmar, que hackers russos van robar unes 2.000 credencials de la Generalitat que circulaven per internet així com un llistat de contrasenyes d'accés a pàgines.
Les defenses dels acusats han intentat posar en qüestió la declaració d'aquest testimoni, ja que no va detallar amb claredat si quan va enviar els correus encara treballava al Cesicat.